El poqomchi' és una llengua maia, emparentat amb el poqomam. És parlat pels poqomchi's de Guatemala. Es distingeixen dos dialectes: el poqomchi' oriental i occidental parlats a Purulhá, Baja Verapaz, i a les següents municipalitats d'Alta Verapaz: Santa Cruz Verapaz, Sant Cristóbal Verapaz, Tactic, Tamahú i Tucurú. És també l'idioma predominant en el municipi de Chicamán (El Quiché), fronterer amb Alta Verapaz.
Gramàtica del Pocomchi' Occidental Fonologia El sistema fonològic pocomchi' consta de cinc vocals: a, i, i, o, o, que poden ser curtes o llargues, en aquest cas posseeixen una durada doble de la normal. El sistema de consonants consta de 25 sons representats per les grafies: b,c,ch,h,j,k,l m,n,p,q,r,s,t,w,x,i,z i les grafies glotalitzades: c', ch', k', p', q', t', tz'.
Totes les paraules en aquest idioma s'accentuen en l'última síl·laba amb excepció en aquells préstecs de l'espanyol "xamána" "Xíla" "úla"; setmana, cadira, hule respectivament
Morfologia i Sintaxi Com tota llengua maia, es tracta d'una llengua ergativa amb ergativitat escindida, donant el mateix tracte a fi d'una acció transitiva com el subjecte d'una acció intransitiva en la majoria dels casos. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte.
Hi ha dos sistemes bàsics per ordenar l'oració pocomchi':
Verb/Subjecte Xinjamanic i hin lit. Vaig córrer jo
tz'ukulcat i hat lit. estàs sentat tú
Subcjete/Verb Re hin Xinjamanic lit. Jo vaig córrer
Tots dos ordres poden ser alterats quan l'oració és de tipus transitiva i es desitja marcar al tema (re) del qual es parla sigui aquest el subjecte o objecte d'una acció.
Tipus de Verbs Verbs transitius Descriuen accions en les quals participen explícita o implícitament un objecte i un subjecte marcats dins de l'oració per partícules pronominals. Ex.
Re hin xinch'ey i pedro Jo colpegi Pedro
Re hat xalok' kiib tilul Vostè va comprar dos bananers
Verbs intransitius Expressa accions en les quals participa únicament un subjecte sense un objecte al que es dirigeixi l'acció
re' hin xinjamanik Jo vaig córrer
Conjugació dels Verbs En aquest idioma la informació sobre l'acció se centra en l'estat de desenvolupament en el que es troba i els participants que la fan :
Partícula funció Exemple x- acció completa x-in-ban vaig fer e- probabilitat de finalitzar una acció en el futuo e-ni-ban jo faria na- certesa de finalitzar una acció en el futur na-ni-banam jo faré k'ahchi' acció en progrés k'ahchi' ni-banam Estic fent P'uht inici d'una acció p'uht ni-banam vaig començar a parlar (en aquest moment) ch- imperatiu transitiu Cha-yew win wooj dona'm el meu alvocat ti- imperatiu intransitiu ti-tz'uk assegui's Pronoms Clítics Persona Joc A Joc B Joc C 1 singular ni-/w- Kin- -in- 2 singular a-/aw- ti/t -at- 3 singularri-/r- in/n sin indicador 1 plural ka-/k_ koj- -oj- 2 plural a- tak/aw- tak ti- tak/ t- tak -at- tak 3 plural ki-/k- ki- -i-/-eb Joc A Poden actuar com a subjectes de tot acció transitiva. Endemés fan la funció de possessius quan es troben davant d'un substantiu comú. Awex el teu pantaló Re hat xachey i pedro tú vas colpejar Pedro
Joc B Actuen com a subjectes d'accions intransitives imperatives (ti) habituals (sense marca) i de possible realització (e-). tiponok pan nipat vaig arribar a casa meva Re hin kinoj pan tinamit "vaig cap al poble" Re' take re' equiponic ar ells arribarien (podrien arribar) allà
Joc c Funcionen com a subjectes de verbs intransitius i objectes de verbs transitius quan l'acció ha conclòs i com a subjectes de verbs d'estat. Xinwirik i hin jo vaig dormir Re hin Xatnich'ey i hat et vaig colpejar re hin Tz'ukulkin Jo estic assegut
Lliures Pronom 1 singular hin 2 singular hat 3 singular re' 1 Plural hoj 2 Plural hat tak 3 Plural take re' Relacionals Pronom wiin meu/a mi/ per mi aweh teu/a tu/ per tu reh seu/a ell ella/per ell ella keh nostre/a nosaltres/per nosaltres aweh tak Vostre/a vosaltres/per vosaltres qej llur/a ells/ per ells Ulrich, E.; Ramirez, B. (1988). Pokomchí, A trilingual Handbook of Phrases and Expressions. ILV San Cristobal Verapaz
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües maies Categoria:Llengües de Guatemala