Els itzà (en el seu idioma bruixot de l'aigua) és el nom d'un poble maia que emigrà a Yucatán aproximadament en el , provinent possiblement d'El Petén. Actualment, viuen al voltant de la ciutat de Flores (El Petén), a Guatemala.
Dades històriques Els també coneguts com els savis iniciats són considerats com una branca descendent dels chans o putuns -també tantuns, nom associat a l'illa de Cozumel-, coneguts per parlar la llengua maia d'una manera entretallada.
Segons l'historiador Juan Francisco Molina Solís, els chans (per Holón Chan, el seu líder) -després anomenats itzàs- es van establir a Bacalar —avui Quintana Roo, estat oriental de Mèxic— "durant la primera baixada, o baixada petita de l'orient, que esmenten les cròniques" cap al 320 dC. Dos segles després, cap al 525 dC van començar a emigrar cap al ponent de la península de Yucatán per establir-se primer a Chichén Itzá, i després fundar altres populoses ciutats: Izamal, T'Hó (avui Mérida), Champotón.Juan Francisco Molina Solís, Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por Antonio Mediz Bolio)
D'acord amb el Chilam Balam de Chumayel, els itzà van començar a arribar de Centreamèrica dels voltants de les fonts de l'Usumacinta a la península de Yucatán, entrant per Bacalar i pujant al nord i occident. Van viure a Chichén Itzá del 525 al 692 dC, tenint un llarg pelegrinatge per tota la península, començant per Polé (Xcaret).
Per raons polítiques, econòmiques i culturals van abandonar el lloc i van pelegrinar a Chakán Putum, avui Champotón, on van habitar més de dos-cents anys fins a l'any 928.Mediz Bolio Antonio. Traducción del maya al español de "Libro de Chilam Balam de Chumayel". Ed. Dante. 2005
A l'arribada dels xius a la península de Yucatán, els itzà van ser desplaçats de Chakán Putum i van iniciar un pelegrinatge de 40 anys per la selva, i tornaren més tard a Chichén Itzá. miniatura|Vista de Flores, construïda sobre les ruïnes de Tayasal, l'última capital dels itzà a partir de 1697.
Van rebre alta influència de la cultura tolteca segons es veu per la transmutació de Quetzalcóatl en el déu Kukulcan de preeminència en el panteó maia.
Van ser partícips de la Lliga de Mayapán, fins que aquesta es va desfer, i van emigrar al Petén guatemalenc l'any 1194 on van viure a Tayasal (tah itza, lloc dels itzà, actualment la ciutat de Flores, fins que foren finalment dominats pels conquistadores espanyols.
En 1525, Hernán Cortés, després d'haver manat penjar Cuauhtémoc, a la rodalia de ango, va continuar la seva ruta en la persecució de Cristóbal de Olid, i en aquest viatge es va entrevistar amb Ah Kaan Ek (Canek), a Tayasal. Els espanyols van deixar un cavall moribund, i els itzà sentiren responsabilitat de la mort del cavall, i per temor a les repressàlies en el possible retorn de Cortès, van fabricar un cavall de fusta.Diego López de Cogolludo "Conquista de Yucatán" Cap.XVI Foundation for the advancement of mesoamerican studies inc
En 1618 els missioners franciscans van intentar evangelitzar als itzà del Petén guatemalenc sense èxit, fou llavors quan es van adonar que els maies itzà adoraven a un cavall de fusta.
Finalment, els itzà van ser conquistats pels espanyols al comandament de Martín de Urzúa y Arizmendi l'any 1697.
Referències
Bibliografia
Drew, David (1999) The Lost Chronicles of the Maya Kings, Weidenfeld & Nicolson, London.
Schele & Matthews (1999) The Code of Kings: The language of seven sacred Maya temples and tombs, Touchstone/Simon & Schuster, New York. . Sharer, Robert J. (1994). The Ancient Maya. Stanford University Press. . Weaver, Muriel Porter (1993). The Aztecs, Maya, and Their Predecessors: Archaeology of Mesoamerica (3rd ed.). San Diego: Academic Press. .
Categoria:Grups maies