La Serenata núm. 4 en re major, K. 203 (189b), Serenata «Colloredo», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el mes d'agost de 1774 per les cerimònies a la Universitat de Salzburg.Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, p. 233-234 (Nova York, 1990) L'obra és molt similar a la Serenata núm. 5 (K. 204), que seria composta un any després. És coneguda popularment com la Serenata "Colloredo"; el sobrenom procedeix de Hieronymus von Colloredo, Príncep-arquebisbe de Salzburg, per a qui Mozart treballava.
La serenata està escrita per a dos oboès (doblant les dues flautes,), dos fagots, dues trompes, dues trompetes i corda.
Estructura Andante maestoso - Allegro assai ''[Andante]'' Menuetto ''[Allegro]'' Menuetto ''[Andante]'' Menuetto Prestissimo
La marxa en re major, K. 237/189c, fou utilitzada com una introducció o final per a aquesta obra.
El segon, tercer i quart moviments compten tots amb un violí solista prominent; és com un concert per a violí de tres moviments dins la serenata. D'altra banda, el trio del segon minuet compta amb una part de fagot solista independent.
Igual que la majoria de les serenates per a orquestra de Mozart, es creà una simfonia a partir d'un subconjunt dels moviments de la serenata. La "Serenata Simfònica" consisteix en l'agrupació dels moviments primer, sisè, setè i vuitè.Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volum 2). Indiana University Press (), p. 340-341 (2002).
Referències
Enllaços externs
Categoria:Serenates de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions en re major Categoria:Composicions musicals del 1774