La llista de Swadesh en llengües utoasteques permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües. Aquest article repeteix la llista Swadesh de 100 termes per a diferents llengües utoasteques classificades per camps semàntics (els nombres són el nombre en la llista de Swadesh).
Llista curta de Swadesh A continuació es reprodueix la llista de Swadesh, la seva transcripció fonològica s'ha adaptat lleugerament a partir de les fonts citades per fer més senzilla la comparació. Freqüentment s'usa l'alfabet llatí o l'alfabet fonètic internacional excepte en uns pocs casos on s'han introduït signes especials, que són: Africades: alveolar // (=AFI: //), palatal // (=AFI: //), lateral alveolar // (=AFI: //) Fricatives: palatal // (=AFI: //), retrofleja /ş/ (=AFI: //) Vocals llargues: // (=AFI: //)
Pronoms i quantificadors Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta ClàssicF. Karttunen, 1983 Acaxo-chitlanY. Lastra, 1980 Mexic.U. Canger, 2001 HuicholP. Gómez, 1999 Pima de YepachiZ. Estrada, 1998 Mayo de CapomosR. A. Freeze, 1989 Guarijío d'ArechuyvoW. R. Miller, 1993 Tarahumarade Samachique EudeveA. Lionnet, 1986 1 jo neʔwāƛ neʔwa newal ne aan(i) inapo neé nijé neʔe 2 tu teʔwāƛ teʔwa tewal ʔeki aapi empo muú mujé napide 3 nosaltres teʔwātin teʔwatin toʔwante tāme atim(a) itapo remé tamujé tamide 4 aquest inīn inin inin ʔiki igi iʔ ihí jeʔná i(wide) 5 aqueix/aquell inōn inon yelin ʔawie idi huʔ puú échi be(wide)6 qui ākin akin ak kemiʔane iriga haβe aábu yepú, chigá 7 què tlein tlen ten hai puni hita ihtábu ču(čé) hai(ta) 8 no aʔmō aʔmo, -kā waiki, tixai (p)im eʔe kaʔí ke ka, ketá 9 tot(s) nočtīn nočti mošti nai-ti(me) viis siʔme yomá siʔneami haóna 10 molts miak miek(e) miak waikawa muʔid buʔru weiká warú weβa
Numerals Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssic Acaxo-chitlan Mexic. Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve11 un sem se(ya) se şewi himak sēnu piré biré sé(i) 12 dos ōme ome ome huta goka wōyi woká okwá wodim tres (y)ēyi yeyi eyi haika vaika βahi paiká bai- beidim quatre nāwi nawi nawi nauka maakov naiki naó nawosa náwoi cinc mākwīl-li makwile (sinko) ʔauşiwi maviis mamni marikí marí márki
Humans, animals i plantes Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssic Acaxo-chitlan Mexic. Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve16 dona siwa-ƛ siwa-ƛ siwa-t ʔuka okosi namuči óorume mukí hói-t 17 home okič-ƛi ƛāka-ƛ taka-t ʔuki kili ōʔowi tihoé rijoy dór18 persona ƛāka-ƛ ƛāka-ƛ taka-t tihoé rijoy 19 peix miči(n) mičin miči keci vatopa kuču soʔí musí kucu-t20 ocell tōtō-ƛ totō-ƛ toto-t wīki uʔuhugi wīkičitotori cuʔrukí čutugí wikíc 21 gos čiči čiči (pelo) ciki gogosi čūʔu cuhcúri kočí cucí 22 poll atemi-ƛ atemi-ƛ (pyoho) ʔate aʔati ete ehté atét 23 arbre kwawi-ƛ kwawi-ƛ kwawi-t kiye uusi kuta kuú kusí kut 24 llavor šināč-ƛi šinač-ƛi (semiya) haci kaʔira βačia pahcí raka-rá subá-ta 25 fulla šiwi-ƛ -šiwi-yo iswa-t şama haagar sawa sawá sáwa 26 arrel nelwa-ƛ -nelwa-yo (řais) nana tatkar nawa nawá nawá náwa 27 escorça ēwa-yo-ƛ koʔka kalwa-ƛ (kaškar) kunieri komira βēwa kahé wikorí 28 pell ēwa-yo-ƛ (kwero) (kwero) tete hod(a) βēwa tehté wičí 29 carn naka(-yo)-ƛ naka-yo-ƛ naka-t wai gaʔi (wākasi) saʔpá sapá sába 30 sang (y)es-ƛi yes-ƛi es-ti şūriya iʔir ohβo elá lama-ri eerá-t31 os omi-ƛ omi-ƛ (weso) ʔūme oʔor ota oʔá ochí hówa32 greix čawak sawa-t wīya giʔo wiʔí 33 ou tōtōl-te-ƛ totōl-te-ƛ tawa-ri haakar kaβa kaʔwá kaʔwá-ra ákabo-ra34 banya kwākwawi-ƛ awá húsiwa 35 cua kwiƛapil-li wari-ra 36 ploma īwi-ƛ (pluma) ʔana aʔana βowa maʔsá boʔwa-ra humsa37 cabell conƛi conƛi conti kīpa moʔo čōni kupá kupá mó-ta 38 cap contekon- -conteko conteko -muʔu moʔo koβa moʔo moʔó čoní-t39 orella nakas-ƛi -nakas nakas naka naka nala nahká naká naká-t40 ull īšteloloʔ- -štololo ištololo hişi vuhi pūsi pusí busí busí-t41 nas yaka-ƛi -yeka- curi aká 42 boca kamak-ƛi -kamak kamah teta tini tēni cuʔá riní tení-t43 llengua nene-pil-li nene-pil (lengwa) neni ninir nini yení čamerowa nené-t44 dent ƛam-ƛi -ƛan tankwič tame tami tami tamé ramé támi-t45 colze molik-ƛi tečo ciʔto- hicó-t46 peu ikši-ƛ -kši -(k)šiwa ʔika tara woki tonó rara tará-t47 genoll ƛankwā- ƛankwa ƛankwa şati tonkavirak tono cohkopó ronó tonó-t48 mà mā- -ma mah- -mama novi mama seká siká mamá-t49 ventre iʔte-ƛ -poš (bařiga) -huka voʔoka topa tohpá ropočí siwá-t50 coll keč-ƛi -keč kič(i) kiipe baʔitik kutaʔnawa kuhtá kutá 51 pits čīčī-ƛ čiči-wal čiči-wal cici siʔi pipi- sula-cí čimura 52 cor yōl-li yoli (korasón) ʔiya-ri ibdaga hyepsi sulá surá híbes53 fetge (y)ēl-li yeltapač (ígado) nema nimar hēma emá imá hemá-t
Objectes i fenòmens naturals Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssic Acaxo-chitlan Mexic. Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve71 sol tōnal-li tona-li tona-ti tau tasa tahéna-ri rayéna-ri táwi72 lluna mēc-ƛi mec-ƛi mes-ti meca masadi mēča mecá mičá mecá-t73 estrella sīƛal-li siƛa-li sitál şurawe siavag soʔopoli čoki soʔoporí soporí síbora74 aigua ā-ƛ a-ƛ a-ti ha sudagi βāʔa paʔwí baʔwí báa-t75 pluja ki(y)awi-ƛ kiawi kyawi-t wiye-ri duuki yuku yuʔki ukuí dúku-76 pedra te-ƛ te-ƛ teti tete hod(a) teta tehté rité tét77 sorra šāl-li šāl-i šal 78 terra ƛāl-li ƛāl-i tal kwie divor bwiya weʔé wiʔyeé tebá-t79 núvol miš-ƛi meš-ƛi ayawi-t hai tivagi nāmu tomóari norí mosít80 fum pōk-ƛi pok-ƛi poh-ti kici kubisa bwičia moréwa morí bici81 foc ƛe-ƛ ƛe-ƛ te-šuš-ti tai taʔi tahi nahí 82 cendra neš-ƛi ƛeko-neš-ƛi neš-ti naşi mahta naposa nahpisó napósta83 cremar ƛaƛa ƛaƛa čihčino- tai-yari miihim taya kosó-na 84 camí oʔ-ƛi oʔ-ƛi oh-ti huye voi βōʔo poé buhué bowé-t85 muntanya tepē-ƛ tepē-ƛ (seřo) yemuri kavlik kawí rabó kawí-t
Adjectius En la llista de Swadesh els termes 13-15 són adjectius de mida, i els termes 86-90 són adjectius variats referits al color i els termes 92-98 altres adjectius variats incloent forma, temperatura, etc.
Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssic Acaxo-chitlan Mexic. Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve13 gran wē(y)i weyi wei giʔ bweʔuru werumá wuarú wéi 14 llarg, alt tepē-ƛ kwohtik weya-k e-tēwi tivit tēβe tehpekumá ripá tebéi 15 petit tepi-ton táa 86 roig čīčīl-tik čičil-tik čičil-tik şeta vigi(i) siki-li sehta-name siták-ami 87 verd selik selik (berde) ciira-iye tidig(i) siali sió-name siyó-nami sídei88 groc kos-tik kos-tik kos-tik taşa-iye oam sawali sawʔtó-me sáwe-89 blanc istā-k istā-k istak tuşa toha tosa-li tosá-name rosák-ami suté90 negre ƛīl-tik ƛil-tik (prieto) yiwi tuko čuko-li ohcó-name čok-ami sóʔobei92 calent tona- toton-tik toton- şika toni tata tahtá ratá-am suká-en93 fred sēw- ic-tik is-tik haiti hīpi seβe tulamé utéʔ-en94 ple/omplir tēmī-tiā temi-tia temi-ti- hiniya-rika sudag tapunea poci-ná buči-ami bodáwe-n95 nou yankwi-k yankwi-k yankwi-k hekwa vitod βemela kawéruma bukuríw-ami hubári96 bo kwal-li gará 97 rodó olol-tik şikira-ye sikirik sitúr-ami 98 sec wāki- wāki- waca- wacīşa- gaki(a) wāča wagité-na wakiče-ami wake-n
Verbs Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssico Acaxo-chitlan mexicanero Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve54 menjar kwā kwa kwai(ya) hugia bwa?(ye) koʔa(ní) koʔwá hibaʔá(n)55 beure (on)ī oni ʔi-ya iʔia heʔ(ye) iní(na) bají híi-56 mossegar ikí keʔé-n57 veure itta ita şeiya-rika niidia biča neʔné-na riwá bicá-n58 sentir kaki kaki ʔena-rika kaia hikkah kepu-ná nami ké-n59 saber mati mati mai(ya) kig huʔneria maci-ná mačí hitádere-n60 dormir koči koči kuci kosia koče koci-ná kočí kocó-n61 morir miki miki mii(ya) mukia mūke mugu-ná mukú mukú-n62 matar mik-tia mik-tia mie-riya moaʔa meʔa meʔa-ní miʔ-yá méa-n63 nedar altia hau-rika komlihia bahume kaʔké-na aké 64 volar paƛāni paƛ- wi-ya daʔia nēʔe niʔi-ná iʔní-sa meʔé-n65 caminar neʔnemi yei(ya) norgia weye simi-ná simí-na 66 allitar-se 67 venir wāla wic, wala na-mie abhimia aʔbo weye ená iná weré-n68 sentar-se ƛālia ƛalia yeri(ya) daha yeste yasipá asiba dasé-n69 estar dempeus 70 dir ilwiā ilwia haine tihod tewa ca-ní aní teʔé-n100 donar māka maka maka mi-yari maki-a mīka nijá maká-n
Altres Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssic Acaxo-chitlan Mexic. Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve91 nit yowal-li yowal yuwál tika-ri tuahag tukā-ri tugaó rokogó cúk-ri99 nom tōcā-iƛ -toka (nombre) tiʔiga tewa tewá riwa téwa-t Cognats addicionals La següent llista inclou alguns cognats addicionals que no pertanyen a la llista de Swadesh:
Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta Clàssic Acaxo-chitlan Mexic. Huichol Pima de Yepachi Mayo de Capomos Guarijío deArechuyvo Tarahumarade Samachique Eudeve__ agre šōko-ƛ šoko-k šoko-k čoʔko coʔkó-ni čokó coko-__ àguila kwawi-ƛ (ágila) (ágila) kwişi-ri baʔag paʔwí aʔwé páwe__ calor/foc ƛaƛa/ƛe-ƛ tai taʔi taya tahtá ratá __ coiot koyō-ƛ koyo-ƛ koyo-ƛ yāwi-şi bāna woʔi woʔí basačí wói__ donar māka maka maka mi-yari maki-a mīka __ __ maká-n__ flor šōči-ƛ šuči-t __ __ sēwa sewá siwá-čari sewá-t__ gat mis-ƛi mis-ƛi mistu micu-ri mihisa misi misí mísi místo__ llavi/boca tēn-ƛi ten- teta tini tēni __ riní ten-__ moresc sin-ƛi __ __ __ hūka __ sunú sunú sunú-t__ melic šīk-ƛi -šik __ şitemuci hika sīku sikú sukí sīká-t__ orina šīš-ƛi __ a-šiš-ti sīsi siʔí isí sísa-__ pi/ocote oko-ƛ okō-ƛ oko-t ʔuci __ __ wokó-t__ riu ā-tēn-ko a-ten-ko ha-tia a-ki βa-twe pa-kó ba-kočí ba-cíwe Referències
Bibliografia F. Karttunen (1983): An analytical Dictionary of Nahuatl, Okhlahoma University Pres, . Y. Lastra (1980): Náhuatl de Acaxotitlan, Hidalgo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México. Una Canger, (2001): Mexicanero de la Sierra Madre occidental, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, . Paula Gómez, (1999): Huichol de San Andrés Cohamiata, Jalisco, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, . Zarina Estrada, (1998): Pima bajo de Yepachi, Chihuahua, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, . Ray A. Freeze (1989): Mayo de los capomos, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, . Wick R. Miller (1993): Guarijío de Arechuyvo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, . Andrés Lionnet, (1986): Un idioma extinto de Sonora: El eudeve, Universidad Nacional Autonoma de México, México D.F., .
Categoria:Llengües uto-asteques Uto