La Simfonia núm. 30 en re major, K. 202 (186b)Ludwig Ritter von Köchel, Franz Giegling, Alexander Weinmann & Gerd Sievers, Chronologisch - thematisches Verzeichnis sämtlicher Tonwerke Wolfgang Amadé Mozarts, 6th Edition. Wiesbaden: Breitkopf & Härtel (1964): 203. és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart completada a Salzburg el 5 de maig de 1774.
Estructura La simfonia està instrumentada per a dos oboès, dues trompes, dues trompetes, timbales i corda; la part de les timbales s'ha perdut.Cliff Eisen, "Symphonies" The Mozart Conpendium, ed. H. C. Robbins Landon. London: Thames & Hudson, Ltd. (1990): 261 Hi ha hagut almenys un intent per reconstruir la part dels timbales.Robert Dearling. The Music of Wolfgang Amadeus Mozart: The Symphonies (Rutherford, Madison, Teaneck, Farleigh Dickinson University Press, 1982), p. 203.
L'obra consta de quatre moviments: Molto allegro, compàs de 3/4. Andantino con moto (en la major), compàs de 2/4. Menuetto & Trio (aquest últim en sol major), compàs de 3/4. Presto, 2/4.
El primer moviment està en forma sonata i s'inicia amb un motiu puntejat de les trompetes.Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (), p. 379-381 (2002). Una secció transitòria que conté un diàleg entre violins i contrabaixos que s'alternen, amb una dinàmica contrastada de forts i fluixos i acabant amb un trinat. El segon tema conté dues seccions: la primera és un landler compost per a dos violins, mentre que el segon és un Minuetto per a tutti orquestral amb trinats en gairebé cada pulsació. La coda exposicional torna a l'estil del landler. Seguint la recapitulació, la coda torna al Minuetto que condueix a la cadència final. El finale comença amb un motiu descendent i puntejat similar al que inicia el primer moviment. La frase de resposta i el segon tema del moviment presenta un caràcter de contradansa.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions en re major Mozart 30 Categoria:Composicions musicals del 1774