miniatura|Majestat Batlló (anònim, ), imatge en fusta policromada del conservada al MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral. Actualment, es divideix en les següents: L'Església Catòlica Romana, que segueix el ritu llatí. L'Església Catòlica d'Orient o Església Uniata, que segueix el ritu d'Orient. Cal dir que hi ha esglésies que no accepten l'autoritat del papa, però que es consideren catòliques i utilitzen aquest nom.
El terme "catòlic" prové de l'adjectiu grec καθολικός-ή-όν (katholikos), que vol dir "general" o "universal". Aquest adjectiu va ser utilitzat per primera vegada per Ignasi, bisbe d'Antioquia el 107 dC per referir-se a l'església cristiana no dividida (aleshores) en una epístola als cristians d'Esmirna. El primer concili ecumènic de Nicea va confirmar aquest adjectiu per descriure l'església cristiana universal fundada pels apòstols de Jesucrist. Després del Gran Cisma d'Orient, l'adjectiu es relaciona amb l'Església Catòlica Romana, encara que l'Església Ortodoxa i algunes esglésies protestants també es consideren "catòliques", en el sentit original de la paraula, "universal".
De manera més específica, el terme es refereix només a l'Església catòlica, composta per 23 esglésies sui iuris que es troben en completa comunió amb el papa i que en conjunt reuneixen més de mil milions de fidelsO Annuarium Statisticum Ecclesiae () indica 1,114,966,000 com nombre total de fidels en l'últim dia de 2005. (una sisena part de la població mundial i més de la meitat de tots els fidels cristians). El principal tret distintiu de l'Església catòlica és el reconeixement de l'autoritat i primacia del papa, bisbe de Roma. L'Església catòlica reconeix el papa com el seu líder universal, però les diferents Esglésies "catòliques" tenen com a cap altres figures i no reconeixen l'autoritat papal. Alguns exemples són l'Església Ortodoxa, que reconeix el patriarca de Constantinoble, i la Comunió Anglicana, que té com a cap el monarca britànic. Però hi ha diverses esglésies que comparteixen també l'adjectiu qualificatiu de «catòliques», com l'Església Ortodoxa i les Esglésies ortodoxes orientals, l'Església Assíria Oriental i les Esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana.Gros, Jeffrey, Eamon McManus, Ann Riggs (1998). Introduction to Ecumenism. Paulist Press. p. 154-155. És important destacar que aquestes Esglésies, encara anomenades catòliques, són denominacions completament independents de l'Església catòlica de Roma, cada una havent seguit un pas evolutiu diferent, i amb dogmes i creences diferents dels de l'Església de Roma.
Història del catolicisme
miniatura|Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. El nom d'església catòlica (o catolicisme) s'ha fet servir per fer referència a l'"Església Universal" des de començaments del , car consta l'ús del terme per primer cop a les cartes d'Ignasi d'Antioquia, qui, segons Joan Crisòstom, havia estat ordenat pel mateix Pere.Ray, Stephen. Upon this Rock. San Francisco, CA: Ignatius Press, 1999. p.119. Pot consultar-se a Google Books.
En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes, com per exemple els papes Climent I, Víctor I i Calixt I.Les primeres llistes dels Papes diuen que el papa que va succeir l'Apòstol Sant Pere fou Lli I. Eamon Duffy, Saints and Sinners: A History of the Popes (Yale Nota Bene, 2002) Apèndix A.Fr. Nicholas Afanassieff: "The Primacy of Peter" Ch. 4, pgs. 126-127 (c. 1992) Als primers tres segles de la història, l'Església s'organitzava en tres patriarques, els bisbes d'Antioquia, amb jurisdicció sobre Síria, i més endavant sobre l'Àsia Menor i Grècia; Alexandria de la jurisdicció d'Egipte, i Roma de la jurisdicció d'Occident. A continuació els bisbes de Constantinoble i Jerusalem s'afegiren als patriarques per raons administratives. El Primer Concili de Nicea, l'any 325, considerà el bisbe de Roma com el primus (primer) entre els patriarques, i l'establiren així en els seus quarts, cinquens i sisens cànons, "seguint la tradició antiga",Congar, Yves. Elgisé et papauté. Les Éditions du Cerf. 1994. tot i que molts interpreten aquest títol com el primus inter pares (primer entre iguals). Es considerà també que el patriarca de Roma posseïa una autoritat especial a causa de la seva relació amb Sant Pere, que havia mort i havia estat enterrat a Roma.Radeck, Francisco; Dominic Radecki (2004). Tumultuous Times. St. Joseph's Media. p. 79.
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús.Kreeft, p. 98. "La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home... Com el Pare li va donar autoritat a Crist,Jn 5:22; Mt 28:18-20 Crist va transmetre als seus apòstols,Lc 10:16 i va passar als successors que designi com a bisbes. El Nou Testament registra el seu nomenament dels dotze apòstols i donar-los autoritat per continuar el seu treball. Un d'ells, Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església... Jo et donaré les claus del Regne del Cel...".Duffy, p. 1. En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols.Barry, p. 46. "Jesús va confiar a la seva Església als seus apòstols, els seus líders elegits que havia format en la fe ... els va assegurar que l'Esperit Sant sempre estaria amb ells ... Jesús digué als seus apòstols "Tot el poder en el cel i la terra s'ha donat a mi. Per tant, id, i feu deixebles a tots els pobles ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I vet aquí que jo estic amb vosaltres tots els dies fins al final de l'època. Mateu 28: 18-20 Amb la vinguda de l'Esperit Sant en la Pentecosta, l'Església va entrar en el món. L'Església era llavors, com ara, el signe visible de la tasca contínua de Crist en el món. Jesús havia lliurat els papers de lideratge i servei a la seva comunitat a Pere i als altres apòstols." La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.Franzen p. 17-18
Els elements d'aquest relat tradicional d'acord amb l'evidència històrica supervivent que inclou els escrits de Pau de Tars, diversos primers Pares de l'Església (entre ells el papa Climent I),Eberhardt, p. 60 i algunes evidències arqueològiques. El consens dels experts general és que el relat de Mateu de Jesús posada en marxa de Pere és l'únic autèntic.Daniel William O'Connor. "Saint Peter the Apostle." Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 27 Nov. 2009 Alguns historiadors afirmen que el cristianisme de l'Església Catòlica es remunta a la consagració de Jesús de Pere,Orlandis, p. 11Vidmar, p. 39-40 alguns que Jesús no va fundar una església en la seva vida, però ofereix un marc de creences,Kung, p. 4-5 mentre que altres no fan un judici sobre si l'Església va ser fundada per Jesús, sinó d'acord amb l'opinió tradicional que el papat es va originar amb Pere. Aquests afirmen que Roma no hi pot haver tingut un bisbe fins després de l'edat apostòlica i suggerir l'oficina papal pot haver estat sobreposat per la narració tradicional a l'Església primitiva,Bokenkotter, p. 30Kelly, p. 6 encara que alguns reconeixen que l'oficina papal efectivament havia sorgit per la Dècada del 150.Duffy, p. 7.Duffy, paperback edition p. 13.
L'Església creu que la seva missió es basa en el mandat de Jesús als seus seguidors per propagar la fe en tot el món:Norman, p. 11. "Per tant, aneu i feu deixebles a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat, i heus aquí jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi de l'època."Mateu, 28:19-20Norman, p. 12. El papa Benet XVI resumeix aquesta missió com una triple responsabilitat de proclamar la paraula de Déu, celebrar els sagraments i l'exercici de la caritat. Com a part del seu ministeri de la caritat, l'Església dirigeix els organismes de tot el món, com ara Caritas Internationalis, les subsidiàries nacionals inclouen CAFOD i Catholic Relief Services. Altres institucions inclouen escoles catòliques, les universitats catòliques, Caridades Catòliques, la Societat de Sant Vicenç de Paül, Trobada Matrimonial, hospitals, orfenats, asils d'ancians, albergs per indigents, així com els ministeris als pobres, les famílies, els ancians, les víctimes de la SIDA, i embarassades i dones maltractades.
Església Catòlica Apostòlica Romana
miniatura|Percentatge de la població catòlica. L'Església Catòlica Apostòlica Romana s'estén principalment a països d'Europa del sud-oest, de l'Europa Central, de l'Amèrica Llatina, de l'Àfrica central i a les Filipines.
És l'Església Cristiana amb més extensió i la més antiga de les confessions cristianes, de la qual deriven altres esglésies autodenominades catòliques. El seu centre actual és la Ciutat del Vaticà, a Roma, on habita el papa, considerat pels catòlics romans com el cap del col·legi dels bisbes, successor de Sant Pere, Vicari de Crist i Pastor de l'Església. La seu papal es traslladà a Avinyó (França) durant un breu període de l'edat mitjana.
Característiques miniatura|L'Eucaristia. L'església Catòlica es veu a si mateixa i es proclama com la congregació de tots els que creuen en Crist, dins de la qual els hòmens podem recórrer el camí espiritual cap a Déu vivint l'amor recíproc i per mitjà de l'administració dels sagraments (baptisme, eucaristia, confirmació, penitència, Matrimoni canònic, ordenació sacerdotal i unció dels malalts), a través dels quals Déu atorga la gràcia al creient.
L'Església Catòlica considera que té encomanada la missió d'elaborar, impartir i propagar l'ensenyament cristià, així com la de tenir cura de la unitat dels fidels. Cal també disposar la gràcia dels sagraments als seus fidels per mitjà del ministeri dels seus sacerdots. A més, l'Església Catòlica es manifesta com una estructura piramidal, en la qual ha de vetllar per mantenir la unitat de tots els fidels i la seva obediència a la doctrina oficial. L'autoritat per ensenyar o Magisteri de l'Església basa els seus ensenyaments tant en les Sagrades Escriptures com en la Sagrada Tradició.
L'Església Catòlica es considera a si mateixa com l'església fundada originalment per Jesús amb els Apòstols, entre els que Simó Pere, va ocupar el càrrec d'apòstol major. L'Església també considera que els seus bisbes, a través de la successió apostòlica, es consagren com els successors d'aquests apòstols, i que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, té una primacia en la jurisdicció universal i l'atenció pastoral. Alguns historiadors del cristianisme recolzen aquesta opinió, mentre que altres no n'estan d'acord.
Les doctrines de l'Església han estat definides a través de diversos concilis ecumènics, seguint l'exemple dels primers apòstols en el Concili de Jerusalem.Schreck, p. 152. Sobre la base de les promeses fetes per Jesús als seus apòstols, que es descriu en els Evangelis, l'Església creu que és guiada per l'Esperit Sant i així protegits de caure en l'error doctrinal.Mateu, 16:18-19Barry, p. 37, p. 43-44.Joan, 16:12-13