Bernardo Porta (Roma, 1758 - París, 1832) fou un compositor italià.
Fou deixeble de Durante i Magrini, desenvolupant algun temps la plaça de mestre de capella de Tívoli, la qual deixà per fixar la seva residència a Roma. Allà estrenà La contesa d'Amalfi i alguna altra òpera, amb escàs èxit, pel que abandonà la seva pàtria i es traslladà a París, on fou professor d'harmonia de l'escola de música dirigida per Choron. Tant les seves obres dramàtiques com les instrumentals i religioses, són d'escàs valor.
Entre les primeres cal citar: Le diable à quatre (París, 1788); Pagamin (París, 1792); Laurette en Village (1793); L'orade (1797); Le prisonier français (1798); Deux morts qui se volent (1800); Les deux statues (1800); Les Oraces (1800); Le connétable (1804), totes representades a París. També deixà algunes composicions religioses i instrumentals.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 575 ()
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Mestres de capella italians Categoria:Compositors de Roma Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Morts a París Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII