L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català-valencià en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. El criteri de divisió dialectal era de caràcter fonètic, concretament responia al vocalisme àton.

Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre lʼun i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), de la mateixa manera que en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes (entreu a cada dialecte si en voleu veure els corresponents subdialectes). Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància, en la consciència dels parlants, del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.

Hi ha dialectes desapareguts, com el menorquí de Fort-de-l'Eau (Algèria), el menorquí de Florida, el mallorquí de l'Argentina i el català de la burgesia i les classes altes de les principals ciutats de Sardenya i Sicília, i de Nàpols, dels quals queden restes en el sard, el sicilià i el napolità.

Un cas especial és el de la interferència entre dialectes no fronterers per repoblació amb mallorquins al sud del País Valencià a l'edat moderna, que ha donat el català salat meridional.

La Xarxa Vives publicà un manual per a textos corporatius (siguen empreses, organitzacions sense ànim de lucre o administracions públiques) dirigits alhora a diversos territoris de varietats dialectals notòries proporcionant un model comú de llengua.

Divisió dialectal

També cal esmentar els parlars de transició catalano-aragonesa de la Llitera Una mostra de la transició dialectal catalanoaragonesa: els parlars de la Llitera, JG Latorre, 1999

Nombre de parlants La següent taula mostra la població que té el català com a llengua materna, en els dialectes orientals i occidentals, amb dades de 2004:Dades compilades a partir del nombre total de parlants per regió i del percentatge que te el català com a llengua materna, i les dades compilades al blog Disponibilitat Permanent .

Oriental Parlants Occidental Parlants Comarques Gironines 262 300 Terres de l'Ebre 103 900 Comarques Centrals 211 500 Ponent 169 300 Àmbit metropolità de Barcelona 1 022 800 Alt Pirineu 34 300 Camp de Tarragona 145 300 País Valencià 1 422 590 Illes Balears 479 140 Franja de Ponent 45 000 Andorra 61 975 Total oriental 2 121 040 (54 %) Total occidental 1 837 065 (46 %)

Trets dialectals Algunes petites zones del domini lingüístic es caracteritzen per la presència d'un determinat tret dialectal propi del lloc, sense arribar a constituir un veritable dialecte (ja que la resta dels trets els comparteix amb els del territori circumdant). Xipella El parlar salat de Tàrbena i de la Vall de Gallinera i de la Costa Brava).

Exemples de lèxic i pronunciació Potser el tret que més marca alguns dialectes sigui la pronúncia i, en particular, les diferències són significatives entre el bloc oriental i l'occidental.

A continuació es mostra la pronunciació (culta) de diferents mots en els dos blocs més importants (i els subdialectes més rellevants de cada bloc, el central pel bloc oriental i el valencià pel bloc occidental). S'utilitza la transcripció de l'AFI.

Mot Pronunciació oriental (p. ex. central) Pronunciació occidental (p. ex. valencià) terra cel aigua (en mallorquí) foc home dona menjar beure (en mallorquí) gran petit/xicotet (en mallorquí) comprar (en mallorquí) nit dia/jorn anglès/anglés (en mallorquí) perquè (en mallorquí) València /[] (en mallorquí)

A continuació, es mostren uns exemples de més varietats i subdialectes, on també es poden constatar les diferències lèxiques. En els texts s'utilitza la grafia habitual per a reflectir la transcripció fonètica (en comptes d'utilitzar l'AFI (IPA)). Per tant, no s'han de considerar com a variants ortogràfiques. Al costat del nom del subdialecte hi ha els noms de les localitats dels redactors de l'exemple.

Aquests exemples utilitzen sovint sinònims que també s'utilitzen a altres zones, però a cada zona hi ha una tendència a utilitzar una paraula. Per exemple, s'entén igual si es diu diners, dinés, cèntims, sous,... perquè tot significa el mateix.

Bloc occidental Nord-occidental

Nord-occidental (la Seu d'Urgell)

Valencià de transició / tortosí

Valencià castellonenc (Castelló de la Plana)

Valencià valencià central (Benaguasil)

(Nord de la Ribera Alta)

S'utilitza indistintament el pretèrit perfet simple i els compostos ― va dir/digué ― alternant-los normalment si apareix més d'un verb en el mateix temps en una mateixa oració. Exemple: Aní a ta casa a primera hora i me va fer tocar a la porta hasta que aixigué/així (DEL VERB EIXIR, SORTIR)

Valencià meridional (Castelló de la Ribera, …)

(Albaida, Canals, …)

(La Marina)

Valencià alacantí (Novelda)

(Elx)

Entre les generacions més joves s'escampa el perifràstic. Entre parlants ancians de ciutat i en totes les generacions de les pedanies més meridionals del Camp d'Elx s'empra el simple, fins i tot en la primera persona: “aní”, “fiu”. Entre els parlants de ciutat, és molt habitual emprar tant el perifràstic com el simple en una mateixa conversa. Les formes més normatives són les més habituals entre les generacions més joves. Hi ha vaciŀlacions vocàliques abundoses entre els parlants ancians tradicionals: només/numés; dengú/dingú. El ieisme s'escampa molt entre els joves i el betacisme s'escampa menys.

(Crevillent)

Bloc oriental Català central (Barcelona)

Català central (Vic)

Parlar salat (Empordà)

(Segons la zona (franja de Palafrugell, Mont-ras i Begur) s'utilitza l'article salat o no.)

Mallorquí (Campos)

Eivissenc

Rossellonès (entre parentèsis les variants de Font-Romeu)

Referències

Bibliografia

Vegeu també Dialecte xurro Llista diatòpica del lèxic català Teoria de la romanització i la desromanització

Enllaços externs