miniatura|Rússia miniatura|Planes de Sibèria Occidental, el riu Vasyugan miniatura|Riu a prop de Saranpaul Rússia és el país més gran del món i s'estén per gairebé tot el nord del supercontinent d'Euràsia: ocupa el nord d'Àsia (1/3 del total continental) i l'est d'Europa, respectivament el 74,7% i el 25,3% del seu territori. Està separada del continent americà per l'estret de Bering.

A causa de la seva grandària, Rússia mostra tant monotonia com diversitat, i igual que la seva geografia, el seu clima, vegetació i sòls abasten grans distàncies. De nord a sud de la plana d'Europa oriental, es dona una seqüència de tundra, boscos temperats de coníferes (taigà), boscos mixts caducifolis, prades (estepa) i semidesert (la franja de la mar Càspia), amb canvis en la vegetació que reflecteixen els grans canvis en el clima. Sibèria té una seqüència similar, encara que sense taigà. El país té 40 Reserves de la Biosfera declarades per la UNESCO i vuit àrees naturals han estat declarades també Patrimoni de la Humanitat.

Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.

Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través de la mar de Barentsz, la mar de Kara, la mar dels Làptev, la mar de la Sibèria Oriental i la mar dels Txuktxis. Allí es troben els arxipèlags de Nova Terra, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria i l'illa de Wrangel.

A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través de l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils; i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.

Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb la mar Càspia i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.

A l'oest, els seus límits són la mar Negra i la mar d'Azov, Ucraïna, Belarús, Letònia, Estònia, la mar Bàltica a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba l'óblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Rússia s'estén a través de la major part del nord d'Euràsia i, per tant, hi existeixen una gran varietat de paisatges i climes. La major part del paisatge consisteix en planes enormes, tant a la part europea com a l'asiàtica, que són àmpliament conegudes com, per exemple, Sibèria. Aquestes planes són predominantment estepa al sud i arbrat dens al nord, amb la tundra al llarg de la costa del nord. Es troben cadenes muntanyenques al llarg de les fronteres del sud, com el Caucas (que conté l'Elbrús, el punt més alt de Rússia amb 5.633 m) i l'Altai. A l'est hi ha la serralada Verkhoiansk i els volcans de la península de Kamtxatka. A la part central hi ha els Urals, que són la divisió principal entre Europa i Àsia.

Rússia té una extensa línia de costa de més de 37.000 quilòmetres al llarg dels oceans Àrtic i Pacífic, així com mars interiors com la mar Bàltica, la Negra i la Càspia. Els mars més petits són part dels oceans; la mar de Barentsz, la Blanca, la de Kara, la de Làptev, la de la Sibèria Oriental i la dels Txuktxis són part de l'oceà Àrtic, mentre que l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la del Japó pertanyen a l'oceà Pacífic. Les illes principals que s'hi troben inclouen Nova Terra, la Terra de Francesc Josep, la Terra del Nord, les illes de Nova Sibèria, l'illa de Wrangel, les Illes Kurils i Sakhalín.

Rússia és travessada per grans rius. Els de la part europea que desemboquen a les mateixes costes russes són el Volga, el Don, el Kama, l'Okà i el Dvinà Septentrional, mentre que els que desemboquen en altres països són el Dnièper i el Dvinà Occidental. A l'Àsia s'hi troben l'Obi, l'Irtix, el Ienissei, l'Angarà, el Lena i l'Amur. Entre els principals llacs hi ha el Baikal, el Làdoga i l'Onega.

Territori i fronteres Situada al nord i a latituds mitjanes de l'hemisferi nord, la major part de la Federació de Rússia està molt més a prop del pol Nord que de l'Equador. En un país les comparacions són de poc valor, però no així a Rússia amb la seva enorme grandària i diversitat. El país, amb 17,1 milions de km², comprèn una vuitena part de la superfície habitada de la Terra i una mica menys del doble que la dels Estats Units. La seva part europea, que inclou una part substancial de l'Europa continental, és la llar de la major part de les activitats industrials i agrícoles de Rússia i va ser en ella, aproximadament entre el riu Dnieper i els monts Urals, on va prendre forma l'Imperi Rus.

Rússia impressiona per les seves dimensions en qualsevol aspecte. D'oest a est, el país s'estén des de Kaliningrad (l'exclavament separat per la secessió de 1991 de Lituània de la llavors Unió Soviètica) a l'illa Ratmanov (una de les Illes Diomedes) a l'estret de Bering. Aquesta distància és aproximadament equivalent a la distància des d'Edimburg, Escòcia, a Nome, Alaska. De nord a sud, el país comprèn des de l'extrem nord de les illes àrtiques de Terra de Francesc Josep a l'extrem sud de la República del Daguestan a la mar Càspia, al voltant de 4.500 km de molt variats, i sovint inhòspits, terrenys.

La frontera de la Federació de Rússia és la més llarga del món, i és una font important de preocupació per a la seguretat estatal en el període posterior a l'etapa soviètica. Al llarg dels 20.139 quilòmetres de frontera terrestre, Rússia té fronteres amb catorze estats, vuit dels quals no existien com a tals fins a principis del decenni del 1990. A més, a l'extrem nord-est, solament vuitanta-sis quilòmetres de l'estret de Bering separen Rússia del seu quinzè veí, els Estats Units. A més, té fronteres amb les repúbliques parcialment reconegudes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud.

Regions naturals Els geògrafs tradicionalment han dividit el vast territori de Rússia en cinc regions o zones naturals: la zona de tundra; la zona de taigà o bosc; la zona d'estepa o planes; la zona de desert la zona de muntanya.

La major part de la Federació de Rússia consta de dues planes —la plana d'Europa Oriental i la plana de Sibèria Occidental—, dues terres baixes —la Nord de Sibèria i la Kolimà, a l'extrem nord-est de Sibèria—, dos altiplans —l'altiplà Central de Sibèria i l'altiplà de Lena, al seu est—, i una sèrie d'àrees muntanyenques, principalment concentrades a l'extrem nord-est o estenent-se de manera intermitent al llarg de la frontera sud.

Ecoregions 500px|Vegetació de Rússia

Tundra

miniatura|L'àrea dels Urals, mostrant la transició del bosc temperat, taigà, estepa i semidesert miniatura|Mapa de la tundra àrtica miniatura|Mapa de l'Àrtida russa L'Àrtida russa s'estén gairebé 7.000 km d'oest a est, des de Carèlia i la península de Kola a Nenètsia, el golf d'Obi, la península de Taimir, la península dels Txuktxis (Kolimà, la regió del riu Anàdir i fins al cap Dejnev). Les principals illes i arxipèlags a l'oceà Àrtic són Nova Terra, Terra del Nord i les illes de Nova Sibèria.

Al voltant de l'11% de Rússia és tundra, una plana pantanosa i mancada d'arbres. La tundra és la zona més septentrional del país: s'estén des de la frontera finlandesa, a l'oest, a l'estret de Bering a l'est, i després seguint cap al sud al llarg del Pacífic fins a la del nord península de Kamtxatka.

La zona és coneguda pels ramats de rens salvatges, per les anomenades "nits blanques" (crepuscle a mitjanit, clarejant poc després) a l'estiu, i pels dies de total foscor a l'hivern. El llarg i dur hivern i la falta de sol permeten créixer només molses, líquens, salzes nans (Salix herbacea) i arbustos baixos en l'estèril permafrost. Encara que diversos rius cabalosos de Sibèria recorren aquesta zona, ja que flueixen cap al nord fins a l'oceà Àrtic, el desglaç parcial i intermitent dificulten el drenatge dels nombrosos llacs, estanys i pantans de la tundra. La meteorització deguda a les gelades és el procés físic més important aquí, que a poc a poc configura un paisatge que va ser severament modificat per la glaciació de l'última edat de gel.

Menys de l'1% de la població de Rússia viu en aquesta zona. La pesca i els ports industrials del nord-oest de la península de Kola i els grans camps de petroli i gas natural del nord-oest de Sibèria són els majors ocupadors de la tundra. Amb una població de 180.000 habitants, la ciutat industrial fronterera de Norilsk és la segona ciutat en població, després de Múrmansk, dels assentaments russos per sobre del cercle polar àrtic.

Taigà

miniatura|La taigà es troba a les latituds altes del nord, entre la tundra i l'estepa La taigà, que és la major regió forestal del món, conté majoritàriament coníferes, Picea, avets, pins i làrixs. És la major zona natural de Rússia, una àrea de la grandària dels Estats Units. A la part nord-est d'aquest cinturó, els llargs i crus hiverns donen amb freqüència les temperatures més fredes del món de les zones habitades. La zona de la taigà s'estén en una àmplia banda en les latituds mitjanes, des de la frontera amb Finlàndia, a l'oest, a la serralada Verkhoyansk, al nord-est de Sibèria, i que arriba al sud fins a les costes meridionals del llac Baikal. Algunes seccions aïllades de la taigà també són presents al llarg de les serralades, com a la part sud dels Urals i a la vall del riu Amur que limita amb la Xina a l'Orient Llunyà. Al voltant del 33% de la població russa viu en aquesta zona, que, juntament amb una banda de bosc mixt cap al sud, inclou la majoria de la part europea de Rússia i de les terres ancestrals dels primers colons eslaus.

Bosc mixt caducifoli El cinturó de bosc caducifoli i mixt és triangular, més ampli al llarg de la frontera occidental i estret cap a les muntanyes Urals. Els principals arbres són el roure i la Picea, però molts altres creixen entre la vegetació, com el faig, freixe, bedoll, carp, arç i pi. La separació de la taigà boscosa de l'estepa és un estret cinturó de bedoll i bosc d'àlbers situat a l'est dels Urals fins al massís d'Altai. Gran part de la zona boscosa s'ha clarejat per l'agricultura, especialment a la part europea de Rússia. La vida silvestre és més escassa a conseqüència d'això, però hi són molt comuns el cabirol, el llop, la guineu i l'esquirol.

Estepa

L'estepa ha estat durant molt de temps presa com a mostra del típic paisatge rus. Es tracta d'una banda ampla, mancada d'arbres, de planes herbàcies, interrompuda per cadenes muntanyenques, que s'estén des d'Hongria, travessant Ucraïna, sud de Rússia, i Kazakhstan abans d'acabar a Manxúria. La major part de la zona d'estepa de la Unió Soviètica es trobava a les repúbliques d'Ucraïna i Kazakhstan; la molt menor estepa russa es troba principalment entre aquests estats, estenent-se cap al sud entre la mar Negra i la mar Càspia abans d'unir-se al cada vegada més sec territori de la República de Calmúquia. En un país d'extrems, la zona ofereix les condicions més favorables per als assentaments humans i l'agricultura, a causa de les temperatures moderades i un nivell adequat de llum solar i d'humitat. Fins i tot aquí, no obstant això, els rendiments agrícoles de vegades estan afectats per la imprevisibilitat de les precipitacions i, a vegades, catastròfiques sequeres.

Hidrografia