Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos. Homer la menciona a la Ilíada i específicament al "Catàleg de les naus", on diu que era una ciutat forta i ben edificada.
Amb els doris, fou ciutat independent i 80 ciutadans de Micenes van ser a les Termòpiles, i 400 (entre Micenes i Tirint) a Platea. El 468 aC, fou assetjada pels doris d'Argos, però les muralles van resistir i la van haver d'assetjar, fins que la gana va obligar els seus defensors a rendir-se. La ciutat va passar a estar sota el domini d'Argos, però va romandre deshabitada. Les ruïnes foren descrites per Pausànies. Encara existeixen i són les més antigues de la Grècia continental, excepte les de Tirint.
Les ruïnes de Micenes daten de la meitat del . Es componen de: les muralles, molt ben conservades i amb la coneguda Porta dels Lleons, unes tombes circulars a la rodalia i la ciutadella, amb unes petites restes del suposat palau d'Agamèmnon (només els fonaments).
A la vora, es troba la vila moderna de Kharváti.
Nom Encara que l'acròpoli va ser construïda pels grecs, es creu que el nom Μυκῆναι (Mukanai) sigui una paraula de procedència anterior, que els immigrants grecs van heretar, igual com va passar en molts altres llocs de la zona.R.S.P. Beekes, "Etymological Dictionary of Greek", ed.Brill, 2009, p. 29 (un altre exemple del mateix fet és la paraula "Ἀθήνη"John Chadwick, p.1 La llegenda relacionava el nom d'aquesta ciutat amb la paraula grega μύκης (mycēs, «bolet, fong»). Pausànias donava dues propostes per a l'explicació del nom. L'una era que Perseu, el mític fundador de la ciutat, li havia posat aquest nom per la funda de la seva espasa, que ell anomenava "bolet" (mycēs). L'altra era perquè al lloc on va decidir crear la ciutat hi havia força bolets.Pausànias, Descripció de Grècia, 2.16.3
Però la forma més antiga del nom és Μυκήνη (Mykēnē) i apareix en els poemes homèrics.Homer, Ilíada, 4.52, 7.180, 11.46 La segona forma, Mukānai, és una forma plural, com passa amb la paraula Ἀθῆναι' (Athānai, «Atenes»). El canvi de la vocal ā per la vocal ē en les versions més recents és el resultat d'un procés típic del dialecte aticojònic.
Història miniatura|L'anomenada "tomba d'Egist", que està fora de la muralla de l'acròpoli. Del neolític fins a la meitat de l'edat del bronze L'indret va tenir continuïtat de pobladors des de començaments del Neolític fins a principis del període hel·làdic antic (HA) i també en el període hel·làdic mitjà (HM). Els articles de protoceràmica trobats són prova d'això.Kim S.Shelton, p.58 Els materials de ceràmica que abasten tot el HA1 i el HA3 van ser trobats els anys 1877–1878 per Stamatakis a baixa profunditat, al sisè pou conegut com "El cercle sepulcral A"; un altre grup de ceràmica de la mateixa època va aparèixer sota els murs i el pis del palau, al cim de l'acròpoli i fora de la "porta de les lleones", dins l'àrea d'un antic cementiri.Jeannette Forsén,"Mycenae – Argolid (A:5)", p.51–52 També es va descobrir un assentament d'aquesta època a prop d'una deu a la part alta del turó Kalkani, al sud-est de l'acròpoli. Els enterraments més antics són petits pous o cista (al voltant del 1800–1700 aC) al vessant oriental de l'acròpoli, els quals estaven encerclats parcialment per un mur.
Acabament de l'edat del bronze miniatura|Vista de l'acròpoli Durant l'edat del bronze, l'estil d'assentament a Micenes consistia en un turó fortificat envoltat de llogarets i finques particulars, en contrast amb la densa concentració urbana de la costa (per exemple, Argos). Tenint en compte que Micenes va ser la capital d'un estat que dominava la major part del Mediterrani oriental, els seus governants podien haver triat aquest lloc una mica apartat de la costa i en una zona elevada pel seu valor defensiu. Com que hi ha pocs documents amb contingut que es pugui datar (com ara un escarabeu) i com que encara no s'ha fet cap estudi dendrològic, les troballes se n'han datat sobre la base del material i tenint en compte la classificació dels diferents períodes hel·làdics.
Hel·làdic recent 1 Dins el "cercle sepulcral B", situat a la banda exterior de la muralla, s'han trobat deu enterraments del tipus cista propis del període hel·làdic mitjà i diversos pous emprats com a sepulcres, també de l'estil cista. Les riqueses trobades en alguns podrien indicar una relació amb la reialesa. Al costat, hi ha muntets d'envasos per a beure, trencats, juntament amb ossos del que podria ser les restes d'un àpat d'acomiadament als difunts, cosa que també fa pensar en el funeral d'una persona important.Immanuel Velikovsky, (1999). "The Dark Age of Greece", 1999, ed.Shulamit Kogan & Ruth V. Sharon Per damunt d'aquests monticles hi ha unes esteles.Nobuo Komita, p.59-60 miniatura|Rèpliques de les espases i copes trobades a la ciutat de Micenes. Una altra zona encerclada per un petit mur, el "cercle sepulcral A", inclou sis pous emprats com a sepulcres en els quals hi havia nou dones, vuit homes i dos adolescents enterrats. En aquests, les ofrenes per als difunts eren de més valor que les del cercle B. El contingut no deixa dubtes sobre que els que hi havia enterrats eren guerrers d'alt rang amb les seves famílies: espases guarnides amb incrustacions i relleus, dagues, puntes de llança i caps de fletxa. A alguns dels objectes artístics extrets de les tombes, se'ls ha donat nom propi: "El rhyton platejat del setge", la "màscara d'Agamèmnon", la "copa de Nèstor"; juntament amb armes votives i d'altres d'ús comú.
Hel·làdic recent 2 Alan Wace va classificar nou tombes d'estil tolos en tres grups de tres, segons la forma arquitectònica emprada en llur construcció. Les més antigues són del període hel·làdic recent 2A (HR2A) i són les anomenades: "Tomba Ciclòpia", "Epano Phournos" i "Tomba d'Egist". Es considera que els tholoi van reemplaçar els sepulcres en forma de pou. La cura posada a conservar els sepulcres en forma de pou indica que devien ser patrimoni reial o les tombes d'uns herois ancestrals. En canvi, els tolos, en estar més exposats, tots es van mig ensorrar, alguns ja en l'antiguitat.
Hel·làdic recent 3
S'ha convingut que, el 1350 aC, la fortificació de l'acròpoli i altres turons del voltant es van refer en un estil anomenat ciclopi perquè els blocs de pedra emprats eren de proporcions tan descomunals que va córrer la llegenda que les havien fetes i transportades uns gegants d'un sol ull, els ciclops.Elizabeth B. French, p.56 A l'interior d'aquestes muralles es van edificar palaus, cadascun sobre les ruïnes de l'anterior, la major part se'n conserva en relatiu bon estat. El darrer data del període hel·làdic recent 2 i es pot visitar.
Tots els palaus construïts en aquella època al sud de Grècia presenten unes mateixes característiques: una mègaron o sala del tron, amb una obertura al sostre que se sosté per quatre columnes; al centre de l'habitació, una llar de foc, les parets i el pis decorats amb pintures al fresc. A aquesta sala, s'accedia a través d'un porxo amb columnes que estava en un nivell elevat des del terra i a la qual s'accedia per una escala ampla que tenia una terrassa a mig pujar entre la part inferior i la part de dalt de l'acròpoli. miniatura|Detall del relleu a la porta de les lleones, antigament dita "porta dels lleons" per un error en la interpretació de les figures.Charles Gates, p. 136–137 El tema de dos animals confrontats és un simbolisme que es troba en altres cultures antigues. El significat de la columna central ha sigut debatut llargament pels especialistes.La interpretació més antiga, actualment descartada,proposava que representa una deessa. (W.K.C. Guthrie, The Cambridge Ancient History, 1975, Volum I, Part II, p. 864: «Un disseny freqüent en els relleus de gemmes treballades de Creta es del tipus que es va fer famós amb la "Porta de es lleones" de Micenes, un únic pilar, flanquejat per un parell d'animals que fan guàrdia. De vegades el mateix tema es troba amb la variació d'una figura antropomòrfica d'una deessa o déu en lloc del pilar»). Per llegir sobre les propostes més recents sbe el significar d'aquest simbol: James C. Wright, "The Spatial Configuration of Belief: The Archaeology of Mycenaean Religion" en S.E. Alcock and Robin Osborne (eds.), Placing the Gods, Oxford University Press, 1996, p. 37–78.(Wright suggereix que el pilar representa el palau i que el palau és el símbol de l'estat.) Dins l'acròpoli, hi havia un temple, el qual tenia una "Sala dels Ídols" i allà s'ha trobat un escareu de la reina Tiy d'Egipte, esposa d'Amenhotep III i una estàtua d'ambdós (del període HR3-A:2 o B:1). La relació entre Amenhotep i la ciutat de Micenes (en els jeroglífics: M-w-k-i-n-u, o Mukana) s'ha confirmat en una inscripció trobada a Kom al-Hetan; però es creu que el regnat d'Amenhotep pertany a la darreria del període hel·làdic recent HR3-A:1; per tant, l'ambaixador qui va portar aquest escareu el devia portar a una generació anterior, que després van fer ampliacions o reformes a l'acròpoli i van traslladar el regal a la nova construcció.
El segon grup de tholoi de la classificació de Wace està datat entre els períodes HR2A i HR3B i reben els noms de: Kato Phournos, Panagia Tholos i "Tomba dels lleons". El tercer grup conté: el Tresor d'Atreu, la "tomba de Clitemnestra" i la "Tomba dels Genii"; s'han datat del període HR3B per un pou trobat sota el pis del "Tresor d'Atreu", la tomba més gran de les nou. Igual com va passar amb la tresoreria de Mínias a Orcomen, la tomba va ser violada i el seu contingut robat.
La datació de la ceràmica trobada no és prou precisa, fins i tot aplicant la datació per carboni, a causa de la tolerància al C-14 inherent al material. A la meitat del període HR3B, al voltant del 1250 aC, la muralla ciclòpia es va estendre cap a l'est per incloure dins seu el cercle sepulcral A.Rodney Castleden, p. 95–96; Elizabeth B. French; John V. Luce 1975, p. 35: «La porta de les lleones proporciona proves del poder dels Pelòpides (descendents de Pèlops, que segons G. Mylonas sembla haver-se demostrat de manera concloent que data de c. 1250. Juntament amb el tram de muralla ciclòpia que envolta el cercle sepulcral A representa el punt culminant de la construcció militar i monumental.» Es va ampliar l'entrada principal, la que ha fet famosa la ciutat amb l'escultura de les lleones en forma de triangle. També es va construir una altra porta, sense decoració, a la muralla nord. Un dels pocs grups de cases excavats està a la part externa de la muralla, més enllà del cercle sepulcral B i pertany al mateix període. A cadascuna d'aquestes cases, se li ha donat un nom propi: la "Casa dels Escuts", la "Casa del mercader d'oli", la "Casa de les esfinx" i la "Casa occidental"; totes devien ser habitatges per a treballadors.
Ja en el període HR3A:1, Egipte tenia coneixement de Micenes (amb el nom de Mukana) com a ciutat important, al mateix nivell que Tebes i Knossos. Durant el HR3B, la influència política, militar i econòmica arribava fins a Creta, Pilos a l'oest del Peloponès i fins a Atenes i Tebes. A l'oest d'Anatòlia, ja havien començat a establir-se colònies hel·lenistes, fet que portaria a un xoc amb els hitites i encara més amb la ciutat de Troia. La família dels Pelopids va governar en diverses ciutats estat gregues; una branca d'aquesta família era la dinastia dels Atrides a Micenes.
Acròpoli El quadre següent resumeix les dades més significatives dels estudis realitzats sobre la construcció de l'acròpoli: Extensió de la muralla1.105 mAlçada conservadafins a 12,5 mGruix 7,5-17 mQuantitat de blocs de pedra145'215 Cu.M o 14'420 de mitjana(10 tones cada bloc) Temps per a moure 1 bloc,amb força humana 2,125 dies (*)Temps per a moure tots els blocs,amb força humana110,52 anys (*)Temps per a moure 1 bloc,emprant bous0,125 dia (*)Temps per a moure tots els blocs,emprant bous9,9 anys (*)(*)= Comptant jornades laborals de 8 hores