La ginesta de Montpeller és un nanofaneròfit perennifoli, pertanyent a les lleguminoses, natiu del Mediterrani. És considerada una espècie invasora a alguns dels llocs on va ser introduïda.Integrated Taxonomic Information System. Genista monspessulana, webpage for taxonomic serial number 502738 19 mayo de 2007.
Descripció És un arbust densament foliós de fins a 3 m d'alçada. Les branques són alternes i estriades. Les fulles són també alternes i trifoliolades, verdes a l'anvers i més clares i pubescents al revers. Les flors es disposen en inflorescències corimbiformes, les quals se situen en branquillons laterals. El calze és bilabiat, amb el llavi superior bipartit i l'inferior tridentat. La corol·la és papilionàcia i groga. El fruit és un llegum pilós de fins a 3 cm de llarg, ferm i dur. Pot ser transportat fàcilment per l'aigua o pels animals. S'obren violentament per tal de poder dispersar les llavors el més lluny possible, diversos metres. Una volta que la planta arriba als 4 dm pot viure entre 10-20 anys. Una planta madura pot arribar a produir unes 10.000 llavors per estació, cosa que li permet rebrotar després d'una tala o un incendi, ajudant-li a conquerir nous hàbitats una volta és introduïda.Bossard, Carla (2000). "Genista Monspessulana," en Invasive Plants of California's Wildlands, editado por Carla C. Bossard, John M. Randall, yMarc C. Hoshovsky (Universitat de Califòrnia, Berkeley). . Hoshovsky, Marc (1986). "Element Stewardship Abstract for Cytisus scoparius and Genista monspessulanus (The Nature Conservancy, Arlington). 19 maig de 2007.
Distribució Originalment està distribuïda per l'Europa mediterrània i el nord-oest d'Àfrica, les Açores i les Illes Canàries. Degut a la seua baixa tolerància a les gelades respecte a altres espècies del mateix gènere, és més comuna a les regions més calentes, i a baixa altura. Es troba a la línia costanera i a les illes solelloses, millor a zones amb una bona precipitació anual i sòls arenosos.
Als Països Catalans es pot trobar aquesta espècie a Barcelona, Girona, les Illes Balears i Tarragona.
Invasivitat En ser introduïda en una nova àrea pot arribar a convertir-se en una espècie invasora. El seu vigor i preferència pel clima mediterrani la converteix en una espècie amb molt d'èxit a Califòrnia i al nord-oest del Pacífic, on és considerada una autèntica mala herba, cobrint més de 40.000 hectàrees."Genista monspessulana" , website of the California Invasive Plant Council. 17 maig de 2007. També està molt dispersa a Austràlia, on ja ha conquerit 60.000 ha i és considerada una planta invasora.Australian Weeds Committee (2007). "Noxious Weed List for Australian States and Territories ," website of Cooperative Research Center for Australian Weed Management , 19 de maig de 2007.
La planta competeix amb la vegetació nativa i normalment guanya. Forma denses pastures on les altres espècies no poden créixer per l'elevada competència. Les seues grosses tiges són aprofitades com a farratge per a animals domèstics i/o salvatges. Altres efectes nocius inclou la seua habilitat per a estendre les seues llavors fins a àrees reforestades o pertorbades. A més, del seu caràcter piròfit i la seua toxicitat (fulles i llavors), en contindre alcaloides tòxics per a molts grans animals domèstics.
Referències
Categoria:Genista