La revolta de Thérisso (en grec, Η Επανάσταση του Θερίσου) és un episodi de la història de Creta. Va ser una insurrecció que va esclatar el març de 1905 contra el govern de Creta, aleshores autònom. Va ser dirigit per Elevthérios Venizelos i pren el nom del poble natal de la mare de Venizelos, Thérisso, que és la seu d'aquesta revolta.
La revolta de Thérisso sorgeix del conflicte entre Eleftherios Venizelos i el príncep Jordi de Grècia pel futur de l'illa, en particular per la qüestió de la unió de Creta amb Grècia.
Encara que va començar el març de 1905, la revolta té els seus orígens ja l'any 1901 amb la destitució de Venizelos del govern de Creta per part del príncep Jordi. L'oposició entre Venizelos i el príncep es precipita per l'actitud d'aquest últim en els afers internacionals i per la seva negativa a dialogar amb els seus consellers en els afers interns de l'illa. El març de 1905 va començar la revolta del Thérisso. Els seus dos objectius van ser unir Creta amb Grècia i establir un poder més democràtic a l'illa.
La revolta de Thérisso permet a Elevthérios Venizelos establir una mica més la seva notorietat a Creta. Aquesta celebritat va més enllà de les fronteres de l'illa i Grècia. La insurrecció va obrir les portes a Venizelos d'una carrera política a Grècia.
Context La Creta autònoma
El 1897, Creta va deixar d'estar sota la dominació otomana. L'illa vol unir-se a Grècia, però les «Grans Potències europees» (França, Regne Unit, Rússia, Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria) s'hi oposen. Un compromís va portar a la creació d'un estat autònom, sota la sobirania otomana i del qual el príncep Jordi de Grècia, segon fill del rei Jordi I de Grècia, va ser nomenat Alt Comissari. Això al seu torn nomena Elevthérios Venizelos al càrrec de primer ministre.
Molt ràpidament apareixen dissensions entre els dos homes. La seva primera baralla es deuria a la construcció d'un palau per al príncep Jordi. Poc després de la seva arribada a l'illa, aquest últim expressa el seu desig de fer construir un palau. Venizelos, per la seva banda, protesta perquè un palau seria símbol de permanència per a un poder que considera transitori a l'espera de la unió de Creta amb Grècia. El príncep, molest, finalment no construeix el seu palau..
Però el principal punt de desacord entre els dos homes es refereix a la seva visió del govern de l'illa. Encara que escriptor principal de la Constitució (en particular dels articles que garanteixen les llibertats individuals o la igualtat de cristians i musulmans), Venizelos la considera massa conservadora i atorga massa drets al príncep. L'assemblea cretenca té pocs drets i només es reuneix un cop cada dos anys. A més, els ministres són més consellers del príncep i només aquest pot ratificar les lleis.
Pel que fa a les relacions internacionals, Jordi de Grècia és l'única persona autoritzada per tractar amb les Grans Potències, com ho demostra l'absència d'un ministre d'Afers Exteriors. Té en compte l'annexió de l'illa per Grècia, sense tenir cura de consultar els seus consellers i té moltes discussions sobre aquest tema amb els ministres d'Afers Exteriors russos, francesos, italians i britànics. Quan, l'estiu de 1900, es va preparar per fer una gira per les corts europees, el príncep va dir:
Tanmateix, Venizelos considera prematura la unió de Creta amb Grècia, sobretot perquè les institucions cretenques són encara inestables. D'altra banda, defensa la creació d'un exèrcit cretenc, després la retirada de les tropes europees. El control internacional disminuiria així i l'illa podria unir-se amb Grècia. Tanmateix, aquest plantejament va ser mal percebut per l'opinió pública i els diaris atenesos que estaven impacients per veure l'èxit de la unió..
L'acomiadament de Venizelos El febrer de 1901, les Potències van rebutjar qualsevol canvi relatiu a l'estatus de l'illa. Tot i que això demostra la correcció de la visió de Venizelos, i encara que el príncep Jordi ho admet públicament,You were quite right. The Powers refuse annexation point-blank. [Kerofilas 1915, p. 31] és el ministre qui està atacat per la premsa..
Venizelos va presentar la seva renúncia en dues ocasions; primer el 5 de març de 1901, al·legant motius mèdics, després el 18 de març de 1901, explicant que no podia treballar mentre es trobava en permanent desacord amb els seus companys i l'Alt Comissari. El príncep Jordi es nega a deixar-lo dimitir i prefereix acomiadar-lo per insubordinació. El 20 de març de 1901, cartells a les parets de Khanià anuncien l'acomiadament de Venizelos per part del príncep..
Als diaris es fa una campanya contra Venizelos després de la seva marxa. Els articles, presumiblement escrits pel secretari del príncep, es refereixen a ell com «l'assessor insolent». Venizelos, després del seu acomiadament, segueix políticament en un segon pla. El desembre de 1901 va respondre als càrrecs amb cinc articles al diari Kirix. El príncep va fer empresonar el seu antic ministre.
La revolta Es torna a parlar d'Elevthérios Venizelos a la primavera de 1905, quan esclata una insurrecció contra el govern cretenc. És el líder i denuncia la corrupció del seguici del príncep Jordi i la incapacitat d'aquest per fer acceptar a les Grans Potències la idea de l'annexió de Creta per Grècia.
Durant la revolta cretenca de 1897 que va portar a Jordi de Grècia com a cap de Creta, Venizelos era aleshores un fervent defensor de la unió de Creta amb Grècia. Quan va prendre possessió com a primer ministre de l'illa, la seva visió era més la de l'autonomia de l'illa, jutjant que era prematur aconseguir la unió. Durant el període en què es va trobar retirat del poder, Venizelos va tornar a canviar la seva concepció de la qüestió cretenca. Com el 1897, ara defensa la unió a tota costa. Encara que absent de la vida política, va mostrar el seu suport als partidaris del sindicat (Enosi) durant les manifestacions..
L'àplec de Thérisso El febrer de 1905, Venizelos va preparar el seu cop d'estat a Thérisso amb un grup de 17 dirigents cretencs que es van convertir en el nucli del seu moviment. Primer s'hi sumen 300 revolucionaris que, tot i que no suposen una gran amenaça des del punt de vista militar, resulten molt difícils de desallotjar, amagats als congosts de Thérisso. El seu impacte polític és important: en vint dies, uns 7.000 simpatitzants s'uneixen a Thérisso.
La rebel·lió va esclatar a plena llum del dia el 10 de març (julià) / 23 de març de 1905 (gregorià) de 1905 i va reunir els opositors a Jordi de Grècia, que el van acusar d'autoritarisme i de mesures antidemocràtiques. Aquell dia, uns 1.500 cretencs es van reunir a Thérisso, que després es va convertir en el centre de la revolta. Des dels primers moments, hi ha enfrontaments entre la gendarmeria i els rebels. La idea impulsora d'aquesta rebel·lió és la vinculació de Creta a Grècia. El primer dia de l'aixecament, Venizelos declara que l'enosi no és possible mentre el príncep Jordi segueixi sent Alt Comissari de l'illa. El text d'un plebiscit votat pels revoltats va ser llegit a l'església de Saint-Georges de Thérisso el 10 de març de 1905:
L'endemà d'aquesta declaració, Papayanakis, diputat de l'assemblea de Creta, i Konstantinos Manos comuniquen als cònsols de les Grans Potències les raons que porten Venizelos a la revolta. Evoquen el caràcter transitori del govern vigent i la voluntat d'unir, a llarg termini, Creta amb Grècia. També esmenten la naturalesa inestable del govern vigent, que impedeix que el capital estranger inverteixi a l'illa i no permet el seu desenvolupament. Finalment, es refereixen a un descontentament general que creix dia rere dia a causa d'un govern proper, segons ells, a l'absolutisme..
L'oposició decideix no participar en les eleccions previstes per a l'11 de març (julià) / 24 de març de 1905 (gregorià) i que han de nomenar els 64 diputats cretencs que se sumen als deu designats directament pel príncep Jordi. Els insurgents de Thérisso demanen un boicot a les eleccions i una lluita armada contra el govern vigent. Uns mil homes, dels quals només la meitat estaven armats, van formar el nucli d'aquesta rebel·lió, al voltant de Venizelos, Konstantinos Foumis i Manos.
La nova assemblea, reunida el 20 d'abril de 1905 a Khanià, es va obrir amb un discurs del príncep Jordi sobre l'economia i les reformes que cal portar al país. Però, tan bon punt va sortir de la cambra, l'assemblea va votar a favor de l'annexió. A la sala d'actes, totalment decorada amb banderes gregues, els diputats proclamen la unió de Creta amb la pàtria grega i la posen sota el control del rei Jordi I. Aleshores comuniquen aquesta resolució als cònsols de les Grans Potències a Khanià.
El 31 de maig de 1905, en acabar la sessió parlamentària, la majoria dels diputats es van incorporar a l'Assemblea de Thérisso. Un mes després, dos dels principals consellers del príncep, Kriaris i Koundouros (el ministre d'Hisenda), dimiteixen dels seus càrrecs per incorporar-se al seu antic col·lega a les muntanyes..
Una quasi guerra civil Jordi de Grècia declara la llei marcial, qui només té 1100 gendarmes a la seva disposició i les Potències Europees, però la presència de dos governs paral·lels provoca una aparença de guerra civil entre la població i els enfrontaments causen algunes víctimes a la regió de Khanià. Els darrers dies d'abril es van produir enfrontaments a Voukolies entre gendarmes i rebels. Tenen conseqüències greus: tres rebels i dos gendarmes moren, quinze pagesos són ferits. Durant l'enfrontament, els locals dels gendarmes són incendiats per la població.
A principis d'agost de 1905, els locals de la duana de Kasteli va ser presa pels revoltats. El matí del 7 d'agost de 1905, el vaixell de guerra rus Krabry, amb 200 tropes imperials i alguns gendarmes cretencs a bord, va fondejar a Kasteli. Dos oficials russos i un tinent italià de la gendarmeria van a trobar-se amb els rebels per iniciar converses. El gendarme italià ordena als insurgents que onegin la bandera blanca en la propera mitja hora o seran bombardejats. Una hora i mitja més tard, el Krabry va obrir foc. Aquest incident va causar més malestar. Mentre Konstantinos Manos marxa cap a Rethymnon amb l'objectiu d'alliberar presos polítics, els insurgents ataquen Koube (a l'oest de Réthimno). L'endemà, el coronel Ourbanovitx hi va enviar 50 soldats d'infanteria per defensar la posició, però els soldats russos van patir un revés. Ourbanovitx hi va anar ell mateix al capdavant d'una tropa de 400 soldats. Davant d'aquests nous reforços, els rebels van haver d'abandonar les seves posicions i retirar-se cap al sud fins a Atsipopoulo, prop de Réthimno. Després de violentes baralles contra els russos i els gendarmes, els cretencs acaben entregant la ciutat als russos. Alguns líders insurgents es troben entre les víctimes dels combats. Els informes del cònsol francès a Khanià esmenten que, malgrat aquests fets, els insurgents no van dur a terme un atac sistemàtic contra les tropes europees..
A principis de l'estiu de 1905, el príncep Jordi es va adonar de la importància de renovar el diàleg amb Venizelos. Volia fer-ho a través d'un conegut comú, un tal Bourchier, aleshores corresponsal a l'Orient del Times. Acceptant inicialment una entrevista al campament de Therisso, Elevthérios Venizelos va acabar declinant la invitació, argumentant que qualsevol cooperació amb l'Alt Comissari era impossible.
Al setembre, durant la represa de la sessió parlamentària, l'assemblea, encoratjada per la revolta de Therisso, vota diverses reformes fruit directament del programa venizelista: Abolició del privilegi del príncep de nomenar alcaldes i regidors municipals; Establiment del sufragi universal masculí per a tots els càrrecs municipals; Abolició del privilegi del príncep de nomenar 10 diputats de la seva elecció; Derogació de les restriccions a la llibertat de premsa; Modificació de les lleis electorals.