miniatura|Inflorescència miniatura|Vista de l'arbre miniatura|Fruit Acacia caven és un arbre o arbust de fulla caduca de la família de les lleguminoses, present a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i el sud de Brasil.

Descripció Arbre molt espinós, amb branques abundants, i de fullatge semipersistent el qual arriba a perdre totalment a l'hivern. té una forma extensa, creixent fins als 5-6 m d'alçada i brota a la primavera. El seu fullatge presenta un color verd clar de textura fina, i està integrat per fulles compostes bipinnades, alternes, de longitud entre 4 i 5 cm. els seus folíols tenen una longitud aproximada de 0,1 cm. Les seves flors abundants perfumades són globoses, d'aproximadament 1,5 cm de diàmetre. Es disposa en grups de 2 a 3. El seu color és groc brillant. Els fruits són llegums cilíndriques de 5 cm de llarg que presenten un color negre. Posseeix espines de 2 cm de longitud de color blanc.

Distribució i hàbitat Habita zones de clima mediterrani i estepa càlida, i és capaç de suportar períodes perllongats de sequera. Se'l pot trobar a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, l'Uruguai i a La Pampa de Rio Grande do Sul (Brasil). Donat el seu ampli ventall d'hàbitats, n'existeixen moltes subespècies i varietats. És molt comú a la província argentina d'Entre Ríos, on creix a zones que van estar negades, i desapareix en tornar la forta humitat, a més a més de formar espinillares (boscos baixos en sòls mal drenats). Se'l pot trobar aïllat o formant aquestes comunitats anomenades "'espinillares'".

Usos Funciona bastant bé en el control de la visió.FAO Les flors s'usen com aliment de les ovelles per a produir llana. A la Província de Sud Chichas (Tupiza-Bolivia), les fulles i fruits són aliment del bestiar caprí. Té un ús ornamental. Les flors són matèria primera en perfumeria.University of Uruguay Les beines de les llavors s'usen per a obtenir tanins. La fusta s'usa com a combustible i per a postes de tancats. Fa un molt bon carbó vegetal.

Taxonomia Acacia caven va ser descrita per Molina i publicada a Saggio sulla Storia Naturale del Chili 163–164, 299. 1810.

Etimologia Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica en el seu llibre De Materia Medica. El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines"). caven: epítet específic.

Varietats Acacia caven (Molina) Molina var. caven Acacia caven var. dehiscens Ciald. Acacia caven var. microcarpa (Speg.) Ciald. Acacia caven var. stenocarpa (Speg.) Ciald.

Sinonímia Acacia cavenia Hook. & Arn. Mimosa caven Molina Mimosa cavenia Molina«Acacia caven» a The Plant List. Data consulta: 20 de desembre de 2013.

Referències

Bibliografia Báenz, Juan R. 1956. LA VEGETACIÓN DEL PARQUE PROVINCIAL "GRAL. SAN MARTÍN". Memorias del Museo de Entre Ríos. Argentina Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catálogo de leguminosas nativas en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (editors) Legum. Agric. Boliv.. Proyecto Rhizobiología Bolivia, Cochabamba. Burkart, A. E. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. E. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Ríos. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, Buenos Aires. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz. López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolivia 34: 45-70. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1-157. Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F. Serrano, M. & J. Terán. 1998 . Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1-129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre. Zuloaga, F. O. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1-1331.

Enllaços externs

A. caven a Chileflora. Acacia caven Imatges. A. caven a Enciclopedia de la Flora Chilena.

Caven