miniatura|El mapa mostra l'itinerari del gran viatge realitzat des de 1763 fins a 1766. La línia negra mostra el viatge d'anada fins a Londres (1763-1764). La línia vermella mostra el viatge de tornada a Salzburg (1765 i 1766). La línia superposada mostra el viatge en ambdues direccions. El gran viatge de la família Mozart, va ser realitzat per Leopold Mozart, la seva esposa Anna Maria i els seus fills Maria Anna (Nannerl) i Wolfgang Amadeus entre 1763 i 1766. En el recorregut van fer estades a diverses capitals i a algunes de les principals ciutats de l'Europa Occidental. Leopold era músic a la cort del príncep-arquebisbe de Salzburg i el 1763 va accedir al càrrec de segon mestre de capella. Va obtenir un permís prolongat per absentar del seu lloc gràcies al talent precoç dels fills, d'onze i set anys, per mostrar-lo al món occidental i millorar l'educació musical de tots dos.
Les habilitats extraordinàries dels nens ja havien estat revelades durant les visites a Múnic i Viena el 1762. A Viena havien actuat davant l'emperadriu Maria Teresa i gràcies a una sèrie d'actuacions públiques van guanyar una suma important de diners. Les oportunitats socials i pecuniàries que podrien obtenir en emprendre un viatge prolongat, recorrent les principals corts europees, van complementar el que Leopold va entendre que era el seu deure «com a catòlic i alemany»Sadie, p. 33 i mostrar el talent prodigiós dels seus fills.
L'itinerari del viatge s'inicia de Salzburg cap a Brussel·les, passant per Múnic i Frankfurt. Des d'allà van viatjar a París i, després d'una estada de cinc mesos a la capital francesa, van marxar a Londres on hi van estar durant quinze mesos, la que seria l'estada més llarga d'aquest viatge. A Londres, Wolfgang va conèixer alguns dels músics més destacats de l'època, va poder escoltar molta música i va compondre les seves primeres simfonies. La família va continuar el seu viatge cap als Països Baixos, on el programa d'actuacions va ser interromput per la malaltia dels dos infants; tot i així, Wolfgang seguí component de manera prolífica. El viatge de tornada es va realitzar amb una segona parada a París i un recorregut per diversos punts de Suïssa, abans de retornar a Salzburg, el novembre de 1766.
Les interpretacions dels Wolfgang i Nannerl van generar comentaris d'admiració allà on actuaven. No obstant, els guanys econòmics del viatge, encara que sembla que foren considerables, no van representar cap canvi en el tipus de vida de la família; Leopold continuà al servei del príncep-arquebisbe de Salzburg. Sí que, per descomptat, el viatge aportà als infants una gran experiència en el món musical cosmopolita i van obtenir una educació excepcional que, en el cas de Wolfgang, tindria continuïtat amb més viatges en els següents sis anys.
Nens prodigi miniatura|esquerra|La família Mozart durant el seu viatge: Leopold, tocant el violí; Wolfgang Amadeus, al clavecí i Nannerl, cantant. Aquarel·la de Louis Carrogis Carmontelle cap al 1763.Solomon, op. cit. p. 44 Els nens Mozart no foren els únics nens prodigi de la música del . L'escriptor Gary Spruce afirma que hi havia centenars de casos similars i cita a William Crotch de Norwich que el 1778, a l'edat de tres anys, donava recitals d'orgue.Spruce, p. 71 Jane O'Connor relaciona la popularitat dels nens prodigi en aquesta època «amb el fet extraordinari que suposava un nen especial, tant per la seva entreteniment potencial com pel seu valor econòmic».O'Connor, p. 40-41 Altres contemporanis de Mozart foren el violinista i compositor Thomas Linley, que havia nascut el mateix any que Wolfgang (1756), i l'organista Siegmund Bachmann.Sadie, p. 102Sadie, p. 192-93 Wolfgang Amadeus Mozart va ser, però, qui finalment s'erigiria com una figura destacada entre els nens prodigi com un estàndard de l'èxit precoç i de jove promesa.Knittel, p. 124
A causa de l'altíssima mortalitat infantil a l'Europa de l'època, dels 7 fills que van tenir Leopold i Anna Maria només van sobreviure la quarta, Maria Anna (Nannerl), nascuda el 31 de juliol de 1751 i el darrer, Wolfgang Amadeus, nascut el 27 de gener de 1756.Els noms de baptisme dels dos fills eren Maria Anna Walburgia Ignatia i Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus. A Maria Anna l'anomenaven «Nannerl», mentre que el nom del noi habitual era Wolfgang Amadé (o Amade). La forma «Wolfgang Amadeus», de tant en tant fou usada en vida i fou popularitzada des de llavors. Theophilus i Amadeus són respectivament formes del grec i del llatí que signifiquen «Estimat de Déu». Sadie, pàg. 15-16. Els nens foren educats a casa, sota la direcció de Leopold. Allà van aprendre els principis bàsics de lectura, escriptura, dibuix i aritmètica, juntament amb algunes nocions d'història i geografia.Glover, p. 16-17 La seva educació musical va començar quan eren molt joves, fent constants assajos i amb interpretacions amb Leopold i els seus companys músics. Quan Nannerl va fer set anys, el seu pare va començar a ensenyar-li a tocar el clavicordi mentre era observada per Wolfgang. Segons explica la mateixa Nannerl:
miniatura|Maria Antonieta als 7 anys, quan conegué Mozart a Viena (quadre de Martin van der Meytens). Un amic de la família, el poeta Johann Andreas Schachtner, ha relatat que a l'edat de quatre anys Wolfgang va començar a compondre un apreciable concert per a piano i era capaç de mostrar un sentit fenomenal de l'entonació. La mateixa Nannerl fou una alumna molt aplicada, no menys ràpida en l'aprenentatge que el seu germà, i tocava el teclat amb un virtuosisme sorprenent per la seva edat, ja que tenia onze anys.Blom, p. 8 El 1762, Leopold va portar als nens a Múnic per actuar davant Maximilià III, el príncep elector de Baviera.Sadie, p. 22, posa en dubte aquesta visita, suggerint que va poder haver estat «recordada erròniament» per Nannerl. Leopold llavors portà la família sencera a Viena, en un viatge que va durar tres meses.Sadie, p. 23-29 També s'havia acordat les invitacions de diversos patrons nobles i tres dies abans d'arribar, els nens van actuar al palau del comte Collalto. Entre els presents hi havia el conseller del Tresor vienès i el futur primer ministre Johann Karl comte Zinzendorf, que va marcar en el seu diari que «un nen, que va dir tenir només cinc anys i mig [Wolfgang tenia en realitat gairebé set anys], va tocar el clavicordi». Després d'una representació davant del rector imperial, van convidar Mozart a la cort imperial, on l'emperadriu Maria Teresa va comprovar les capacitats de Wolfgang to demanat-li que toqués amb el teclat cobert. Durant aquesta visita a la cort, Wolfgang va conèixer l'arxiduquessa Maria Antònia, la futura reina Maria Antonieta de França, que era dos mesos més gran que ell. El biògraf de Mozart Eric Blom relata una anècdota de com l'arxiduquessa va ajudar Wolfgang quan va relliscar sobre el pis polit; llavors l'arxiduquessa, segons es comenta, va rebre una petició de mà a canvi.Blom, p. 14.Gutman, a la seva Introducció, p. 20, conta la mateixa història.
Com entre l'aristocràcia vienesa els Mozart van començar a ser uns nens destacats, sovint els demanaven que realitzessin diverses actuacions en un mateix día. Foren ben recompensats per aquesta activitat i al final de la seva agitada primera setmana a Viena, Leopold va ser capaç d'enviar a casa l'equivalent del sou de més de dos anys.Glover, p. 18-19 El seu programa d'actuacions fou interromput quan Wolfgang va caure malalt d'escarlatina i no va poder recuperar el seu ímpetu habitual. No obstant, la visita va fer que Leopold es mostrés impacient per aconseguir possibles oportunitats per a millorar l'èxit social i financer de la seva família. En el seu retorn a Salzburg, Wolfgang va tocar el clavicordi i el violí en un concert d'aniversari per l'Arquebisbe, fet que va causar una sorpresa evident entre els assistents a l'acte.Kenyon, p. 55
Preparatius miniatura|esquerra|upright|Leopold Mozart cap el 1765
En una carta al seu amic i patró Lorenz Hagenauer (1712-1792), escrita després del viatge, Leopold cita les paraules dites pel diplomàtic alemany Friedrich Melchior, baró von Grimm, després d'haver escoltar la interpretació dels nens: «Ara, per una vegada a la vida, he vist un miracle: aquest és el primer».Sadie, p. 34-36 Aquest comentari va fer creure Leopold que havia de difondre aquest miracle pel món, que aquest era un deure vers el seu país, el seu príncep i el seu Déu, de manera que havia de mostrar Nannerl i Wolfgang a l'alta societat europea; si no ho feia, seria la criatura més ingrata. El biògraf de Mozart, Wolfgang Hildesheimer, ha suggerit que, almenys en el cas de Wolfgang, aquesta empresa era prematura: «massa aviat, el pare va arrossegar al fill per arreu d'Europa occidental durant anys. Aquest canvi continu de lloc hauria desgastat fins i tot a un nen robust...».Hildesheimer, p. 30-31 No obstant, hi ha poques proves que suggereixin que Wolfgang resultés afectat físicament o es veiés obstaculitzada la seva progressió musical per aquests esforços en la seva infantesa i sembla que va sentir indiferència davant el desafiament del viatge.Hildesheimer, p. 29
Leopold volia començar el viatge tan aviat com fos possible, ja que com més joves fossin els nens, més espectacular seria la demostració de les seves habilitats. La ruta que tenia pensada incloïa el sud d'Alemanya, els Països Baixos dels Habsburg, París, Suïssa i possiblement el nord d'Itàlia. El viatge a Londres només es va afegir després de l'èxit obtingut durant la visita parisenca i el viatge final pels Països Baixos es decidí posteriorment perquè no estava previst a l'inici.Blom, p. 23 El pla era recórrer tantes corts principesques europees com fos possible, així com les grans capitals de la cultura, ja que Leopold confiava en la seva xarxa de contactes musicals i socials més recents per obtenir invitacions de les corts reals. Pràcticament, l'ajuda més important li va venir de part de Hagenauer, amb una àmplia xarxa de connexions en les principals ciutats i ell va donar a Mozart moltes facilitats. Aquests contactes van permetre que guanyessin diners durant el trajecte i Leopold esperava que els beneficis aconseguits amb les interpretacions dels seus fills generessin molts beneficis econòmics.Halliwell, p. 67
Wolfgang es va preparar per al viatge tot perfeccionant la seva tècnica interpretativa amb el violí, que pel que sembla havia après a tocar de manera autodidacta.Blom, p. 14 A més, els dos germans estaven encantats de poder tocar junts, cosa que mai van deixar de fer.Glover, p. 19 Durant el viatge, fins i tot durant els dies que tenien més ocupats, realitzaven la seva pràctica diària, obtenint bons resultats en les moltes actuacions del seu intens programa.Halliwell, p. 56 Per poder començar el viatge, Leopold necessitava el consentiment del seu patró, el príncep-arquebisbe. El gener de 1763, Leopold havia estat designat segon mestre de capella. Tot i així, l'arquebisbe li va concedir un llarg permís d'absència, al·legant que els èxits de Mozart portarien la glòria a Salzburg, al seu sobirà i a Déu.
El gran viatge Aquest llarg viatge que començà el 9 de juliol de 1763 i acabà el 29 de novembre de 1766, un viatge de més de tres anys, es pot dividir en cinc etapes entre desplaçaments i estades: Núm. dates ciutats 1 1763 (juliol) (novembre) Salzburg → Múnic → Augsburg → Schwetzingen → Mannheim → Magúncia → Frankfurt → Coblença → Bonn → Colònia → Aquisgrà → Lieja → Brussel·les → 2 1763 (novembre)1764 (abril) París → Versalles → París → 3 1764 (abril) 1765 (juliol) → Londres → 4 1765 (juliol) 1766 (maig) → la Haia → Gant → Amsterdam → la Haia → Haarlem → Amsterdam → Utrecht → Brussel·les → Valenciennes → 5 1766 (maig) (novembre) → París → Dijon → Ginebra → Lausana → Zúric → Donaueschingen → Múnic → Salzburg.
1. De Salzburg a Brussel·les