miniatura|Gary Cooper miniatura|Ingrid Bergman For Whom the Bell Tolls és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sam Wood el 1943.
Argument Aquesta pel·lícula és treta de la novel·la d'Ernest Hemingway Per a qui toquen les campanes. Arribat per combatre al costat dels republicans en la Guerra d'Espanya, l'americà Robert Jordan és encarregat de fer saltar a Castella un pont defensat pels feixistes per tal de tallar la carretera a l'exèrcit franquista. S'enamora de Maria , un dels resistents del grup dirigida per Pablo i la seva dona Pilar.
Comentaris De la seqüència d'obertura a la seqüència de tancament, la pel·lícula és travessada per tres temes principals. El tema de la mort. Robert té per a missió fer saltar el pont i sap que no sobreviurà. Pablo, coneixent la missió, sap immediatament que conduirà a la seva mort. Sordo, també, hi veu aquesta sortida inevitable. Gairebé tots els personatges preveuen la seva pròpia mort. El tema de la camaraderia acompanya la perspectiva de la mort, sacrifici dels personatges per una justa causa. Robert Jordan, Anselmo i els altres estan a punt per fer-ho, com «tot home de bé ho faria», amb abraçades freqüents que reforcen la impressió d'una companyonia intensa. Després d'haver anunciat a Joaquim l'execució de tota la seva família, tothom l'abraça i declara ser ara la seva família. Aquest amor dels uns per als altres es porta també a la terra d'Espanya, des del començament fins a la fi. És un himne a la vida travessada per la mort, la vida simple i punxant descrita com «sentir el seu cor bategar contra el sòl entapissat d'agulles de pi». El tema del suïcidi en tots els personatges on cadascun prefereix matar-se o ser mort per un camarada abans de ser capturat. La imatge final és Robert Jordan, ferit i incapaç de seguir els seus companys, que es prepara per morir protegint els seus companys amb una emboscada als perseguidors.
Repartiment Gary Cooper: Robert Jordan Ingrid Bergman: Maria Akim Tamiroff: Pablo Arturo de Córdova (als crèdits Arturo de Cordova): Agustin Vladimir Sokoloff: Anselmo Mikhail Rasumny: Rafael Fortunio Bonanova: Fernando Katína Paxinoú: Pilar Joseph Calleia: El sord Victor Varconi: Primitivo Pedro de Cordoba: Coronel Miranda George Coulouris: André Massart Frank Puglia: Capità Gomez Lilo Yarson: Joaquin I, entre els actors que no surten als crèdits : Yvonne De Carlo: Una noia en un cafè Alberto Morin: 2n soldat Konstantin Shayne: Karkov Michael Visaroff: Un oficial
Galeria
Al voltant de la pel·lícula La pel·lícula ha inspirat una peça (homònima) del grup de thrash metal Metallica. Una lectura de la pel·lícula en termes d'autoanàlisi en la cruïlla de la història europea i la història americana, pel filòsof Stanley Cavell
Premis i nominacions Premis 1944: Oscar a la millor actriu secundària per Katína Paxinoú 1944: Globus d'Or al millor actor secundari per Akim Tamiroff 1944: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Katina Paxinou
Nominacions 1944: Oscar a la millor pel·lícula 1944: Oscar al millor actor per Gary Cooper 1944: Oscar a la millor actriu per Ingrid Bergman 1944: Oscar al millor actor secundari per Akim Tamiroff 1944: Oscar a la millor fotografia per Ray Rennahan 1944: Oscar al millor muntatge per Sherman Todd 1944: Oscar a la millor banda sonora per Victor Young 1944: Oscar a la millor direcció artística per Hans Dreier, Haldane Douglas i Bertram C. Granger
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1943 Categoria:Pel·lícules de drama romàntic de la dècada del 1940 Categoria:Pel·lícules de drama bèl·lic Categoria:Pel·lícules basades en obres d'Ernest Hemingway Categoria:Pel·lícules dirigides per Sam Wood