miniatura|Léo Figuères al 1992, alcalde de Malakoff Léopold Figuères, Léo, (Perpinyà, 27 de març del 1918 - 1 d'agost del 2011) va ser un polític rossellonès, figura de la Resistència i del Partit Comunista Francès.
Biografia
Cursà únicament estudis primaris a Prada abans de fer l'aprenentatge de tipògraf a Perpinyà (1933). Membre de les Joventuts Comunistes (JC) amb 14 anys, n'esdevingué responsable departamental de primer, i nacional a partir del 1936. Al 14 de juliol del 1935 exposà la declaració comuna de les organitzacions juvenils del Front popular a l'assemblea de Montrouge, a la jornada on se segellà l'aliança política de les forces que formaven el Front popular. Després d'una estada de dos anys a l'escola de la Internacional Comunista a Moscou, el 1937 i amb 19 anys fundà la Unió de la joventut agrícola de França i en fou el representant al "Congrés mundial de la Joventut per la Pau" de Nova York (agost del 1938). Va ser destinat a Còrsega per a fer-hi el servei militar el 1938, i l'esclat de la Segona Guerra Mundial feu que s'enrolés a la Resistència corsa a partir del 1940; establert a Lió, entre maig del 1941 i setembre del 1944 dirigí clandestinament el conjunt de l'organització de les prohibides Joventuts Comunistes per la zona no ocupada, al sud de França. Pel seu pas a la Resistència obtingué diverses distincions: la medalla de la Resistència, la Creu del combatent voluntari i el títol de la Legió d'Honor.
Després de l'Alliberament, el 1946 esdevingué secretari general de la Unió de la Joventut Republicana de França (UJRF), organisme que aplegava al voltant de les Joventuts Comunistes altres organitzacions nascudes a la Resistència. En paral·lel, als anys 1945 i 1946 va ser elegit diputat (un dels més joves!) a les dues Assemblees constituents en representació dels Pirineus Orientals, amb més del 40% dels vots.
En el decurs de la guerra d'Indoxina, i en tant que director dAvant-garde (publicació de l'UJRF i posteriorment de les Joventuts comunistes), als primers mesos del 1950 anà com a corresponsal a un Vietnam en guerra. Les entrevistes amb Ho Chi Minh, Võ Nguyên Giáp i Pham Van Dong, dirigents de la República Democràtica del Vietnam, així com amb els xinesos Mao Zedong, Liu Shaoqi i Zhou Enlai foren la base de diversos reportatges i d'un llibre laudatoris per a la RDV demanant la fi de la guerra colonial i la pau. Aquestes opinions li valgueren persecucions i condemnes públiques per "démoralisation de l'armée et de la Nation". Tornà a la clandestinitat, i el 1952 s'exilià, fent estades a Romania (on representà el PCF al Kominform), Bulgària, Hongria, Polònia i Txecoslovàquia. Acabada la guerra d'Indoxina, el 1954 retornà a França, i començà a multiplicar les aparicions públiques per fer-se arrestar i treurè rèdits polítics del judici subsegüent. Fou efectivament detingut el 1956, però per multes pendents de la revista Avant-Garde i, després d'un empresonament de 48 hores a la Santé, i un judici suspès, restà en llibertat.
Va ser elegit conseller general pel departament del Sena i posteriorment pel d'Alts del Sena, càrrecs que ostentà al període 1959-1993. El 1962, a la fi de la guerra d'Algèria, encapçalà la manifestació contra l'OAS que es va fer a París el 8 de febrer del 1962. Malgrat que s'identificà com a personatge polític electe, va ser colpejat per les forces de policia, en un ambient general de repressió ferotge que se saldà amb nou morts.
Dirigent del Parti communiste français i membre (1945-1976) i secretari general (1959 à 1964) del seu Comitè Central, va ser responsable de les relacions del PCF amb la intel·lectualitat, creà el "Centre d'Études et de Recherches Marxistes" (CERM), i ensems dirigí la revista teòrica del PCF, els Cahiers du communisme, fins al 1976. Presidí l'alcaldia de Malakoff (Alts del Sena) des del 1965 fins que el rellevà Catherine Margaté el 1996; restà alcalde honorari de la població fins al seu traspàs. La població, a la perifèria parisenca, preveia el 2011 dedicar-li la plaça "Léo Figuères", en homenatge.
Fou autor d'obres històriques sobre el moviment revolucionari i obrer; i, especialment, d'escrits divulgatius de la ideologia comunista. Algunes, com Je reviens du Viêt Nam libre o Le Trotskisme, cet antiléninisme van ser traduïdes a diversos idiomes. Morí a Perpinyà als 93 anys i va ser enterrat als Masos.
Honors Medalla de la Resistència i Creu del combatent voluntari de la Resistència Cavaller de la Legió d'Honor (22 de setembre del 1983) i de l'Orde de les Arts i de les Lletres (16 de setembre del 1985)
Obres (selecció)
Traduccions al romanès, al rus, a l'hongarès, al txec, al japonès i al xinès
2 edicions
2 edicions
Traduccions al txec, al portuguès, a l'hongarès, al japonès, al castellà Traducció al turc
Notes i referències
Enllaços externs Associació "Amis de Léo Figuères - ALF" Fitxa biogràfica al web de l'Assemblea Nacional Francesa Video d'una conferència de Léo Figuères del 2010 en ocasió de la publicació de Capitalisme, Socialisme(s), Communisme
Categoria:Alts del Sena Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor nord-catalans Categoria:Comunistes nord-catalans Categoria:Diputats dels Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional Categoria:Diputats nord-catalans a l'Assemblea Nacional Categoria:Membres nord-catalans de la Resistència francesa Categoria:Polítics perpinyanencs Categoria:Alumnes de l'Escola Internacional Lenin Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Militars rossellonesos Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Militars nord-catalans Categoria:Alcaldes rossellonesos Categoria:Alcaldes del Partit Comunista Francès Categoria:Polítics nord-catalans morts al segle XXI Categoria:Polítics nord-catalans nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1918