La Simfonia núm. 6 en fa major, K. 43, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart del 1767. D'acord amb la revisió del catàleg Köchel duta a terme pel musicòleg alemany Alfred Einstein el 1937, la simfonia va ser probablement iniciada a Viena i completada a Olomouc, un poble de Moràvia en què la família Mozart va fugir per escapar d'una epidèmia de verola a Viena;Zaslaw, p. 109-112 vegeu Mozart i la verola.
La simfonia consta de quatre moviments i és la primera simfonia de Mozart escrita en la tonalitat de fa major. La seva estrena va tenir lloc a Brno el 30 de desembre de 1767. L'autògraf de la partitura es conserva en la Biblioteka Jagiellońska (Universitat Jagellònica) de Cracòvia. ISMN M-006-20466-3
La simfonia va ser inclosa en un concert organitzat pel Comte de Schrattenbach, germà de l'Arquebisbe de Salzburg, interpretat per la família Mozart el 30 de desembre de 1767 a la Taverna de Brno.Leopold Mozart, Wolfgang Amadeus d'11 anys i Maria de 15 anys. Un rector local recordava: «Vaig vaig anar a un concert musical en una casa de la ciutat coneguda com la "Taverna", en què un nen salzburguès d'onze anys i la seva germana de quinze, acompanyats per diversos instruments tocats per habitants de Brno, va aconseguir l'admiració de tothom».Zaslaw, p. 111-112, a O.E. Deutsch
Instrumentació i estructura La instrumentació està escrita per a dues flautes, dos oboès, dues trompes, fagot, corda i un teclat com a baix continu. Les flautes s'empren en el segon moviment en lloc dels oboès.Simfonia núm. 6, K. 43: Partitura i Informe crític al Neue Mozart-Ausgabe Per primera vegada en una simfonia, Mozart usa dues parts de viola obligatòries.Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (), p. 350-351 (2002).
L'estructura consta de quatre moviments: Allegro moderato, en compàs 4/4. Andante, en compàs 2/4. Menuetto & Trio, en compàs 3/4. Molto allegro, en compàs 6/8.
Es tracta de la primera simfonia de Mozart de quatre moviments. Introdueix un tercer moviment amb el minuet i el trio, una estructura comuna en moltes de les seves simfonies posteriors.
En el segon moviment, Andante, Mozart utilitza un tema de la primerenca òpera en llatí Apollo et Hyacinthus (K. 38), en la qual "els violins amb la sordina sonen sobre un pizzicato, de manera que secunden i divideixen a les violes, creant un efecte enlluernador".Kenyon, p. 143
Referències
Bibliografia Zaslaw, Neal. Mozart's Symphonies:Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford, 1991, Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York, 2006,
Enllaços externs
Categoria:Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart Mozart 06 Categoria:Cultura de Brno Categoria:Composicions musicals del 1767 Simfonia Mozart 06