Goryeo o Koryo va ser un regne dinàstic coreà fundat l'any 918, durant una època de divisió nacional anomenada període dels Tres Regnes Tardans, que va unificar i va governar la península coreana fins al 1392. Goryeo va aconseguir el que els historiadors coreans han anomenat una "veritable unificació nacional", ja que no només va unificar els Tres Regnes Tardans, sinó que també va incorporar gran part de la classe dirigent del regne del nord de Balhae, que tenia els seus orígens a Goguryeo, dels anteriors Tres Regnes de Corea. El nom "Corea" deriva del nom de Goryeo, també escrit Koryŏ, que va ser utilitzat per primera vegada a principis del segle V per Goguryeo.
L'anteriorment pròsper regne de Silla unificada, que havia governat gran part de la península coreana des de finals del , va començar a enfonsar-se a finals del a causa de les agitacions internes, que van portar al renaixement dels antics estats de Baekje i Goguryeo, coneguts en la historiografia. com a Hubaekje i Taebong. Més tard, Goguryeo, també conegut com a Taebong, va ser enderrocat des de dins el 918 per Wang Geon, un prominent general d'ascendència noble de Goguryeo, que va establir Goryeo al seu lloc. Goryeo es va annexionar pacíficament Silla unificada el 935 i va conquerir militarment Hubaekje el 936, i reunificà amb èxit la península de Corea. A partir de l'any 993, Goryeo es va enfrontar a múltiples invasions per part de la dinastia Liao, liderada pels khitans, un poderós imperi nòmada al nord, però una decisiva victòria militar el 1019 contra els khitans, va donar lloc a un segle de pau i prosperitat quan Goryeo va entrar a la seva edat d'or. Durant aquest període, es va mantenir un equilibri de poder a l'Àsia oriental entre les dinasties Goryeo, Liao i Song.
El període Goryeo va ser l'"edat d'or del budisme" a Corea, i com a religió nacional, el budisme va assolir el seu nivell més alt d'influència en la història de Corea, amb 70 temples només a la capital al . El comerç va florir a Goryeo, amb comerciants que arribaven des de tan lluny com l'Orient Mitjà i la capital de l'actual Kaesong, Corea del Nord, era un centre de comerç i indústria, amb comerciants que utilitzaven un sistema de partida doble des dels segles XI o XII. A més, Goryeo va ser un període de grans èxits en l'art i la cultura coreana, com la ceràmica, que va ser molt elogiada a la dinastia Song, i la Tripitaka Coreana, que va ser descrita per la UNESCO com "un dels corpus de textos doctrinals budistes més importants i complets del món", amb els 81.258 blocs d'impressió gravats originals que encara es conserven al temple de Haeinsa. A principis del , Goryeo va desenvolupar tipus mòbils fets de metall per imprimir llibres, 200 anys abans que Johannes Gutenberg a Europa.
A partir de 1170, el govern de Goryeo va ser controlat de facto per una successió de poderoses famílies de la classe guerrera, sobretot la família Choe, en una dictadura militar semblant a un shogunat. Durant el govern militar, Goryeo va resistir les invasions de l'Imperi Mongol durant gairebé 30 anys, fins que el cap de la família Choe va ser assassinat en 1258 per opositors a la cort. Després d'això es va restablir l'autoritat de la monarquia i es va fer la pau amb els mongols; no obstant això, les lluites de poder van continuar a la cort i el govern militar no va acabar fins a 1270. A partir d'aquell moment, Goryeo es va convertir en vassall semiautònom de la dinastia Yuan, dirigida pels mongols, a través de matrimonis reals i llaços de sang. En la rebel·lió Sambyeolcho un grup d'oficials coreans van deposar Wonjong de Goryeo i van decidir mantenir la lluita. La família reial coreana va demanar ajut a Möngke, que va derrotar els rebels el 1273.
La independència es va recuperar durant el regnat de Gongmin, a mitjans del , i després els generals Choe Yeong i Yi Seong-gye van aconseguir la fama amb victòries sobre els exèrcits invasors dels Turbants Rojos del nord i els rondadors Wokou del sud. El 1388, Yi Seong-gye va ser enviat a envair la dinastia Ming a Liaodong, però va capgirar les seves forces i va derrotar Choe Yeong en un cop d'estat; el 1392, va substituir Goryeo pel nou estat de Joseon, i posà fi a 474 anys de domini de Goryeo a la península coreana.(Resum en anglès)
Etimologia El nom "Goryeo" (hangul 고려, hanja 高麗, RR Goryeo, MR Koryŏ, AFI /ko.ɾjʌ/) que és la font del nom "Corea", va ser utilitzat originalment per Goguryeo (hangul 고구려; hanja 高句麗; MR Koguryŏ; RR Goguryeo) dels tres regnes de Corea a principis del .L'any 918 es va fundar Goryeo com a successor de Goguryeo i va heretar el seu nom. Històricament, Goguryeo (37 aC.-668 dC), Goguryeo posterior (901-918) i Goryeo (918-1392) van utilitzar el nom "Goryeo". Els seus noms historiogràfics es van implementar al Samguk sagi al segle XII. Goryeo també va utilitzar els noms Samhan i Haedong, que signifiquen "l'est del mar".
Història Període antic Fundació miniatura|esquerra|Estàtua de bronze de Taejo, 951 A finals del , el regne de Silla va unificar els Tres Regnes de Corea i va entrar en un període conegut en la historiografia com a "Silla posterior" o "Silla unificada". Més tard, Silla va posar en marxa una política nacional d'integració dels refugiats de Baekje i Goguryeo anomenada "Unificació del Samhan", en referència als Tres Regnes de Corea.
No obstant això, els refugiats de Baekje i Goguryeo van conservar llurs respectives consciències col·lectives i van mantenir un profund ressentiment i hostilitat envers Silla. La Silla posterior va ser inicialment un període de pau, sense una sola invasió estrangera durant 200 anys, i de comerç, ja que es va dedicar al comerç internacional des de llocs tan llunyans com l'Orient Mitjà i va mantenir el lideratge marítim a l'Àsia Oriental. A partir de finals del , Silla posterior es va veure minada per la inestabilitat a causa de les turbulències polítiques a la capital i la rigidesa de classe en el sistema de rangs ossi, fet que va conduir a l'afebliment del govern central i a l'ascens dels senyors regionals "hojok" (hangul 호족; hanja 豪族).
L'oficial militar Gyeon Hwon va reviure Baekje en 892 amb els descendents dels refugiats de Baekje, i el monjo budista Gung Ye va reviure Goguryeo en 901 amb els descendents dels refugiats de Goguryeo; aquests estats són anomenats "Baekje posterior " i "Goguryeo posterior" a la historiografia, i juntament amb Silla posterior formen els "Tres Regnes tardans".
El Goguryeo posterior es va originar a les regions septentrionals de Silla posterior, que, juntament amb la seva capital situada a l'actual Kaesong, Corea del Nord, van ser els baluards dels descendents dels refugiats de Goguryeo. Entre els descendents dels refugiats de Goguryeo hi havia Wang Geon, membre d'un prominent hojok marítim amb seu a Kaesong, que feia remuntar la seva ascendència a un gran clan de Goguryeo. Wang Geon va entrar al servei militar sota el comandament de Gung Ye a l'edat de 19 anys, el 896, abans que s'establís Goguryeo posterior, i al llarg dels anys va acumular una sèrie de victòries sobre Baekje posterior i es va guanyar la confiança de la gent. En particular, utilitzant les seves habilitats marítimes, va atacar amb insistència la costa de Baekje posterior i va ocupar punts clau, com ara l'actual Naju.
Gung Ye era inestable i cruel: va traslladar la capital a Cheorwon el 905, va canviar el nom del seu regne pel de Majin el 904 i després pel de Taebong el 911, va canviar el nom de la seva era diverses vegades, es va autoproclamar el Buda Maitreya, va afirmar que llegia la ment i va executar nombrosos subordinats i familiars per paranoia.
El 918, Gung Ye fou deposat pels seus propis generals i Wang Geon va ser elevat al tron. Wang Geon, que seria conegut pòstumament pel nom del seu temple, Taejo, o "Gran Progenitor", va tornar a canviar el nom del seu regne pel de "Goryeo", va adoptar el nom de l'era "Mandat del Cel" i va traslladar la capital a casa seva, Kaesong. Goryeo es considerava el successor de Goguryeo i reclamava Manxúria com el seu llegat legítim. Un dels primers decrets de Taejo va ser repoblar i defensar l'antiga capital de Goguryeo, Pyongyang, que havia estat en ruïnes durant molt de temps; posteriorment, la va rebatejar com a "Capital Occidental" i, abans de morir, li va donar gran importància en les seves "Deu Injuncions" als seus descendents.
Unificació A diferència de Gung Ye, que havia albergat una animositat venjativa cap a Silla, Taejo (Wang Geon) fou magnànim amb l'afeblit regne. El 927, Gyeon Hwon, que havia jurat venjar l'últim rei de Baekje quan va fundar Baekje posterior, va saquejar la capital de Silla posterior, va obligar el rei a suïcidar-se i va instal·lar un titella al tron. Taejo va acudir en ajuda de Silla posterior, però va patir una gran derrota a les mans de Gyeon Hwon prop de l'actual Daegu; Taejo va escapar amb prou feines amb vida, gràcies al sacrifici dels generals Shin Sung-gyeom i Kim Nak, i, a partir de llavors, Baekje posterior es va convertir en la potència militar dominant dels Tres Regnes tardans. No obstant això, l'equilibri de poder es va desplaçar cap a Goryeo amb victòries sobre Baekje posterior el 930 i 934, i l'annexió pacífica de Silla posterior el 935. Taejo va acceptar amablement la capitulació de l'últim rei de Silla i va incorporar la classe dirigent de Silla posterior. El 935, Gyeon Hwon fou deposat del seu tron pel seu fill gran per una disputa de successió i empresonat al temple de Geumsansa, però va escapar a Goryeo tres mesos després i va ser rebut amb deferència pel seu antic arxirival. A l'any següent, a petició de Gyeon Hwon, Taejo i Gyeon Hwon van conquerir Baekje posterior amb un exèrcit de 87.500 soldats, i van posar fi al període dels Tres Regnes tardans.
Després de la destrucció de Balhae per la dinastia khitan Liao l'any 927, l'últim príncep hereu de Balhae i gran part de la classe dirigent es van refugiar a Goryeo, on van ser acollits calorosament i van rebre terres de Taejo. A més, Taejo va incloure el príncep hereu de Balhae a la família reial de Goryeo, la qual cosa unificava els dos estats successors de Goguryeo i, segons els historiadors coreans, aconseguí una "veritable unificació nacional" de Corea. Segons el Goryeosa jeolyo, hangul 고려사절요, els refugiats de Balhae que van acompanyar el príncep hereu eren desenes de milers de llars. Altres 3.000 llars de Balhae van arribar a Goryeo el 938. Els refugiats de Balhae van aportar el 10% de la població de Goryeo.
Com a descendents de Goguryeo, el poble de Balhae i les dinasties de Goryeo estaven emparentats. Taejo sentia un fort parentiu amb Balhae, a la qual anomenava el seu "país familiar" i "país casat", i protegia els refugiats de Balhae, el que contrastava amb Silla posterior, que havia mantingut una relació hostil amb Balhae. Taejo mostrava una forta animositat cap als khitans que havien destruït Balhae. La dinastia Liao va enviar 30 enviats amb 50 camells com a regal l'any 942, però Taejo va exiliar els enviats a una illa i va matar de gana als camells sota un pont, en el que es coneix com l'"Incident del Pont Manbu". Segons el Zizhi Tongjian, Taejo va proposar a Gaozu de Jin posteriors que ataquessin els khitans com a retribució per Balhae.A més, en les seves Deu Injuncions als seus descendents, va declarar que els khitans eren "bèsties salvatges" i que calia protegir-se'n.
Reforma política miniatura|upright|Cap de drac i campana de vent, c. segle X