L'Aqüeducte de Figueres és un sistema de transport d'aigua del municipi de Figueres, que està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Està format per quaranta-tres arcs que transportaven l'aigua des d'un petit curs d'aigua a Llers fins al castell de Sant Ferran. De mig punt, els pilars estan fets de grans carreus, amb dovelles de maó vist disposats en sardinell. El cos utilitza pedres petites unides mitjançant argamassa, probablement amb calç per evitar filtracions.
És conegut popularment com "els Arcs".
Història El 16 de maig de 1753, el Marquès de la Mina, Capità General del Principat de Catalunya, va ordenar a Juan Martín Zermeño, comandant general del Cos d'Enginyers, que reconegués l'Empordà per situar-hi una fortalesa.
Com a resultat dels seus informes, es va construir un aqüeducte que connectava la Mina dels Frares (anomenada així perquè havia servit de dipòsit per al Convent de Sant Roc, situat on es construiria el castell de Sant Ferran) i el propi castell. De la seva capacitat, es deia que era tal que "la seva guarnició no se la beuria ni en tres anys".
La conducció tenia una longitud original de 2.026 m, i, segons Manuel Lemaur, qui va realitzar un informe de millora el 7 d'octubre de 1803, el seu pendent era tan poc, i la seva superficialitat tal, que presentava múltiples pèrdues, sumades al que els pagesos de la zona detraurien per al seu ús particular. Tanmateix, no queda constància que es realitzessin aquestes millores.
Amb la construcció de l'AP-7, es van destruir alguns dels seus arcs més alts.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Figueres Categoria:Edificis de Figueres Categoria:Edificis neoclàssics de l'Alt Empordà Categoria:Aqüeductes de Catalunya