El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior. La paraula huave és un exònim imposat pels zapoteques i significa gent del mar. L'idioma és anomenat pels seus parlants ombeayiiüds o umbeyajts, depenent de la variant, que significa el nostre idioma. Els huaves s'autodenominen mer ikoots, ikojts o kunajts, expressió que traduïda literalment significa "nosaltres". La comunitat lingüística huave arriba als vint mil parlants, que es concentren especialment al poble de San Mateo del Mar. Encara que l'ocupació d'aquesta llengua persisteix en diversos dominis de la vida social, el huave està amenaçat, encara que existeixen alguns projectes de revitalització i recerca lingüística en les comunitats huaves de l'Istme de Tehuantepec.
Quant al nombre de parlants, en 1974 havia de 18.000 a 20.000 parlants.Barbara F. Grimes, Richard Saunders Pittman & Joseph Evans Grimes (1974). Ethnologue. Dallas: Wycliffe Bible Translators, p. 10. En 1995 pujà a 20.528 parlants,Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas: Lenguas indígenas de México. i cap al 2010 disminuí a 17.554 parlants.
Classificació Cap de les diverses hipòtesis de relació lingüística del huave en alguna família lingüística més àmplia ha estat demostrada amb evidència sòlida i suficient. Per aquesta raó el huave es considera una llengua aïllada.Campbell, 1997: 161. Paul Radin va proposar una relació entre el huave les llengües maies i les mixezoque, i Morris Swadesh va proposar una connexió amb la família otomang, hipòtesi que va ser investigada més àmpliament per Rensch (1976). No obstant això cap d'aquestes hipòtesis ha estat concloent.
Dialectes El huave es parla en quatre municipis de la costa d'Oaxaca. Aquests són San Francisco del Mar, San Dionisio del Mar, San Mateo del Mar i Juchitán de Zaragoza. D'aquestes comunitats la més nombrosa és la de San Mateo del Mar que va estar pràcticament aïllada fins recentment. Les actituds negatives dels parlants cap a la seva llengua nativa i una forta pressió social de l'espanyol són les principals raons del progressiu abandó del huave com a llengua parlada en la resta de comunitats.
D'acord amb l'Instituto Nacional de las Lenguas Indígenas (Inali) de Mèxic, el huave té dues varietats. L'oriental comprèn les parles de Juchitán y San Mateo del Mar, i l'occidental és empleada en els municipis de San Francisco i San Dionisio.Inali (2008). Catálogo de lenguas indígenas nacionales. Dialecte i llocNombre de parlants (ca.)ISO 639-3 (SIL) San Dionisio del Mar 4.940 (2000)Ethnologue report for language code: Huave, San Dionisio del Mar hve San Francisco del Mar 900 (1990)Ethnologue report for language code: Huave, San Francisco del Mar hue San Mateo del Mar 12.000 (1990)Ethnologue report for language code: Huave, San Mateo del Mar huv Santa María del Mar 500 (1993)Ethnologue report for language code: Huave, Santa María del Mar hvv Fonologia Els següents quadres mostren els fonemes del huave.
Vocales Anterior Central Posterior Tancada Mitjana Oberta Consonants En el quadre de baix s'exposen les consonants del huave de San Mateo del Mar, d'acord amb el treball de Kim (2008). {| class=wikitable style="text-align: center;" |- align=center style="font-size: x-small;" ! ! Bilabial ! Dental ! Palatal ! Velar ! Labio-velar ! Glotal |- align=center ! style="font-size: x-small;" | Oclusiva | style="font-size: 120%;" | | style="font-size: 120%;" | | | style="font-size: 120%;" | | style="font-size: 120%;" | | |- align=center ! style="font-size: x-small;" | Africada | | style="font-size: 120%;" |
|- align=center ! style="font-size: x-small;" | Fricativa | | style="font-size: 120%;" |
| style="font-size: 120%;" | |- align=center ! style="font-size: x-small;" | Nasal | style="font-size: 120%;" | | style="font-size: 120%;" |
|- align=center ! style="font-size: x-small;" | Vibrant | | style="font-size: 120%;" |
|- align=center ! style="font-size: x-small;" | Lateral | | style="font-size: 120%;" |
|- align=center ! style="font-size: x-small;" | Semiconsonant
| style="font-size: 120%;" | | | style="font-size: 120%;" |
Comparació lèxica Els numerals en diferents varietats de huave són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! ! San Franciscodel Mar ! San Mateodel Mar ! |- | '1' || ɑnek || nojk || *-noik |- | '2' || ɑhkjɑw || ihkjɑw || *-ihk-yɑw |- | '3' || ɑɾuh || ɑɾeh || *a-rɨh |- | '4' || ɑpokjuɸ || ɑikiy || *a-pok-yɨw |- | '5' || ɑkokjɑɸ || ɑkokjɑw || *ɑ-ko-kiɑw |- | '6' || ɑnɑhojuɸ || ɑnɑiy || *ɑ-nɑ-yɨw |- | '7' || ɑhɑjuɸ || ɑjɑiy || *ɑ-hɑ-yɨw |- | '8' || anojuɸ || ohpjɑkɨw || *o- |- | '9' || ɑpekɑf || ohkijeh || *o- |- | '10' || ɑkɑpɑf || ɡɑh-powɨw || *kap-
Referències
Bibliografia Campbell, Lyle, 1997, "American Indian Languages - The historical linguistics of Native America", Oxford studies in Anthropological Linguistics, Oxford University Press Suaréz, Jorge A, 1975, "Estudios Huaves", Collección Lingüistica 22 INAH, Mexico. Radin, P, 1929, "Huave Texts", International Journal of American Linguistics 5, 1-56 Rensch, Calvin R,1976 "Oto-Manguean isoglosses" In Diachronic, areal and typological linguistics, ed. Thomas Sebeok 295-316 Mouton, the Hague.
Enllaços externs Huave Indian Language, native-languages.org Information from the University of Pennsylvania about Huave Sociolinguistic information about Huave from UC Berkeley Huave, World Atlas of Language Structures Online
Categoria:Llengües ameríndies aïllades Categoria:Llengües ameríndies de Mèxic