miniatura|Otorrinolaringologia Lotorrinolaringologia és l'especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l'orella, el nas i la gola.
S'acostuma a relacionar, a més, amb problemes bucals (no dentals ni linguals), faringe-laringe, i totes les funcions o patologies auditives i del nas. Dins del mateix camp de l'otorrinolaringologia existeixen una sèrie de subespecialitats encarregades d'estudiar específicament determinades patologies pròpies de cada especialitat.
Rinologia: estudia afeccions nasals, especialment processos al·lèrgics. Laringologia: estudia afeccions i alteracions de la laringe. Otoneurologia: s'encarrega de l'estudi de patologies associades a processos vertiginosos, com la síndrome de Ménière, otosclerosi i altres patologies relacionades amb l'equilibri, així com alteracions secundàries d'audició. Foniatria: tracta les afeccions relacionades amb alteracions de la veu, com ara afonies, disfonies i d'altres. Logopèdia: tracta les alteracions en l'articulació de la parla. Audiologia: estudia les alteracions relacionades amb l'audició, especialment sordesa i hipoacúsies (perceptiva i receptiva).
Etimologia El terme és una combinació dels prefixes neollatins oto-, rhino- i laryngo- i el sufix -logia, també neollatí, derivats de quatre mots grecs: οὖς ous (gen.: ὠτός otos), "orella", ῥίς rhis, "nas", λάρυγξ laringe, "laringe" i -λογία logia, "estudi".Entrada "otolaryngologist" (otorrinolaringòleg) a: Peter Harris, Sue Nagy, Nicholas Vardaxis, Mosby's Dictionary of Medicine, Nursing & Health Professions - Australian & New Zealand Edition, Elsevier Health Sciences, 2009. (cf. Greek ωτορινολαρυγγολόγος, 'otorrinolaringòleg').
Formació Els otorrinolaringòlegs són metges que completen tant la facultat de medicina com una mitjana de cinc a set anys de formació quirúrgica de postgrau en ORL-CC. Als Estats Units, els residents completen almenys cinc anys de formació de residència quirúrgica. Això inclou de tres a sis mesos de formació en cirurgia general i quatre anys i mig de cirurgia especialitzada en ORL-CC (Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll). Al Canadà i als Estats Units, els professionals completen una residència de cinc anys després de la facultat de medicina.
Després de la formació de residència, alguns cirurgians otorrinolaringòlegs i de cap i coll completen una beca (fellowship) avançada de subespecialitat, on la formació pot ser d'un a dos anys de durada. Les beques inclouen oncologia quirúrgica de cap i coll, cirurgia plàstica facial, rinologia i cirurgia sinusal, neurotologia (o neuro-otologia), otorrinolaringologia pediàtrica i laringologia. Als Estats Units i al Canadà, l'otorrinolaringologia és una de les especialitats més competitives de la medicina per obtenir una plaça de residència després de la facultat de medicina.
Al Regne Unit, l'accés a la formació quirúrgica superior és competitiu i implica un rigorós procés de selecció nacional. El programa de formació consta de 6 anys de formació quirúrgica superior, després de la qual els residents sovint fan beques (fellowships) en una subespecialitat abans d'esdevenir consultors.
La durada total típica de l'educació, la formació i el període posterior a l'escola secundària és de 12 a 14 anys. L'Otorrinolaringologia es troba entre les especialitats quirúrgiques més ben remunerades als Estats Units. El 2022, l'ingrés mitjà anual va ser de 469.000 dòlars.
Subespecialitats Cirurgia oncològica de cap i coll Cirurgia plàstica facial i reconstructiva* Otologia Neurotologia* Cirurgia rinològica/sinusal/base cranial anterior Laringologia i trastorns de la veu Otorrinolaringologia pediàtrica* Medicina del son* Oncologia quirúrgica Cirurgia estètica facial Orella Orella mitjana i interna Sinusitis Trastorns de la veu Insuficiència velopalatina Trastorn del son Reconstrucció microvascular Cirurgia maxil·lofacial Audició Os temporal Al·lèrgia Fonocirurgia Llavi leporí i paladar fissuratCirurgia d'apnea del son Cirurgia endocrina Reconstrucció traumàtica Equilibri Cirurgia de la base del crani Base anterior del crani Trastorns de la deglució Vies respiratòriesInvestigacions del son Cirurgia endoscòpica Cirurgia craniofacial Mareig Apnea i roncs Malformacions vasculars Implant coclear / BAHA Implant coclear/BAHA
(*Actualment reconegut per American Board of Medical Specialties)
Malalties Algunes de les malalties més freqüents incloses en l'àmbit de l'especialitat són: otitis, incloent otitis externa, otitis mitjana i les seves complicacions, traumatismes de l'oïda, laberintitis, hipoacúsia, vertigen, malaltia de Ménière, neurinoma de l'acústic, epistaxis, rinitis, amigdalitis i les seves complicacions, sinusitis i les seves complicacions, tumors de nas i sins paranasals, faringitis, adenoides, tumors de la rinofaringe, laringitis, càncer de laringe i cossos estranys de les vies aèries superiors.VV:AA: Tratado de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello. Ed. Médica Panamericana
Temes per subespecialitat Cirurgia de cap i coll Oncologia quirúrgica de cap i coll (camp de la cirurgia que tracta el càncer/malignitat del cap i coll) Malignitat de la mucosa del cap i coll (càncer del revestiment rosat del tracte aerodigestiu superior) Càncer oral (càncer de llavis, genives, llengua, paladar dur, galta, sòl de la boca) Càncer orofaringi (càncer d'orofaringe, paladar tou, amígdala, base de la llengua) Càncer de laringe (càncer de caixa vocal) Càncer d'hipofaringe (càncer de gola baixa) Càncer sinonasal Càncer nasofaringi Càncer de pell del cap i coll Càncer de tiroide Càncer de glàndula salival Sarcoma de cap i coll Cirurgia endocrina del cap i coll Cirurgia de tiroide Cirurgia paratiroide Cirurgia reconstructiva amb flap lliure microvascular Cirurgia de la base del crani
Otologia i neurootologia Estudi de les malalties de l'orella externa, l'orella mitjana i la mastoide, i l'orella interna, i les estructures circumdants (com el nervi facial i la base lateral del crani)
Malalties de l'orella externa Otitis externa – orella externa o inflamació del conducte auditiu Les exostosis són creixements ossis al conducte auditiu extern Malalties de l'orella mitjana i la mastoide Otitis mitjana – Inflamació de l'orella mitjana Perforació del timpà (forat al timpà a causa d'una infecció, trauma, explosió o soroll fort) Mastoïditis Malalties de l'orella interna Vertigen posicional paroxístic benigne o VPPB Laberintitis/Neuronitis vestibular Malaltia de Ménière/Hídrops endolimfàtic Fístula perilimfàtica Neurinoma de l'acústic, schwannoma vestibular Malaltia del nervi facial Paràlisi facial idiopàtica (paràlisi de Bell) Tumors del nervi facial Síndrome de Ramsay Hunt Símptomes Pèrdua d'audició Acúfens (soroll subjectiu a l'orella) Plenitud auditiva (sensació de plenitud a l'orella) Otàlgia (dolor referit a l'orella) Otorrea (fluid) drenant de l'orella) Vertigen Desequilibri
Rinologia La rinologia inclou la disfunció nasal i les malalties dels sinus.
Obstrucció nasal Hipertròfia dels cornets inferiors Desviació del septe nasal Sinusitis crònica amb pòlips nasals Sinusitis – aguda, crònica Al·lèrgies ambientals Rinitis Adenoma d'hipòfisi Síndrome del nas buit Epistaxis greu o recurrent
Otorrinolaringologia pediàtrica Adenoamigdalectomia Ingestió càustica Resecció cricotraqueal Decanulació Laringomalàcia Reconstrucció laringotraqueal Miringotomia i tubs Apnea obstructiva del son – pediàtric Amigdalectomia
Laringologia Disfonia/ronquera Laringitis Edema de Reinke Nòduls de cordes vocals i pòlips Disfonia espasmòdica Traqueotomia Càncer de laringe Vocologia – ciència i pràctica de l'habilitació de la veu Mutisme i mutisme selectiu
Cirurgia plàstica i reconstructiva facial La cirurgia plàstica i reconstructiva facial és una beca d'un any oberta a otorrinolaringòlegs que vulguin començar a aprendre els principis quirúrgics estètics i reconstructius del cap, la cara i el coll, pioners per l'especialitat de Cirurgia Plàstica i Reconstructiva.
Rinoplàstia i septoplàstia Lifting facial (ritidectomia) Lifting de celles Blefaroplàstia Otoplàstia Genioplàstia Tractaments cosmètics injectables Trauma a la cara Fractura de os nasal Fractura de Maxil·lar inferior Fractura orbitària Fractura del sinus Laceracions complexes i danys als teixits tous Càncer de pell (p. ex., Carcinoma basocel·lular)
Cirurgia del son La cirurgia del son engloba qualsevol cirurgia que ajudi a alleujar l'apnea obstructiva del son i pot incloure anatòmicament qualsevol part de les vies respiratòries superiors.
Cavitat nasal / nasofaringe Septoplastia Adenoamigdalectomia (especialment en pediatria) Cavitat oral / orofaringe Amigdalectomia (especialment en pediatria) Uvulopalatofaringoplàstia glossectomia de la línia mitjana transoral Avançament del genioglòs Altres Suspensió hioide Avançament maxil·lomandibular Estimulació del nervi hipoglòs
Reparació de reconstrucció microvascular La reparació de reconstrucció microvascular és una operació comuna que es realitza en pacients que consulten un otorrinolaringòleg. És un procediment quirúrgic que consisteix a moure una peça composta de teixit del cos del pacient al cap i/o coll. La reconstrucció microvascular de cap i coll s'utilitza per tractar càncers de cap i coll, inclosos els de laringe i faringe, cavitat oral, glàndules salivals, mandíbules i calvari, sins paranasals, llengua i pell. El teixit que es mou més habitualment durant aquest procediment és dels braços, les cames i l'esquena, i pot provenir de la pell, l'os, el greix i/o el múscul.
Quan es realitza aquest procediment, la decisió sobre quin es mou es determina en funció de les necessitats reconstructives. La transferència del teixit al cap i al coll permet als cirurgians reconstruir la mandíbula del pacient, optimitzar la funció de la llengua i reconstruir la gola. Quan es mouen les peces de teixit, necessiten el seu propi subministrament de sang per tenir la possibilitat de sobreviure a la seva nova ubicació. Un cop finalitzada la cirurgia, els vasos sanguinis que alimenten el trasplantament de teixit es tornen a connectar als nous vasos sanguinis del coll. Aquests vasos sanguinis no solen tenir més d'1 a 3 mil·límetres de diàmetre, cosa que significa que aquestes connexions s'han de fer amb un microscopi, motiu pel qual el procediment s'anomena "cirurgia microvascular".
Història El Papir Ebers, redactat a l'antic Egipte l'any 1500 abans de Crist, conté un capítol titulat "Remedis per a l'oïda amb audició feble".
El 1492, Gasparo Tagliacozzi, professor d'anatomia de la Universitat de Bolonya, utilitzava penjolls del braç per reconstruir el nas de pacients accidentats. Per això, va ser durament atacat per l'església del seu temps, que veia en aquesta pràctica un atemptat contra la voluntat divina.
Al segle XIX hi va haver nombrosos avenços tècnics relacionats amb aquesta especialitat mèdica: el 1828 es va inventar el tonsilotom, una mena de pinça amb una guillotina de metall per realitzar més ràpidament l'amigdalectomia. El 1854 Manuel Patricio Rodríguez García o Manuel García, mestre de cant espanyol establert a Anglaterra, va inventar una sèrie de miralls manuals, el laringoscopi, utilitzant la llum natural per inspeccionar la laringe i les cordes vocals. Per això i un tractat de fisiologia de la veu va ser guardonat amb el doctorat honoris causa per diverses universitats europees. El 1861 la malaltia de Ménière és descrita pel metge francès Prosper Ménière, nascut a Angers el 18 de juny de 1799.