El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.
Classificació El chocho és una llengua que al costat del popoloca pertany al grup chocho-popoloca i aquest a les llengües popolocanes pertanyent al gran tronc otomang.
Estatus oficial Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.
Variants D'acord amb l'INALI, existeixen tres variants: Chocho de l'est o Ngiba, parlat per unes 180 persones a Ocotlán, San Miguel Tulancingo, San Francisco Teopan, etc. Chocho de l'oest o Ngigua, parlat per unes 62 persones a San Miguel Huautla, Santa María Nativitas. Chocho del sur o Ngiba, parlat per unes 200 persones a San Juan Bautista Coixtlahuaca, i en una localitat de San Miguel Chicahua.
Fonologia Les taules següents contenen els fonemes de l'idioma chocho.
Vocals Anterior Central Posterior Tancada Mitjana Oberta
Qualitat de les vocals El chocho compta amb cinc vocals bàsiques. Cadascuna d'elles pot ser nasal [ã]. També tenen vocasls orals i nasals glotalitzades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] y [ãʔã].
Consonants Bilabial Labiodental Dental Alveolar Post-alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal Oclusiva Fricativa Africada Nasal Vibrant múltiple Vibrant simple Lateral Tons L'idioma chocho, igual que altres llengües otomang, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mitjà i 1 és to baix. 3 (á) 2 (ā) 1 (à)
Compta amb tres tons de contorn: To alt descendent [â] Tons mitjà ascendent [aá] To baix ascendent [ǎ]
Característiques Quant a la seva alineament morfosintàctic és una llengua de tipus actiu-inactiva, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües popolocanes