Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme. L'art grecobudista es caracteritza pel seu fort idealisme realista; fa una descripció sensual de l'art hel·lenístic. Alhora, part de la seva importància rau en el fet que és amb l'art grecobudista que trobem les primeres representacions antropomorfes de Buda. De fet, és aquesta escola la que defineix el cànon artístic budista al continent asiàtic, vigent encara avui dia, especialment referit al camp escultòric. Alhora, l'art grecobudista és un dels grans exemples del sincretisme cultural entre tradicions asiàtiques i occidentals. miniatura|alt=stone bust of Gandhara Buddha from the 1st-2nd century AD|Cap de Buda, procedent del Gandhara, esquist, s. I-II dC (Museu del Louvre, París).La Bactriana, la Sogdiana i la Fergana havien estat les tres províncies gregues més orientals, fundades arran de les conquestes d'Alexandre el Gran (c. 330 aC). Els descendents dels grecs que habitaven aquestes zones crearen diversos regnes, com el regne grec de la Bactriana (250–130 aC). És justament en aquest regne on trobem els orígens de l'art greco-budista. Regne ubicat en la regió de l'actual Afganistan, aquesta regió far de la cultura hel·lenística a l'Àsia va irradiar al subcontinent indi amb l'establiment del regne Indogrec (180 –10 aC). Sota els indogrecs i després els kushans, la interacció de la cultura grega i budista va florir a la zona de Gandhara, al nord de l'actual Pakistan, abans d'estendre’s cap a l'Índia, influint en l'art de Mathura, i després l'art hindú de l'imperi Gupta que, al seu torn, esdevingueren far cultural del sud-est asiàtic. La influència de l'art grecobudista es va estendre també cap al nord cap a Àsia central, afectant fortament l'art de la conca del Tarim, i en última instància, les arts de la Xina, Corea i el Japó.
Art hel·lenístic al sud d'Àsia miniatura|300px|esquerra|alt=Silver coin depicting Demetrius I of Bactria (200-180 BC) wearing an elephant scalp, symbol of his conquest of India, and reverse Herakles, holding a lion skin and a club|Moneda de plata amb l'efígie del rei grecobactrià Demetri I (200–180 aC) portant un cap d'elefant com a tocat, símbol de la seva conquesta d'Índia. Revers: Hèracles subjectant una pell de lleó i una maça recolzada sobre el seu braç. Als seus laterals podem llegir una inscripció: ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΔΗΜΗΤΡΙΟΥ – BASILÉŌS DĒMĒTRÍOU "del rei Demetri I". Aquesta forma d'art híbrid, sincrètic, entre el món budista i les arrels clàssiques apareix a partir dels darrers sobirans indogrecs. Aquests eren, de fet, descendents dels companys de conquesta d'Alexandre el Gran que entraren en contacte amb els indis, majoritàriament de religió budista en aquell moment. En particular podem mencionar Demetri I (200-180 aC) i Menandre I (160-135 aC), anomenat Milinda en sàncrit com dos dels principals promotors. Aquestes dinasties s'autoreivindicaven com els hereus culturals d'Alexandre a la regió i de l'Imperi Selèucida (250 aC) abans del seu desmembrament.
Un dels exemples més clars d'art hel·lenístic es troben a les monedes dels reis grecobactians d l'època, com ara Demetri I de Bactriana. De fet, s'han descobert nombroses monedes de reis grecobactrians. Entre aquestes descobertes hi podem incloure les monedes de plata i d'or més grans que mai han estat encunyades al món hel·lenístic, situant-les entre les millors gràcies a la seva qualitat artística i sofisticació tècnica. Aquestes destaquen pel notable grau d'individualitat en les efígies dels governants, mai igualat a les monedes vistes als regnes occidentals.miniatura|alt=stone relief carving Wine-drinking and music from Chakhil-i-Ghoundi stupa, Hadda, Afghanistan|Personatges bebent vi i tocant instruments musicals, relleu de pedra, s. I-II dC (detall de l'stupa de Chakhil-i-Ghoundi, Hadda). Aquests regnes hel·lenístics fundaven ciutats seguint el model grec, com ara la ciutat d'Alexandria d'Oxiana (també coneguda com Ai-Khanoum) a Bactriana, on es mostren únicament trets arquitectònics purament hel·lenístics, escultura hel·lenística, així com restes de papirs aristotèlics i monedes.
Els elements grecs havien penetrat a l'Índia ja amb anterioritat. De fet, l'empremta grega és present ja en un en la capital, Pataliputra (actual Patna), si bé la seva influència esdevè especialment forta, sobretot a la zona nord-occidental d'Índia, a partir de la invasió dels grecs a la Bactriana el 180 aC. En aquell moment s'establí en regne Indogrec a l'Índia. Les ciutats gregues fortificades com ara Sirkap a la zona nord del Pakistan, són fundades en aquest període. Veiem florir estils arquitectònics amb motius decoratius hel·lenístics, com ara les garlandes de fruites. Les paletes de pedra, usades per a dipositar olis d'ús cosmètic, estan decorades amb motius purament grecs, com ara una nereida muntant al monstre marí Ketos.
El complex arqueològic de Hadda, a l'actual Afganistan, s'hi han trobat representacions de divinitats hel·lenístiques com ara Atles. Les representacions de les divinitats associades amb el vent es pensa que tenen repercussions en les representacions dels seus homòlegs japonesos. També trobem escenes dionisíaques on es representen persones segons l'estil clàssic, bebent vi amb àmfores i tocant instruments musicals.
Creacions primerenques al Gandhara Veure article principal: Paleta de pedra
Les paletes de pedra Entre el i s. I dC, els grecs en territoris asiàtics es caracteritzen pel seu ús de les paletes de pedra. Almenys, ens han arribat una gran quantitat de materials arqueològics relacionats amb aquestes. Aquests objectes s'han trobat habitualment en les zones d'influència de la Bactriana i Gandhara, i solen ésser suport d'escenes de mitologia grega. Les paletes de pedra més antigues han estat atribuïdes a l'imperi Indogrec, entre els segles II - I aC, havent-se conservat algunes mostres en l'estrat número 5 de la ciutat de Sirkap.Greek Gods in the East, Stančo, Ladislav, Charles University in Prague, Karolinum Press, 2012 p.167"Gandhara palette: The so-called palettes or 'toilet trays' of the late second century BC and the first century AD depicting Classical scenes" in The Monuments of Afghanistan: History, Archaeology and Architecture, Warwick Ball, I. B. Tauris, 2008, p.115 La seva producció es perllongà fins temps del Regne Indo-Part, però les paletes pràcticament desapareixen a partir del s. I dC. Les primeres paletes de pedra
Interaccions Tan bon punt els grecs van envair la regió nord-occidental del sud d'Àsia i es formà el Regne Indogrec, una fusió d'elements budistes i hel·lenístics començaren a aparèixer, gràcies a la tolerància dels colonitzadors grecs vers el budisme. Aquesta tendència artística fou desenvolupada durant diversos segles, florint amb l'imperi Kushan a partir del s. I dC.
Contribucions primerenques Pel que fa les contribucions primerenques dels artistes actius a la zona de Gandhara a l'art budista, val a dir que el seu paper no és gens trivial. Alguns investigadors els atribueixen algun tipus de connexió amb els tallers de Sanchi i Bharhut entre els segles II-I aC."There is evidence of Hellensitic sculptors being in touch with Sanchi and Bharhut" in The Buddha Image: Its Origin and Development, Yuvraj Krishan, Bharatiya Vidya Bhavan, 1996, p.9 La seva estructura com a entitat total, així com diversos elements en particular apunten cap a influències hel·lenístiques, així com d'altres influxs estrangers. Per exemple, les campanes estriades, els capitells d'ordre persa, així com l'ús abundant de motius hel·lenístics com les palmetes flamígeres o els motius en forma de xuclamel.The Buddha Image: Its Origin and Development, Yuvraj Krishan, Bharatiya Vidya Bhavan, 1996, p.17-18 Note 3
Sanchi Al voltant del 115 aC tenim documentada una ambaixada d'Heliodor del rei Antialcides Nicèfor a la cort del rei shunga Bhagabhadra a la ciutat de Vidisha. En commemoració, Heliodor feu erigir una columna a la capital sunga, conegut com el pilar d'Heliodor, dedicat a Vāsudeva. Aquest fet resulta indicatiu d'unes millors relacions entre els indogrecs i els shunga; hi havia persones que viatjaven entre els dos regnes i que eren seguidors de religions d'origen índic.Ancient Indian History and Civilization, Sailendra Nath Sen, New Age International, 1999 p.170
Al voltant del mateix període, c.115 aC, tenim constància que s'estaven fent decoracions arquitectòniques i relleus al complex de Sanchi, a tan sols a 6 km de Vidisha. Aquest projecte hi estaven involucrats artesans procedents de la zona de Gandhara, al centre de la regió indogrega. Tradicionalment els medallons més antics són els de l'stupa núm. 2 de Sanchi, datats al voltant del 115 aC, mentre que els relleus dels pilars se solen considerar lleugerament posteriors, al voltant del 80 aC.Buddhist Landscapes in Central India: Sanchi Hill and Archaeologies of Religious and Social Change, C. Third Century BC to Fifth Century AD, by Julia Shaw, Left Coast Press, 2013 p.90 Aquests primers relleus decoratius eren aparentment obra d'artesans del nord-oest, al voltant de la zona de Gandhara, ja que deixaren marques de picapedrer en llengua kharosthi, diferent de la local, escriptura Brahmi.Buddhist Architecture Huu Phuoc Le Grafikol, 2010 p.161 Aquest detall sembla que ens porta a pensar que aquests treballadors estrangers foren els responsables d'alguns motius decoratius i figures primerenques que es poden trobar a les baranes de l'stupa.An Encyclopaedia of Indian Archaeology, by Amalananda Ghosh, BRILL p.295 Els primers relleus de Sanchi, Stupa núm. 2 (circa 115 aC)Sanchi, Stupa Núm. 2200pxLes marques de picapedrer en llengua kharosthi ens assenyalen la presència d'artesans procedents del nord-oest, la regió de Gandhara, quan s'estaven fent els primers relleus a Sanchi, c.115 aC.Buddhist Landscapes in Central India: Sanchi Hill and Archaeologies of Religious and Social Change, C. Third Century BC to Fifth Century AD, Julia Shaw, Left Coast Press, 2013 p.88ff
Bharhut miniatura|esquerra|upright|Toranes de Bharhut (150-100 aC). Els artesans de la zona de Gandhara, regió central del regne Indogrec són coneguts per haver estat involucrats en el procés de construcció de les torana (portes d'entrada al stupa) a Bharhut, datades al voltant de100-75 aC:Ashoka: The Search for India's Lost Emperor, Charles Allen, Hachette UK, 2012 p.122 aquest fet, de nou, el podem documentar perquè els picapedrers deixaren marques en llengua kharosthi en diversos elements trobats a les restes arqueològiques de Bharhut, indicant, com hem vist també a Sanchi, la presència d'almenys alguns constructors procedents del nord, en concret de Gandhara, on el kharoshti estava en ús.The Diffusion of Classical Art in Antiquity, John Boardman, Princeton University Press, p.115Buddhist Architecture by Huu Phuoc Le p.161
miniatura|Estàtues als arquitraus de la torana, figures associades amb les marques en kharosthi. 100-75 sC.