Nostra Senyora de París (títol original en francés: Notre-Dame de Paris) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean Delannoy, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.
Argument A París, sota el regnat de Lluís XI, la bella bohèmia Esmeralda, que balla sobre l'atri de Notre-Dame, fa girar el cap a Claude Frollo, sinistre alquimista, a Quasimodo, campaner geperut de les campanes de la catedral i recollit per Frollo, a Gringoire, poeta, i a Foebus, capità dels arquers. Viu una curta relació amb aquest últim, després s'acostuma a Quasimodo i se n'enamora.
Repartiment Gina Lollobrigida: Esmeralda Anthony Quinn: Quasimodo Alain Cuny: Claude Frollo Robert Hirsch: Pierre Gringoire Jean Danet: Capità Foebus de Châteaupers Philippe Clay: Clopin Trouillefou Jean Tissier: Lluís XI Maurice Sarfati: Jehan Frollo Valentine Tessier: Aloyse de Gondelaurier Marianne Oswald: La Falourdel Danièle Dumont: Flor de Lys Jacques Hilling: Charmolue Jacques Dufilho: Guillaume Rousseau Roger Blin: Mathias Hungadi i El duc de Bohèmia Piéral: El nabot Robert Lombard: Jacques Coppenole Dominique Davray: Gilette La Charonne Hubert de Lapparent: Guillaume d'Harancourt Paul Bonifas: Gilles El Cornu Georges Douking: François Chanteprune, un truà Madeleine Barbulée: Madame Le Cornu Camille Guérini: El president del tribunal Albert Rémy: Jupiter Roland Bailly: Pierrot Torterue Daniel Emilfork: Andry El Roux Michel Etcheverry: un archidiacre Damia: la cantant Boris Vian: El Cardenal de Paris Yette Lucas: Claude Rongeoreille
Producció Guió La novel·la de Victor Hugo, rodada en una reconstrucció fastuosa del París de la Cort dels miracles, ha estat adaptada per Jacques Prévert.
Càsting Anthony Quinn, Gina Lollobrigida i Alain Cuny encarnen els personatges de Quasimodo, Esmeralda i Claude Frollo.
Rodatge Entre els llocs reconstruïts en els Estudis de Boulogne: Notre-Dame de París i sobretot l'interior, les teulades, les torres i l'atri; una taverna; els carrerons envoltant la plaça de Grève.
Els immensos decorats medievals engoleixen més de la meitat del pressupost de la pel·lícula. Mil figurants són reclutats per a les escenes de multitud. Es tracta de la primera versió en color i en CinemaScope d'aquesta obra. Així, la trama es desenvolupa davant un dels rosetons multicolors de la catedral, i la decoració restitueix (evoca seria més just) la policromia original de l'estatuària gòtica, sobretot a les portades de Notre-Dame de París.
Difusió i censura Per permetre la difusió de la pel·lícula als Estats Units, encara sota la influència del codi Hays, no era possible designar verbalment Frollo com a archidiacre o sacerdot. Però Preverd es burla hàbilment de la censura deixant moltes vegades en els diàlegs indicis que suggereixen que Frollo és un home d'Església.l'article d'Arnaud Laster, referenciat a la bibliografia Contràriament al Notre-Dame de París amb Lon Chaney (1923) i al Quasimodo de William Dieterle amb Charles Laughton (1939), el personatge de Frollo és un devot sinistre dut per raonaments perversos sobre el pecat i el desig. Delannoy es va barallar de valent amb els productors perquè aquest tret essencial del llibre fos respectat.
Bibliografia Arnaud Laster, « De quoi pourrait se composer une édition critique des textes de Jacques Prévert per El film Notre-Dame de Paris ? », A Les Cahiers de recherche en littérature québécoise de l'Université Laval, Nuit Blanche éditeur, Québec, 1992. Arnaud Laster, « Notre-Dame de Paris: Prévert i Hugo, mêmes combats », A Cinemacció, número 98, 2001.
Referències
Categoria:Pel·lícules de França del 1956 Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1956 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules basades en novel·les de Victor Hugo Categoria:Pel·lícules del 1956 doblades al català Categoria:Pel·lícules ambientades en el segle XV Categoria:Pel·lícules de terror de França Categoria:Pel·lícules de terror d'Itàlia Categoria:Pel·lícules ambientades a París