El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora. Aquest grup de persones correspon al grup indígena mayos, que no ha de confondre's amb els maies que habiten al sud-est de Mèxic. Segons la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas vigent a Mèxic, és una de les seixanta-tres llengües nacionals, juntament amb l'espanyol i altres llengües indígenes que encara es parlen al país.
És una llengua summament semblada a la dels seus veïns del nord, els yaquis, 90% d'intel·ligibilitat mútua.Ethnologue report for language code: mfy (27 de desembre 2010). De fet, la distinció entre les llengües yaqui i mayo és més d'ordre polític o ètnic que lingüístic, i en algunes ocasions les hi considera com una mateixa llengua, anomenada llengua cahita. A aquest grup (cáhita) va pertànyer la llengua ópata, extingida des de mitjan .
La comunitat lingüística dels mayos és una de les que presenta menor índex de monolingüisme a Mèxic, amb menys de l'1% de la seva comunitat com a parlants exclusius de l'idioma mayo.
Descripció lingüística Fonologia El mayo té cinc timbres vocàlics i distingeix quantitat vocàlica, la qual cosa implica que el seu sistema fonològic inclou 10 vocals: /a, i, i, o, o; ā, ē, ī, ō, ū/ L'inventari de consonants del mayo inclou:
labial alveolar palatal velar glotal oclusiva africada fricativa aproximant nasal semivocal
És freqüent en les transcripcions de textos del mayo trobar: /c/, per transcriure el fonema //.. /b/ o /v/, per transcriure el fonema //. /i/, per transcriure el fonema //. /'/, per transcriure el fonema //.
Morfologia La morfologia és similar a la d'altres llengües utoasteques: La morfologia nominal és relativament simple incloent la marca d'absolutiu -ta i la marca de plural -em para noms animats (els inanimats freqüentment són invariables segons nombre gramatical). La morfologia verbal és substancialment més complexa.
Lèxic aásu sogra ácoro germana gran áchaiguari pare de família áiye mare asé'ebua sogre asóa fill, nen ásoguaara nebot, -da báto áiye padrina báto átchai padrí báto'o málla fillola báto'o ú'usi fillol bató'a batejar cuúna espòs, marit guaáyi germana (menor) guaguái, -m parent, -s jacaláye nora jála'i camarada jámmut dona jaámuchim dones juúbi esposa jú'ubua yó'otu jove mócali, mócari cunyada mó'one gendre sáila germà gran sámari oncle uúsi, -m noi, -s ili uúsi nen ú'usi fill yoréme home
Ús als mitjans A l'emissora de ràdio XEETCH d'Etchojoa (Sonora), dependent de la CNDPI, s'emet en mayo i yaqui.
Referències
Bibliografia Collard, Howard y Elisabeth Scott Collard: Vocabulario mayo. Vocabularios Indígenas Marianno Silva y Aceves. Num. 6. 1962. Aguilar Zeleny, Alejandro S: "Los mayos". En: Etnografía contemporánea de los pueblos indígenas de México. Región Noroeste. Instituto Nacional Indigenista. México. 1995. Acosta, Roberto: Apuntes históricos sonorenses: la conquista temporal y espiritual del yaqui y del mayo. Imprenta Aldina. Gobierno del Estado de Sonora. 1983. Hagberg, Larry "Stress and length in mayo." En: William Shipley (ed.): In honor of Mary Haas: From the Haas Festival Conference on Native Essays in Honor to Mary Hass Mouton. Halle: 1989 Lionnet, Andres S.J.: Los elementos de la lengua cahita (yaqui-mayo). Universidad Nacional Autónoma de México. México, 1977. Hagberg, Larry y José Luis Moctezuma Zamarrón: "Investigaciones sobre la lengua mayo." En: José Luis Moctezuma Zamarrón and Jane H. Hill (eds): Avances y balances de lenguas yutoaztecas; homenaje a Wick R. Miller. p. 195-206. Serie Lingüística. México: Instituto Nacional d'Antropología y Historia. 2001.
Enllaços externs
Informe mayo del web "ethnologue.com". Cursos de "Mayo-Yoreme" por la "UNISON" 1) "Cursos de Lengua Mayo" y 2) "Maestro Secundino Amarillas Valenzuela" "Blog amb entrades en idioma mayo" blog amb temes d'interès general en idioma mayo.
Categoria:Llengües uto-asteques