El colibrí safir cua de foc (Chrysuronia oenone) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) i única espècie del gènere Chrysuronia (Bonaparte, 1850). Es troba a Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.
Descripció
El colibrí safir cua de foc fa de 9,5 a 10 cm de llarg. Els mascles pesen de 4,7 a 6,3 g i les femelles de 4,3 a 5,3 g. Tots dos sexes de totes les subespècies tenen el bec lleugerament corbat amb el maxil·lar negre i la mandíbula vermella amb punta negra.
Els mascles adults de la subespècie nominal tenen el cap i la gola de color blau violeta. L'esquena és de color verd brillant que passa del verd bronze a les cobertores coure brillants i la cua de color bronze coure. El pit és de color verd brillant, el ventre de color verd bronze i, sota la cua, les cobertores són de color bronze amb vores blanquinoses.
Les femelles adultes tenen la corona blava, l'esquena verda i les cobertores i la cua de color bronze coure. La part inferior és majoritàriament blanquinosa, amb taques blau-verdoses als costats de la gola i el coll, verdes als costats i al pit, flancs bronze-verdosos, i sota la cua tenen cobertores bronze. Els mascles juvenils tenen una corona de color verd fluix, la gola gris fosc i el pit verd apagat; les plomes dels adults joves del cap i la gola són d'un blau més pur, menys violeta, que les dels adults. Les taques de la gola de les femelles juvenils són més apagades i de color més bronze que les dels adults.
Les subespècies C. o. josephinae i C. o. alleni presenten algunes diferències respecte a la nominal i entre si. Els mascles de la primera tenen la gola majoritàriament verda i el dors verd que contrasta amb les cobertores coure. C. o. alleni té la gola completament verda i una mica de blau a les galtes i el dors és coure.
Distribució i hàbitat La subespècie nominal de colibrí safir cua de foc és la més distribuïda. Es troba a la Serralada del Perijá, que s'estén per la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, més a l'est a l'oest i el nord de Veneçuela, i cap al sud a través del centre-est de Colòmbia, l'est de l'Equador i l'extrem oest del Brasil fins a l'extrem nord-est del Perú. C. o. josephinae stricto sensu es troba a la major part de la resta de l'est del Perú. C. o. alleni es troba al nord de Bolívia.
El colibrí safir cua de foc habita paisatges semioberts com les vores i clarianes del bosc humit, el bosc secundari madur, el bosc de ribera, les plantacions ombrívoles de cacau i cafè, i els jardins. A Colòmbia i Veneçuela, l' altitud oscil·la entre el nivell del mar i els 1.500 m i a l'Equador entre els 400 i els 1.200 m.
Comportament Moviment Aparentment, el colibrí safir cua de foc es mou localment segons la disponibilitat de plantes amb flors, però falten detalls.
Alimentació El colibrí safir cua de foc busca nèctar en una varietat d'arbustos amb flors (per exemple, Aphelandra) i arbres (per exemple, Erythrina i Inga). Els mascles tendeixen a buscar aliment a la capçada, de vegades reunint-se en "grups que s'esbrellen", mentre que les femelles s'alimenten visitant un circuit de plantes amb flors. A més de nèctar, s'alimenta d'artròpodes caçant des d'una perxa o recollint fruits del fullatge.
Reproducció La temporada de reproducció del colibrí safir cua de foc varia geogràficament. Abasta almenys de juny a novembre a l'est de Colòmbia, però és de gener a abril a l'oest del Brasil. Els mascles solen reunir-se en grups de cinc a deu en leks per exhibir-se a les femelles, però de vegades ho fan sols. El niu té forma de copa i té molsa verda a l'exterior que serveix de camuflatge. La femella incuba la posta de dos ous durant uns catorze dies i deixen el niu uns vint-i-vuit dies després de descloure.
Vocalització El cant del colibrí safir cua de foc és variable, descrit com "una frase rítmica repetida, sovint començant amb una nota sorollosa, seguida de diverses notes molt planyívoles o aspres, i acabant amb xips repetits". També fa crits descrits com "un trinat metàl·lic prolongat i notes com "xip" més curtes".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el colibrí safir cua de foc com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que es desconeix la mida de la població, es creu que és estable. No s'han identificat amenaces immediates. Es considera localment comú a comú a Colòmbia i Veneçuela, però relativament rar a les terres baixes amazòniques més al sud.
Taxonomia i sistemàtica El colibrí safir cua de foc va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg francès René Primevère Lesson l'any 1832 sota el nom científic Ornismya oenone; la localitat tipus és: «Trinitat», tot i que sembla poc probable.
El colibrí safir cua de foc es classificava anteriorment dins del gènere Amazilia. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2014 va trobar que Amazilia era polifilètic. En la classificació revisada per crear gèneres monofilètics, el colibrí safir cua de foc va ser traslladat per la majoria dels sistemes taxonòmics a Chrysuronia. Tanmateix, el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International el manté dins d'Amazilia.
El Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) reconeix dues subespècies:
C. o. oenone (Lesson, RP 1832) ─ des de l'est de Colòmbia fins a l'est de Veneçuela, l'est de l'Equador, el nord-est del Perú i l'oest del Brasil. C. o. josephinae (Bourcier & Mulsant, 1848) ─ Perú tropical amazònic oriental.
La taxonomia de Clements i HBW n'afegeixen una tercera, C. o. alleni (Elliot, 1888), que el COI inclou dins de josephinae.
Etimologia El nom genèric Chrysuronia és un acrònim del nom específic sinònim Ornismya chrysura (Lesson, 1832) (= Chrysuronia oenone, colibrí safir cua de foc) i el nom específic Ornismya oenone (Lesson, 1832) (= Chrysuronia oenone).
Referències
Categoria:Ocells de l'Amazònia boliviana Safir Cua De Foc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud