500px|miniatura|En conjunt, els vuit països en vermell contenen més del 50% de les llengües del món. Les zones en blau són la major diversitat lingüística al món. Una llengua amenaçada és una llengua que està en risc de caure en desús, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua. La pèrdua lingüística es produeix quan la llengua no té més parlants nadius, i es converteix en una "llengua morta". Si finalment ja no es parla l'idioma es converteix en una "llengua extingida". Si bé els idiomes sempre s'han extingit al llarg de la història humana, en l'actualitat desapareixen a un ritme accelerat a causa dels processos de globalització i neocolonialisme, on les llengües de poder econòmic dominen les altres idiomes.
Els idiomes més comunament parlats dominen les llengües menys parlades i, per tant, les llengües menys parlades finalment desapareixen. No es coneix el nombre total d'idiomes al món. Les estimacions varien en funció de molts factors. El consens general és que hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües parlades actualment, i que entre el 50-90% de les quals s'hauran extingit l'any 2100. Les 20 llengües parlades per més de 50 milions de parlants cadascuna, són parlades per un 50% de la població mundial, mentre que molts dels altres idiomes són parlats per comunitats petites, la majoria d'elles amb menys de 10.000 parlants.
La UNESCO funciona amb cinc nivells de les llengües en perill: "segur", "vulnerable" (no es parla pels infants fora de la llar), "definitivament en perill d'extinció " (els nens no la parlen), "seriosament en perill" (només parlada per les generacions més velles), "en perill crític" (parlada per pocs membres de les generacions més velles, sovint semi-parlants). Emprant un esquema alternatiu de classificació, el lingüista Michael E. Krauss defineix els idiomes com a "segurs" si es considera que els nens probablement la parlaran en 100 anys, "en perill" si els nens probablement no la parlaran en 100 anys (aproximadament el 60-80% de les llengües es troben dins d'aquesta categoria), i "moribunda" Si els nens no la parlen ara.
Hi ha un consens general que la pèrdua dels idiomes perjudica la diversitat cultural del món, encara que alguns lingüistes sostenen que és un procés natural i que no requereix remei. Molts projectes en curs estan destinats a prevenir o retardar aquesta pèrdua revitalitzant les llengües en perill i promoure l'educació i l'alfabetització en les llengües minoritàries. A l'altra banda del món molts països han promulgat legislacions específiques per protegir i estabilitzar l'idioma dels comunitats lingüístiques indígenes. Una minoria dels lingüistes han argumentat que la pèrdua d'una llengua és un procés natural que no ha de ser contrarestat, i que n'hi ha prou amb la gravació de les llengües en perill per a la posteritat. Només un petit nombre de parlants de les llengües en perill consideren bo que es pugui perdre la llengua indígena, encara que molts consideren que el canvi a una llengua majoritària pot reduir l'estigma social i augmentar les oportunitats econòmiques. No obstant això, la gran majoria dels parlants de les llengües en perill consideren que la pèrdua de la seva llengua és una ruptura fonamental amb la seva identitat i tradició cultural, i molts d'ells treballen activament per contrarestar la pèrdua imminent de la llengua, sovint en estreta col·laboració amb lingüistes en projectes de revitalització.Grinevald, Collette & Michel Bert. 2011. "Speakers and Communities" in Austin, Peter K; Sallabank, Julia, eds. (2011). Cambridge Handbook of Endangered Languages. Cambridge University Press. . p.50 Reconeixent que la major part de les llengües en perill al món tenen poques probabilitats de ser revitalitzades, molts lingüistes treballen documentant els milers de llengües del món de les que se se'n sap poc o res. El seu treball pot ser útil tant per a la ciència de la lingüística com en el futur per als descendents de les comunitats lingüístiques, si desitgen aprendre sobre la seva llengua ancestral després d'haver-se extingit.
Nombre de llengües El nombre total de llengües contemporànies al món no es coneix i no està ben definit el que constitueix una llengua separada en lloc d'un dialecte. Les estimacions varien en funció de l'extensió i la forma de la investigació realitzada, així com la definició d'un llenguatge diferent i l'estat actual dels coneixements de les comunitats lingüístiques remotes i aïllades. El nombre de llengües conegudes varia amb el temps, ja que alguns d'elles es van extingir i altres s'han descobert recentment.
Una de les agències d'investigació més actives és SIL International, que manté la base de dades Ethnologue, que es manté al dia amb les aportacions dels lingüistes d'arreu del món.
El recompte d'Ethnologue dels idiomes a la base de dades en 2005, sense incloure duplicats en diferents països, va ser de 6.912, dels quals el 32,8% (2.269) es trobaven a Àsia, i el 30,3% (2.092) a l'Àfrica Aquest recompte contemporani ha de ser considerat com un nombre variable dins d'un interval. Les àrees amb un nombre especialment elevat de les llengües que estan a punt d'extinció són: Sibèria Oriental, Sibèria central, Nord d'Austràlia, Amèrica Central i l'altiplà nord-oest del Pacífic. Altres punts són Oklahoma i el Con Sud.
Llengües de signes en perill Gairebé tot l'estudi de les llengües en perill ha estat amb les llengües parlades. Un estudi de la UNESCO de les llengües en perill d'extinció no esmenta les llengües de signes.Endangered languages in Europe: indexes Tanmateix, algunes llengües de signes també estan en perill, com la Llengua de Signes de la Vila Alipur (AVSL) d'Índia,ELAR - The Endangered Languages Archive la llengua de signes adamorobe de Ghana, la llengua de signes Ban Khor de Tailàndia, i la llengua de signes dels amerindis de les planures.Healy, Donna. Tribal "hand talk" considered an endangered language Billings Gazette, agost 13, 2010 Moltes llengües de signes són utilitzades per comunitats petites; petits canvis en el seu entorn (per exemple, el contacte amb una llengua de signes que correspongui a una comunitat més gran o la dispersió de la comunitat de sords) poden donar lloc a la posada en perill i la pèrdua de la llengua de signes tradicional.
Definició i mesura de perill Si bé no hi ha un llindar definit per a la identificació d'una llengua en perill d'extinció, s'utilitzen com a guia de vitalitat lingüística tres criteris principals: El nombre i l'edat dels parlants actuals. Si les generacions més joves estan adquirint fluïdesa en l'idioma
Moltes llengües, per exemple algunes a Indonèsia, tenen desenes de milers de parlants però estan en perill perquè els nens ja no les aprenen i els parlants les estan canviant per l'ús de la llengua nacional (per exemple, l'indonesi) en lloc de les llengües locals. Per contra, una llengua amb 500 parlants podria considerar-se molt viva si és la primera llengua d'una comunitat, i és la primera (o única) llengua parlada dels nens d'aquesta comunitat.
Afirmant que "la diversitat lingüística és fonamental per al patrimoni de la humanitat", el Grup d'Experts de la UNESCO encarregat de les Llengües en Perill ofereix aquesta definició d'una llengua en perill : " ... quan els seus parlants deixen d'usar-la, l'utilitzen en un nombre cada vegada més reduït de dominis de comunicació dominis, i deixen de transmetre-la d'una generació a la següent. És a dir, no hi ha nous parlants, adults o nens".
L'Atles de les Llengües del Món en Perill de la UNESCO classifica 2.473 idiomes en cinc nivells de perill: insegures, sens dubte en perill, seriosament en perill, en perill crític i extintes. Més de 200 llengües s'han extingit a tot el món durant les últimes tres generacions.
La UNESCO distingeix quatre nivells de llengües en perill, basats en la transferència intergeneracional: {| width=90% |Vulnerable: La majoria dels nens parlen la llengua, però pot estar restringida a certs dominis (per exemple, la llar). |- |Definitivament amenaçada: Els nens ja no aprenen la llengua com a llengua materna a la llar. |- | Severament amenaçada: La llengua és parlada pels avis i les generacions més grans, mentre que la generació dels pares la pot entendre, no la parlen als nens o entre ells mateixos. |- | Críticament amenaçada: Els parlants més joves són els avis i ancians, i parlen la llengua parcialment i amb poca freqüència.
Molts estudiosos han ideat tècniques per determinar si els idiomes estan en perill. Una de les més significatives i emprada per Ethnologue és l'escala EGIDS (Escala graduada d'interrupció intergeneracional) proposada per Joshua Fishman el 1991.Fishman, Joshua. 1991. Reversing Language Shift. Clevendon: Multilingual Matters. El 2011 una edició completa del Journal of Multilingual and Multicultural Development era dedicada a l'estudi de la vitalitat etnolingüística, vol. 32.2 de 2011, amb diversos autors presentant les seves pròpies eines per mesurar la vitalitat del llenguatge. S'han publicat una sèrie de treballs publicats sobre la vitalitat de les llengües elaborats pels autors amb diferents situacions i aplicacions presents.Dwyer, Arienne M. 2011. Tools and techniques for endangered-language assessment and revitalizationEhala, Martin. 2009. An Evaluation Matrix for Ethnolinguistic Vitality. In Susanna Pertot, Tom Priestly & Colin Williams (eds.), Rights, promotion and integration issues for minority languages in Europe, 123-137. Houndmills: PalgraveMacmillan.M. Lynne Landweer. 2011. Methods of Language Endangerment Research: A Perspective from Melanesia. International Journal of the Sociology of Language 212: 153-178.Lewis, M. Paul & Gary F. Simons. 2010. Assessing Endangerment: Expanding Fishman's GIDS. Revue Roumaine de linguistique 55(2). 103–120. Online version lang=ca|miniatura|center|550px|Diagrama amb els diversos nivells de vitalitat, amenaça i agonia estipulats a l'escala EGIDS
Causes Segons el Cambridge Handbook of Endangered Languages, hi ha quatre tipus principals de causes de perill per les llengües. Hi ha aquelles causes que posen a les poblacions que parlen les llengües en perill físic, com per exemple: Desastres naturals, fam, malalties. Un exemple d'això són les llengües parlades pels habitants de les illes Andaman, que es van veure seriosament afectats pel tsunami de l'oceà Índic del 2004. Guerra i genocidi. Exemples d'això són les llengües de la població indígena de Tasmània que van ser eliminats pels colons, i moltes llengües extintes i amenaçades de les Amèriques, on els pobles indígenes han estat víctimes de la violència genocida, o en els casos del miskito de Nicaragua i les llengües maies de Guatemala s'han vist afectades per la guerra civil.
I aquestes són les causes que impedeixen o desanimen els parlants de l'ús d'un idioma, com per exemple: Repressió política. Això ha passat sovint quan els estats nació treballen per promoure un sol límit de la cultura nacional, i les oportunitats per a l'ús de les llengües minoritàries en l'esfera pública, les escoles, els mitjans de comunicació i en altres llocs són restringides i a vegades fins i tot prohibides per complet. De vegades els grups ètnics són reallotjats per la força, o poden retirar-los els nens per ser educats fora de casa, o d'una altra manera que interromp les seves possibilitats de continuïtat cultural i lingüística. Això ha passat en el cas de moltes llengües ameríndies i llengües australianes, així com les llengües europees i asiàtiques minoritaris com bretó o alsacià de França i el kurd de Turquia.