Te Wahipounamu, en maorí significa el lloc de les aigües de la pedra verda, per l'abundància d'aigua i una varietat de jade verd, anomenat pels nadius Pounamu. Està situat a l'Illa del Sud, en regió de Southland, al sud-oest de Nova Zelanda. Abasta una superfície de 2.600.000 ha. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1990. Està compost per uns quants parcs nacionals, que són:

Parc Nacional Aoraki/Mount Cook Parc Nacional de Fiordland Parc Nacional del Mont Aspiring Parc Nacional Westland

Es pensa que alberga algunes de les millors representacions modernes de la flora i la fauna de Gondwana, fet va ser considerat com un dels motius per catalogar-ho com un lloc de Patrimoni de la Humanitat.

Descripció Te Wahipounamu s'estén 450 km al llarg de la costa occidental de l'Illa Sud de Nova Zelanda. L'elevació d'aquesta àrea terrestre varia des del nivell del mar fins a 3.800 m al cim de l'Aoraki o Mount Cook. En alguns llocs s'estén terra endins fins a les 56 milles nàutiques. Dins de Te Wahipounamu hi ha una multitud de característiques naturals que inclouen cims nevats, llacs de color safir, cascades, fiords i valls. També acull centenars de les glaceres més actives del món, però les dues principals són la glacera Franz Josef i la glacera Fox. És l'àrea més gran i menys modificada de l'ecosistema natural de Nova Zelanda. I com a tal, la flora i la fauna de la zona és la millor representació moderna del món de l'antiga biota de Gondwana.

Flora La vegetació de Te Wahipounamu és diversa i es troba en un estat essencialment pristí. A les muntanyes hi ha una rica vegetació alpina d'arbustos, matolls i herbes. Les selves tropicals més càlides i de menor altitud estan dominades per podocarps alts. Hi ha més selves tropicals i aiguamolls a l'oest, i els aiguamolls naturals d'aigua dolça més extensos i menys modificats de Nova Zelanda es troben en aquesta àrea. La plana costanera de Westland es caracteritza pels pantans d'alta fertilitat i torberes de baixa fertilitat.

Fauna A Te Wahipounamu hi viuen molts animals autòctons i conté la població més gran i significativa d'aus forestals del país. La població silvestre total, que és de només 170 aus, del takahe es troba en algunes valls muntanyoses al port de Fiordland. Al llarg de la costa sud-oest, es troben la majoria dels llops marins de Nova Zelanda. També es troba en aquesta regió són el Kiwi bru de l'Illa del Sud (Apteryx australis), Kiwi tacat gros (Apteryx haastii), la Cotorra frontgroga (Cyanoramphus auriceps), el Pingüí de Fiordland (Eudyptes pachyrhynchus), el Falcó de Nova Zelanda (Falco novaeseelandiae), i el Xarxet de Nova Zelanda (Anas chlorotis). El lloro més rar i gros del món, kakapo (Strigops habroptilus), es va trobar en aquesta regió fins a principis de la dècada de 1980. Ara es creu que està extint al continent, tot i sobreviure de forma controlada en dues o tres illes lliures de predadors.

Població L'àrea de Te Wahipounamu és la part menys poblada de Nova Zelanda.“Te Wahipounamu (South-West New Zealand World Heritage Area), New Zealand” (2008). The Encyclopedia of Earth. La majoria dels residents treballen en treballs relacionats amb el turisme, però hi ha altres ocupacions relacionades amb la terra: a la costa, els residents es dediquen a la pesca, el pasturatge i la mineria a petita escala; a la part oriental de l'àrea del Patrimoni Mundial, el pasturatge és l'ús principal de la terra. El pasturatge d'ovelles i bestiar està permès sota llicència o arrendament, encara que la designació de Te Wahipounamu com a lloc del Patrimoni Mundial ha limitat les terres disponibles per a aquestes pràctiques.

Geografia Te Wahipounamu és una de les regions amb més activitat sísmica del món, ja que es troba a l'altra banda del límit de dues plaques, la placa del Pacífic i la placa Indo-Australiana. Les muntanyes de la zona són el resultat de moviments tectònics durant els darrers cinc milions d'anys. Les glaceres també són una característica important de la zona. El seu patró bàsic es va establir durant les glaciacions del Plistocè, encara que hi ha hagut canvis postglacials substancials. Aquests canvis són més grans als Alps del Sud que a Fiordlands. Els canvis típics són barrancs intensos, crestes dentades i despreniments de roques més grans i menors. Els lliscaments de terra, encara que no són freqüents, són un perill potencial per a la regió. Fins i tot amb la baixa densitat d'assentaments i corredors de transport, hi ha la possibilitat que es produeixin lliscaments de terra a les proximitats de la infraestructura turística als Alps del Sud.Korup, Oliver (March 2005). “Geomorphic hazard assessment of landslide dams in South Westland, Nova Zealand: fonamental problems and approaches”. Geomorphology 66: 167-188.

Connexions maoríes amb la terra Tota la regió de Te Wahipounamu té una gran importància per als maoris, en particular el Ngāi Tahu iwi, el rohe (àrea tradicional de control) del qual cobreix la majoria de l'illa del

Llegenda La llegenda sobre la formació d'aquesta regió i l'illa del Sud és la següent. Te Wahipounamu es va formar quan els quatre fills de Rakinui, el Pare del Cel, van baixar del cel i van començar un viatge al voltant de Papatūānuku, la Mare Terra. Durant aquest viatge, la seva canoa va colpejar un escull i els germans es van trobar encallats. Un vent gelat del mar de Tasmània els va congelar en pedra i la seva canoa es va convertir en l'illa del sud de Nova Zelanda. El més alt dels germans era Aoraki i ara és Aoraki Mt. Cook, mentre que els seus germans i els altres membres de la tripulació formen la resta dels Alps del Sud.Whitelaw, Sonny (August 2007). “Te Wahipounamu's Rivers of Ice”. World & I 22: 2.

Els maorís també tenen una llegenda sobre la formació de les glaceres Franz Josef i Fox. Aquesta llegenda comença amb Hinehukatere a qui li encantava l'escalada a les muntanyes. Un dia va convèncer el seu amant, Tawe, perquè s'hi unís. Una allau va matar en Tawe i va descansar a la glacera Fox. El nom tradicional maori de la glacera és Te Moeke o Tauwe, que significa el llit de Tauwe. Després de la mort de Tauwe, Hinehukatere estava desconsolat i va plorar tantes llàgrimes. Aquestes llàgrimes es van congelar per formar la glacera Franz Josef. El nom maori de la glacera Franz Josef és Ka Roimata o Hinehukatere que significa les llàgrimes de Hinehukatere.

Jade La zona era, i continua sent, una font important de pedra verda o jade pounamu. Aquesta pedra preciosa s'utilitza per fabricar eines, armes i joies maoris.

Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO Te Wahipounamu va ser afegit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1990. El parc nacional de Westland i Mount Cook i el parc nacional de Fiordland estaven inscrits anteriorment a la llista, però ara es consideren sota Te Wahipounamu, que cobreix totes aquestes àrees.“Te Wahipounamu (South-West New Zealand World Heritage Area), New Zealand” (2008). The Encyclopedia of Earth. Per ser inscrit en aquesta llista, Te Wahipounamu va complir uns quants criteris. Conté moltes de les característiques naturals que contribueixen a la reputació de Nova Zelanda com a lloc amb paisatges excepcionals. Es considera el millor exemple modern de la biota de Gondwanaland i, per tant, té una importància mundial. Hi ha un alt grau de geodiversitat i biodiversitat i els hàbitats estan en gran part sense modificar. I, finalment, hi ha una àmplia gamma de flora i fauna inusuals de Nova Zelanda, que demostren el seu aïllament evolutiu.

Protecció i gestió Requeriments legals La major part de la terra a Te Wahipounamu és propietat de la Corona (el govern i el poble de Nova Zelanda) i és administrada pel Departament de Conservació. Les regulacions més importants són la Llei de parcs nacionals de 1980, la Llei de conservació de 1987 i la Llei de reserves de 1977, que no es van fer específicament per a Te Wahipounamu, sinó que s'apliquen com ho són per a tota Nova Zelanda. Hi ha un mandat legislatiu per a la preservació i protecció dels recursos naturals i històrics per mantenir el seu valor intrínsec, garantir la seva apreciació i gaudi recreatiu per part del públic i salvaguardar les opcions de les generacions futures.

Tractat de Waitangi El Tractat de Waitangi atorga al poble Ngāi Tahu prestigi i autoritat sobre la terra. El Departament de Conservació està obligat a complir els principis d'aquest tractat. Això implica un acord de col·laboració amb el poble de Ngāi Tahu. Aquesta associació implica un procés anual de planificació empresarial amb Ngāi Tahu iwi (l'autoritat tribal global), que ofereix a Ngāi Tahu l'oportunitat de participar i contribuir a la gestió operativa de la propietat.

Tanmateix, el tractat no sempre es va respectar, però es va fer un acord al voltant del moment en què Te Wahipounamu va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.Molloy, Les, and Murray Reedy. “Wilderness Within World Heritage: Te Wahipounamu, New Zealand”. Les implicacions d'aquest acord van ser triples. Primer Mount Cook es va convertir en Aoraki / Mount Cook i es va acordar que 88 altres característiques topogràfiques tinguessin dos noms maoris/anglès. En segon lloc, el títol d'Aoraki va ser retornat a la tribu Ngāi Tahu, que al seu torn el va regalar a la gent de Nova Zelanda. I finalment es va concedir a la Tribu drets d'accés i ocupació temporal per a la recollida d'aliments i materials tradicionals.

Marc de planificació de gestió Hi ha quatre entitats de planificació principals per desenvolupar el marc de gestió dels recursos naturals de l'Àrea del Patrimoni Mundial de Te Wahipounamu.Molloy, Les, and Murray Reedy. “Wilderness Within World Heritage: Te Wahipounamu, New Zealand”. La primera entitat és la legislació. Nova Zelanda no té cap legislació específica per al Patrimoni de la Humanitat i, per tant, Te Wahipounamu es gestiona sota la legislació esmentada anteriorment (Llei de parcs nacionals, Llei de conservació, Llei de reserves). La segona entitat és l'estratègia de visitants. El Departament de Conservació gestiona tots els llocs dins de Te Wahipounamu sota l'estratègia de visitants. Aquesta estratègia divideix els visitants en set grups en funció de la durada de la seva estada i del tipus d'activitats que busquen. A continuació, ofereix oportunitats recreatives de qualitat per a aquests grups i instal·lacions quan escau. La tercera entitat són les estratègies de gestió de la conservació. Aquests són documents que indiquen la conservació regional i esboquen prioritats estratègiques i llocs clau per a la conservació de la biodiversitat i l'esbarjo dels visitants. L'entitat de planificació final són els plans de gestió. Es creen plans de gestió per a llocs específics dins de Te Wahipounamu. Cada Parc Nacional té el seu propi pla de gestió.

Turisme