Enrique Benavent Vidal (Quatretonda, Vall d'Albaida, 25 d'abril de 1959) és un bisbe catòlic i teòleg valencià. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València. El maig del 2013 fou nomenat pel papa Francesc bisbe de Tortosa, i l'octubre de 2022 arquebisbe de València.
Biografia Enrique Benavent va néixer al municipi valencià de Quatretonda l'any 1959. Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de Montcada, fins a ser ordenat prevere a mans del papa Joan Pau II en el transcurs de la seva visita pastoral a València el 8 de novembre de 1982. Aquell mateix any, després de la seva ordenació, inicià el seu ministeri sacerdotal a Alcoi, treballant com a coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià i com a professor de religió a l'Institut d'Educació Secundària.
L'any 1985 tornà al Seminari Major de Montcada com a formador i com a professor de síntesi teològica per a diaques fins que, el 1990, es traslladà a Roma per estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on el 1993 va obtenir un doctorat en teologia, tornant a València per fer de professor de teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia Sant Vicenç Ferrer de València i com a delegat episcopal per a la Pastoral Vocacional fins al 1997, a més de fer de professor a la Secretaria de València del Pontifici Institut Joan Pau II per a estudis sobre el Matrimoni i la Família.
Seguidament, l'any 1999, va ser elegit com a director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, i el 2001 tornà a la Facultat Sant Vicenç Ferrer, on va dirigir la Secció Diocesana de la Facultat; i el 2003 entrà com a membre del Consell Presbiteral i el 2004 va fer de degà.
El 8 de novembre de 2004 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe titular de Rotdon i auxiliar de València, rebent la consagració episcopal el 8 de gener del 2005 de l'arquebisbe de València Agustí García-Gasco Vicente, amb el cardenal Ricard Maria Carles i Gordó i el bisbe Josep Vilaplana Blasco actuant com a coconsagradors.
Durant aquest període com a bisbe, l'any 2005 entrà a formar part de la Conferència Episcopal Espanyola com a membre de la Comissió de Seminaris i Universitats i, des de 2008 fins al 2017, fou membre de la Comissió Episcopal per la Doctrina de la Fe.
Va ser president de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des de març de 2020 fins a març de 2024. Actualment, és membre de la comissió executiva de la Conferència Episcopal Espanyola i forma part de la comissió permanent des de març de 2024.
El 17 de maig de 2013 el papa Francesc el nomenà bisbe de Tortosa, i prengué possessió de la seu el 13 de juliol del mateix any.
El 10 d'octubre de 2022 va ser nomenat arquebisbe de València, càrrec del qual prendrà possessió a partir del 10 de desembre de 2022. En una entrevista a À Punt, la primera des del seu nomenament, expressà el seu desig de «normalitzar l'ús del valencià en les misses de la diòcesi».
Llibres El Misterio Pascual en la teología reciente (2002). La Declaración Dominus Iesus, la carta Novo Millennio Ineunte y la cristología reciente (2003). El Jesús de Nazaret de Joseph Ratzinger-Benedicto XVI: cristología y lógica de la fe (2008). Teología y vida eclesial (2013).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Enrique Benavent i Vidal a www.catholic-hierarchy.org Biografia a la pàgina de la Conferència Episcopal Espanyola Enrique Benavent i Vidal a la pàgina oficial de la diòcesi de Tortosa
Categoria:Quatretonda Categoria:Arquebisbes de València Categoria:Bisbes de Tortosa Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana Categoria:Bisbes valencians contemporanis Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Religiosos catòlics Categoria:Teòlegs catòlics valencians Categoria:Teòlegs valencians contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir Categoria:Religiosos de la Vall d'Albaida Categoria:Valencians del segle XXI Categoria:Valencians nascuts al segle XX