En lingüística, un semi-parlant és un parlant d'una llengua amenaçada que té competència lingüística parcial en la llengua. Generalment els semi-parlants no usen regularment la llengua amenaçada en la conversa, sovint el seu discurs conté modificacions considerades "errors" pels parlants nadius. Els semi-parlants es troben sovint entre els participants motivats més involucrats en els projectes de revitalització de la llengua.Grinevald, Collette & Michel Bert. 2011. "Speakers and Communities" in Austin, Peter K; Sallabank, Julia, eds. (2011). Cambridge Handbook of Endangered Languages. Cambridge University Press. . p.50
Com a llengua es torna obsoleta i la comunitat lingüística es desplaça a altres idiomes la parlen amb menys freqüència i en menor nombre de dominis socials. Per aquesta raó, molts oradors aprenen l'idioma parcialment i sovint en una forma simplificada, amb gran influència de la llengua majoritària. Aquests parlants són coneguts a vegades com a "semi-parlants", "quasi-parlants" o "recordadors". El terme semi-parlant va ser introduït per la lingüista Nancy Dorian en la descripció dels darrers parlants del dialecte de l'est de Sutherland del gaèlic escocès.Dorian, Nancy C. 1980. Language Shift in Community and Individual: The Phenomenon of the Laggard Semi-Speaker. International Journal of the Sociology of Language. Volume 1980, Issue 25, Pages 85–94N. Dorian, "The Problem of the Semi-Speaker in Language Death," International Journal of the Sociology of Language 12 (1977): 23-32.
Quan els semi-parlants formen una part important de la comunitat de parla sovint esdevé la contracció de la llengua, ja que les normes lingüístiques s'acomoden a les competències dels parlants.
Referències
Categoria:Sociolingüística