William Taylor "Tay" Garnett (Santa Ana, Califòrnia, 13 de juny de 1894 − Sawtelle, Los Angeles, Califòrnia, 3 d'octubre de 1977) va ser un director, guionista, productor, actor i compositor estatunidenc. « Personalitat negligible », segons Georges Sadoul, o « escenògraf enèrgic, directe, sabent explicar històries plenes de salut, d'alegria, de sabor», com el va definir, al començament de la seva carrera, Jean George Auriol
Biografia Director, guionista i productor de cinema, Tay Garnett neix a Santa Ana (Califòrnia), prop de Los Angeles. Estudiant a la Polytechnic High School de la «Ciutat de Los Angeles», després a l'Institut superior de tecnologia (MTT) de Massachusetts El jove, tot i que massa jove per ser futbolista, és també un gimnasta consumat; apassionat pel teatre, posarà la seva capacitat física al servei d'una tropa d'acròbates ambulants.
Quan els Estats Units van entrar en guerra el 2 d'abril de 1917, s'apunta a l'armada i és instructor de pilots pel Naval Air Service a San Diego entre 1917 i 1922; ferit en un aterratge forçós, hereta una coixesa permanent i es troba encarregat d'organitzar espectacles per les tropes. Pouant en el seu amor pel vodevil còmic, concep encadenaments de gags burlescs, la qualitat dels quals atreuen l'atenció del productor independent Alan Holubar (1888-1923). El seu biògraf Christian Viviani diu en relació al seu gust per la comèdia: . Retirat de les seves obligacions militars el 1922, Garnett és contractat com a guionista a Broken Chains (un western) i Slander the Woman (una aventura romàntica).
Segur amb aquesta primera experiència cinematogràfica, s'incorpora a l'equip dels estudis Hal Roach, una de les figures notables de la paròdia americana, i escriu gags per Charley Case, Will Rogers; després d'un període de difícil feina, Garnett aterra naturalment sota la direcció de l'altre gran de la comèdia, Mack Sennett; entre 1924 i 1926, col·labora amb Hal Conklin, Vernon Smith o Frank Capra amb guions destinats als còmics: Harry Langdon, Ben Turpin, Slim Summerville o Stan Laurel.
El 1926, signa un contracte de set anys com a guionista pels estudis Cecil B. DeMille, llavors sota pavelló Pathé; les seves primeres signatures tenen per títol Cruise of the Jasper B , White Cold , Power , o Skyscraper . Atret per la direcció, Garnett li dona una oportunitat per prendre les regnes de Celebrity , l'adaptació té l'èxit de Broadway; Després d'altres sis títols per Pathé, Tay Garnett signa amb Universal un dels èxits de l'any 1932, Okay, America! , el mateix any, és «prestat» a la Warner Bros per signar One Way Passage , Oscar al millor guió original.
De tornada a la Universal, Garnett es guanya de nou la direcció amb China Seas (1935), comèdia estrepitosa interpretada per Clark Gable, Wallace Beery i Jean Harlow. El 1937, El cineasta fa societat amb el productor independent Walter Wanger, i compra així la llibertat de fer pel·lícules de la seva tria; la seva col·laboració va durar tres anys i donarà algunes comèdies tretes com Sempre Eva, Trade Winds i Eternament teva.
1940 marca el gran èxit de Seven Sinners, interpretat per John Wayne i Marlene Dietrich. El 1943, Garnett signa dues pel·lícules de guerra extremadament populars per la Metro-Goldwyn-Mayer: Bataan i The Cross of Lorreine ; El cineasta continuarà al capdamunt del box office amb Mrs. Parkington (1944), i The Valley of Decision (1945).
Després de The Postman Always Rings Twice, Tay Garnett deixa la MGM i la seva carrera llavors no fa més que declinar, anant d'un estudi a l'altre amb pel·lícules d'encàrrec sense gran interès, Garnett troba una mica el seu estil a Motiu d'alarma (1951) abans de marxar el 1953, cap a la televisió (Els Incorruptibles, Rawhide, Bonanza) fins a mitjans dels anys 1960. Durant aquests anys retorna també a l'escriptura (havia escrit una novel·la, Man Laughs Back el 1935, recollint les confidències d'alguns «grans» del cinema internacional, de Capra a Fellini, per un llibre, Un segle de cinema , que serà publicat després de la seva mort, després escriu el 1973 una autobiografia: Light Yout Torches and Pull Up Your Tights (literalment: «Encen les teves torxes i puja't les mitges»).
El llibre de Tay Garnett Un segle de cinema és reeditat el 2013 per TNVO Edicions. Signa encara tres pel·lícules entre 1970 i 1975 a Alaska, abans de morir de leucèmia el 3 d'octubre de 1977 a Califòrnia. Tay Garnet té la seva estrella al famós Passeig de la Fama al 6556 Hollywood Boulevard
Filmografia Director
1924: Fast Black 1925: Riders of the Kitchen Range 1925: All Wool 1928: Celebrity 1928: The Spieler 1929: The Flying Fool 1929: Oh, Yeah! 1930: Officer O'Brien 1930: Her Man 1931: Bad Company 1932: Okay, America! 1932: One Way Passage 1933: SOS Iceberg 1933: Destination Unknown 1935: China Seas 1935: She Couldn't Take It 1935: Professional Soldier 1937: Love Is News 1937: Slave Ship 1937: Sempre Eva (Stand-In) 1938: El plaer de viure (Joy of living) 1938: Trade Winds 1939: Eternament teva (Eternally Yours) 1939: Amb les mateixes armes (Slightly Honorable) 1940: Seven Sinners 1941: Cheers for Miss Bishop 1942: My Favorite Spy 1943: Bataan 1943: The Cross of Lorraine 1944: Mrs. Parkington 1945: The Valley of Decision 1946: The Postman Always Rings Twice 1947: Wild Harvest 1949: A Connecticut Yankee in King Arthur's Court 1950: El bòlid (The Fireball) 1951: Soldiers Three 1951: Motiu d'alarma (Cause for Alarm!) 1952: Corea, hora zero (One Minute to Zero) 1952: Four Star Playhouse (sèrie televisiva) 1953: Letter to Loretta (sèrie televisiva) 1953: Main Street to Broadway 1954: El cavaller negre (The Black Knight) 1956: Seven Wonders of the World 1957: Wagon Train (sèrie televisiva) 1959: Riverboat (sèrie televisiva) 1959: Laramie (sèrie televisiva) 1960: Els guerrers de la nit (A Terrible Beauty) 1960: The Tall Man (sèrie televisiva) 1961: 87th Precinct (sèrie televisiva) 1961: Frontier Circus (sèrie televisiva) 1962: The Beachcomber (sèrie televisiva) 1962: The New Loretta Young Show (sèrie televisiva) 1963: Pistoles a la frontera (Cattle King) 1965: Please Don't Eat the Daisies (sèrie televisiva) 1970: The Delta Factor 1975: Challenge to Be Free 1975: Timber Tramps Guionista
1922: Broken Chains 1922: The Hottentot 1924: Don't Park There 1924: Galloping Bungalows 1925: Honeymoon Hardships 1925: Who's Your Friend 1926: That's My Baby 1926: Up in Mabel's Room 1926: The Strong Man 1926: Smith's Visitor 1926: There You Are! 1926: The Cruise of the Jasper B 1927: Rubber Tires 1927: Getting Gertie's Garter 1927: White Gold 1927: Long Pants, de Frank Capra 1927: No Control 1927: Turkish Delight 1928: Skyscraper 1928: The Cop 1928: Power, de Howard Higgin 1928: Celebrity 1928: The Spieler 1929: The Flying Fool 1929: Oh, Yeah! 1931: Bad Company 1932: Prestige 1932: One Way Passage 1950: El bòlid (The Fireball) 1970: The Delta Factor
Productor 1938: El plaer de viure (Joy of living) 1938: Trade Winds 1939: Eternament teva (Eternally Yours) 1940: Amb les mateixes armes (Slightly Honorable) 1941: Unexpected Uncle 1941: Weekend for Three
Actor als seu propis films 1932: Okay, America!: Un home a les oficines del diari 1939: Eternament teva (Eternally Yours): Pilot 1940: Amb les mateixes armes (Slightly Honorable): Periodista 1940: Seven Sinners: un mariner borratxo 1975: Challenge to Be Free: El vell Marshal McGee
Bibliografia
Referències
Categoria:Guionistes de cinema californians Categoria:Militars estatunidencs de la Primera Guerra Mundial Categoria:Militars de Califòrnia Categoria:Persones de Santa Ana (Califòrnia) Categoria:Alumnes de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Categoria:Morts a Califòrnia Categoria:Directors de cinema de Los Angeles Categoria:Productors de cinema de Los Angeles Categoria:Actors de cinema de Los Angeles Categoria:Morts de leucèmia a Califòrnia Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XX Categoria:Escriptors de Los Angeles Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX