miniatura|Escut de Tabasco miniatura|Arturo Núñez Jiménez Aquesta és la llista de governadors de Tabasco. Segons la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Tabasco, l'exercici del Poder Executiu d'aquesta entitat mexicana, es diposita en un sol individu, que es denomina Governador Constitucional de l'Estat Lliure i Sobirà de Tabasco i que és elegit per a un període de 6 anys no reelegibles per cap motiu. El període governamental comença el dia 1 de gener de l'any següent a l'elecció i acaba el 31 de desembre després d'haver transcorregut sis anys.
L'estat de Tabasco va ser creat el 31 de gener de 1824, i admès oficialment el 7 de febrer de 1824, sent l'estat nombre 13 fundador de la federació, per la qual cosa al llarg de la seva vida històrica ha passat per tots els sistemes de govern vigents a Mèxic, tant el sistema federalista com el sistema centralista, per la qual cosa la denominació de l'entitat ha variat entre estat i departament; variant juntament amb ella, la denominació del titular del Poder Executiu de l'Estat.
L'últim governant maia va ser Tabscoob qui governava la província de Potonchan a l'arribada dels espanyols i pel nom dels quals, els conqueridors van anomenar "Tabasco" al territori descobert. Durant l'època de la colònia, la província de Tabasco va ser annexada a la Capitania General de Yucatán, per la qual cosa l'autoritat màxima era el "Alcalde Major", i ja a partir de 1776 se'ls va donar el càrrec de "Governador" nomenat pel rei.
A causa de la gran quantitat de guerres i alçaments militars que es van registrar en l'estat durant el i principis del , va haver-hi un alt nombre de moviments de governadors, de fet, durant aquest temps, molt pocs van ser els que van aconseguir acabar el seu període constitucional. Aquestes mateixes pugnes, van propiciar que en alguns períodes com en 1845, 1847, 1858, 1863, 1864 i 1919 existissin dos governadors al mateix temps i el 1919 fins a dos Congressos estatals.
Governants de Tabasco Simbologia:
Segle XVI {| width=98% class=wikitable ! width=1% | ! width=3% | Imatge ! width=18% | Nom ! width=20% | Període de govern ! width=18% | Càrrec ! width= | Principals esdeveniments |- || 1 || || Tabscoob ||? - 14 de març de 1519||Cacic maia de Potonchán||- Fins al 14 de març de 1519 quan és derrotat per Hernán Cortés a la batalla de Centla. |- || 2 || 50px|Hernán Cortés || Hernán Cortés || 14 de març de 1519 - 8 de maig de 1525 ||||- Com a conquistador, governà des de la Ciutat de Mèxic |- || 3 || 50px|Armes de Carles I d'Espanya || Juan de Vallecillo ||8 de maig de 1525 - novembre 1526 ||<center>Capità General||- Nomenat per Hernán Cortés. - Reconstruí la vila de Santa María de la Victoria, destruïda pels maia-chontals.- Considerat primer governant de la Província de Tabasco. Inicià la Conquesta de Tabasco, però va morir al cap de poc. |- || 4 || 50px|Armes de Carles I d'Espanya || Baltasar de Osorio Gallegos ||abril 1527 - maig de 1528||<center>Alcalde major||Nomenat per Hernán Cortés. - Primer Alcalde major de Tabasco. |- || 5 ||50px|Francisco de Montejo || Francisco de Montejo ||maig de 1528 - febrer de 1530||<center>Alcalde major||- Nomenat pel Rei Carles I d'Espanya. - Inicià la pacificació de Tabasco i conquerí la zona sud de l'estat, aixamplant els dominis fins a Oxolotán i la sierra de los Zoques. |- || 6 || || Francisco de Montejo y León "el Mozo" || febrer de 1530 - juliol de 1530 ||<center>Tinent d'Alcalde major||- Nomenat pel seu pare Francisco de Montejo. - Destituït per la Primera Audiència. |- || 7 || 50px|Baltasar de Osorio Gallegos || Baltasar de Osorio Gallegos ||juliol de 1530 - 1535||<center> Alcalde major||- Nomenat per la Primera Audiència |- || 8 ||50px|Francisco de Montejo || Francisco de Montejo ||1535 - 1536 ||<center>Alcalde major i Governador||- Nomenat per la Segona Audienciaa causa que els indígenes es van alçar en contra de Baltasar de Osorio, qui va perdre el control de la província .- Montejo va estendre els límits de la província de Tabasco fins als dominis Cehaches del sud de Campeche i El Petén guatemalenc. |- || 9 ||50px|Armes de Carles I || Francisco Tercero||1536||<center>Alcalde major Interí||- Jutge de Residència dels Montejo. |- || 10 |||| Francisco de Montejo y León "el Mozo" ||1537 - 1540||<center>Alcalde major i Governador||- Nomenat pel Rey Carles I d'Espanya a petició de Francisco de Montejo. - La província de Tabasco assolí la seva major extensió en abarcar des del riu Cupilco fins a Yaxchilán, part d'El Petén i el sud de Campeche incloent la Llacuna de Términos. |- || 11 ||50px|Armes de Carles I || Juan de Ledesma ||1540 - 1545||<center>Tinent d'Alcalde major|| |- || 12 ||50px|Armes de Carles I || Marcos de Ayala Trujeque ||1545 - 1546 ||<center>Tinent d'Alcalde major|| |- || 13 ||50px|Armes de Carles I ||Alonso de Bazán y Herrera ||1546 - 1547||<center>Alcalde major|| |- || 14 ||50px|Armes de Carles I || Godofredo de Loaiza||1547 ||<center>Alcalde major Interí|| |- || 15 ||50px|Armes de Carles I || Alonso de Bazán y Herrera||1547 - 1549 ||<center>Alcalde major|| |- || 16 ||50px|Armes de Carles I || Alonso de Manríque||1550 - 1551 ||<center>Alcalde major||- Alcalde major de Coatzacoalcos i Tabasco. |- || 17 ||50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II || Marcos de Ayala Trujeque ||1551 - 1561||<center>Tinent d'Alcalde major||- Va realitzar fortes campanyes militars per tractar de sotmetre als indígenes cimateques de Cunduacán, i va promoure el poblament a poblacions indígenes de la Chontalpa.- En 1557 els pirates s'apoderen de l'illa de Tris i inicien els atacs en les costes de Tabasco. |- || 18 ||50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II || Alonso Gómez Sotomajor||1561 - 1579 ||<center>Tinent d'Alcalde major||- Assolí 1564 la pacificació total de Tabasco, en sotmetre els indígeeas de Cimatán, que foren els darrers tabasquenyos en rendir-se als espanyols.- El 24 de juny de 1564 Diego de Quijada funda l'actual ciutat de Villahermosa amb el nom de Villa Carmona. |- || 19 ||50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II || Vasco Rodríguez ||1579 - 1584||<center>Alcalde major||- En 1579, de visita a Nacajuca, ordenà a Melchor Alfaro Santacruz, fer el primer mapa de la Província de Tabasco. |- || 20 ||50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II || Juan Ruiz de Aguirre||1584 - 1596||<center>Alcalde major||- Nomenat per la Reial Audiència de Mèxic. |- || 21 ||50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II || 'Lázaro Suárez de Córdova ||1596 - 1604||<center> Alcalde major||- En 1596 el rei Felip II d'Espanya atorga el permís reial per a poblar San Juan Bautista.- En 1597 pirates holandesos destrueixen i incendien Santa María de la Victoria. - El 24 de juliol de 1598 el rei Felipe II atorga a la vila de San Juan Bautista el títol de: "Villa Hermosa" i un escut d'armes, amb el qual avui s'identifica l'estat de Tabasco.- Es construeix a San Juan Bautista, el Magatzem Reial, com a protecció contra els atacs pirates.- En 1598 els pirates ataquen les poblacions d'Atasta i Tamulté de las Barrancas.- En 1600 els pirates saquegen Santa María de la Victoria.
Segle Imatge Nom Període de govern Càrrec Observacions 22 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Juan de Miranda 1604 - 1619Alcalde Major- En 1604 se li canvia el nom a la ciutat de Villahermosa de San Juan Bautista pel de San Juan de Villahermosa en honor del capità Juan de Grijalva descobridor de Tabasco..- Aquest mateix any, a causa dels atacs pirates, se sol·licita al Virrei Juan de Mendoza y Luna el canvi dels poders de la província a San Juan de *illahermosa, però no s'autoritza. 23 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Fernando Martínez de Leyva 1619 - 1640 <center> Alcalde Major - El 3 de desembre de 1619 el Marquès Diego Fernández de Córdoba autoritza el trasllat dels poders de la província de Santa María de la Victoria a San Juan de Villahermosa, pero no es du a terme perquè els veïns es neguen a abandonar la vila. 24 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Simón Rodríguez 1640 - 1661 <center>Alcalde Major- Com que els pirates destrueixen Santa María de la Victoria, gestiona davant el virrei Diego López Pacheco el canvi dels poders de la província a Villahermosa, autoritzant-se el 3 de febrer de 1641.- el 24 de juny de 1641 decideix traslladar la capital de la província a San Juan de Villahermosa. 25 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Juan del Águila 1661 - 1663<center>Alcalde Major 26 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Francisco Maldonado de Tejeda 1663 - 1671<center>Alcalde Major- En 1665 Villahermosa és sorpresa a les 4 am per un atac pirata.- En 1667 els pirates ataquen i destrueixen Santa María de la Victoria i Villahermosa.- Provocà la rebel·lió dels pobles maies de la regió de Los Ríos a l'orient de Tabasco en 1668, cosa que provocà la seva destitució. 27 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Miguel Fernández de Rivero 1671 - 1675 <center>Alcalde Major- A finals de 1671 conformà un exèrcit i va acabar amb la rebel·lió dels pobles maies de l'orient de Tabasco. 28 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Diego de Loyola 1675 - 1679<center> Alcalde Major- A causa que els pirates destrueixen San Juan de Villahermosa, en 1677 trasllada la capital de la província a Tacotalpa a la que anomena "Tacotalpa de la Real Corona".- Villahermosa queda destruïda i abandonada.- El 21 de juny de 1677,va informar al virrei que "el temor per les invasions pirates havia provocat el despoblament de pobles sencers com Cunduacán, i Villahermosa". 29 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Diego García de la Cala 1679 - 1680 <center>Alcalde MajorEncara que despatxa a Tacotalpa, inicia la reconstrucció i fortificació de Villahermosa. 30 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Pedro Cámara Peña 1680 - 1682<center>Alcalde Major 31 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Antonio del Cueto y Bracamonte 1682 - 1686<center>Alcalde Major 32 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Francisco Benítez Maldonado 1686 - 1699<center>Alcalde Major- En 1688 ordenà construir a Villahermosa, vigies, trinxeres i fortificacions, per a protegir-la dels atacs pirates.- En 1697 envià forces militars de suport a Martín de Urzúa, capitán general de Yucatán, en la conquesta de Tayasal (Guatemala), últim reducte maia en rendir-se als espanyols. 33 50px|Escut d'armes de Felip II a Carles II Julián Santiago Borrego 1699 - 1702 <center>Alcalde Major
Segle