El lluer encaputxat Rev. 10/04/2022 (Spinus magellanicus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae). Hi ha dotze subespècies, incloent-hi S. m. santaecrucis. Anteriorment, aquesta subespècie es considerava una espècie separada (Spinus santaecrucis; Todd, 1926).
Descripció
El lluer encaputxat és un ocell cridaner i bonic que presenta un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen la caputxa, les ales i la cua negres, i són de color groc oliva per sobre i groc brillant per sota amb grans pegats grocs a les ales. Les femelles són més apagades i no tenen la caputxa negra. El cant és una llarga sèrie de notes ràpides i grinyols; de vegades molts mascles canten junts.
Hàbitat i distribució Es troba en boscos i prats amb arbres dispersos i generalment molt gregària; de vegades també s'associa amb estols d'espècies mixtes.
Habita sabanes, matolls de muntanya, ciutats i conreus del sud-est de Veneçuela, Guyana i adjacent nord del Brasil, Andes des del sud-oest i est de Colòmbia, cap al sud, a través de l'Equador i el Perú, fins al nord de Xile i terrenys menys alts de Bolívia, centre i est de Brasil, el Paraguai, Uruguai i nord i centre de l'Argentina.
Filogènia El lluer encaputxat forma part d'una radiació adaptativa recent i ràpida dels lluers Spinus a Sud-amèrica.
Elizabeth Beckman i Christopher Witt van demostrar que els ocells dels Andes a la part nord-oest de la serralada estaven més estretament relacionats amb el lluer becgrós (S. crassirostris) i que, per tant, el lluer encaputxat és parafilètic i inclou almenys dues espècies.
Subespècies Hi ha dotze subespècies, incloent-hi S. m. santaecrucis del centre i l'est de Bolívia. Aquesta subespècie de vegades es considera una espècie separada.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025), conté dotze subespècies: S. m. capitalis (Cabanis, 1866) ─ centre de Colòmbia cap al sud, a través de l'Equador fins al nord-oest de Perú. S. m. paulus (Todd, 1926) ─ sud de l'Equador fins al sud-oest de Perú. S. m. peruanus (Berlepsch et Stolzmann, 1896) ─ Perú central. S. m. urubambensis (Todd, 1926) ─ sud de Perú i nord de Xile. S. m. santaecrucis (Todd, 1926) ─ Bolívia central. S. m. bolivianus (Sharpe, 1888) ─ sud de Bolívia. S. m. hoyi (König, 1981) ─ Andes centrals del nord-oest de l'Argentina. S. m. tucumanus (Todd, 1926) ─ Andes occidentals del nord-oest de l'Argentina. S. m. alleni (Ridgway, 1899) ─ sud-est de Bolívia, oest de Paraguai i nord-est de l'Argentina. S. m. ictericus (Lichtenstein 1823) ─ est i sud de Paraguai i sud-est de Brasil. S. m. magellanicus (Vieillot, 1805) ─ Uruguai i est de l'Argentina. S. m. longirostris (Sharpe, 1888) ─ sud de Veneçuela, oest de Guyana i nord de Brasil.
Referències
Encaputxat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud