miniatura|Moltó dels matolls, procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals. La pintura animalística i lescultura animalística són dos gèneres artístics de la pintura i l'escultura respectivament. En la jerarquia de gèneres se'ls suposa un valor inferior a la representació de la figura humana, i concretament al pictòric se relaciona amb la representació del paisatge o les natures mortes. Com tema es pot considerar que és el més antic de l'art figuratiu localitzat en coves i anterior a qualsevol altra representació a part de les pintures esquemàtiques de figures humanes.
També es troben nombroses representacions d'animals fantàstics amb parts de diferents animals, o d'animals i éssers humans (teriomorfisme); bé mítics com Pegàs, centaures, sirenes, Quetzalcóatl, esfinxs, quimeres, grius, dracs o simplement imaginaris amb bestiaris com en obres d'El Bosco.
La utilització dels animals com a tema artístic pot tractar-se com a: figura única (la Vaca de Miró), el Rinoceront de Dürer, el cavall Whistlejacket de George Stubbs, el Gos de Goya o la Cabra de Picasso) figura central entre d'altres (el toro en les múltiples representacions d'El rapte d'Europa, Toro Farnese dels artistes Apol·loni de Tral·les i el seu germà Taurisc figures secundàries, en parella -la mula i el bou de les múltiples representacions de la Nativitat, el gos i l'ocell a La Sagrada Família de l'ocellet de Murillo- en solitari -símbols iconogràfics de molts déus i sants o el gos de Las Meninas de Velázquez- en grups més nombrosos -ramats dels frescs egipcis, grups de cavalls a la pintura de batalles-.
A més a més de les peces artístiques concebudes pels seus autors com a obres acabades, s'han conservat alguns extraordinaris exemples d'apunts, esbossos i estudis d'animals fets per gran autors com Pisanello, Leonardo da Vinci, Durero o Miquel Àngel.
Història Prehistòria El tema artístic de l'animalística és el més antic de la història de l'art, remuntant-se a les primeres representacions de l'art rupestre i de l'art mobiliari paleolític. La troballa dels bisons de la Cova d'Altamira va iniciar l'estudi d'aquestes manifestacions primitives de l'art, que van influir també en la concepció artística dels moviments artístics de finals del XIX i començaments del XX. Les diferències estilístiques van permetre diferenciar les pintures de la zona franco-cantàbrica de les de l'art rupestre llevantío art esquemàtic ibèric. Les troballes posteriors a la zona del Sàhara van mostrar l'evidència d'un clima radicalment diferent, que permetia l'existència de la fauna de grans herbívors reproduïda en les seves pintures (girafes, hipopòtams). En altres continents es van trobar pintures molt similars, també formant part de la cultura dels aborígens australians i d'altres de les denominades cultures primitives, el que va permetre una més àmplia integració en les anàlisis de l'antropologia cultural de les hipòtesis sobre la motivació d'aquestes representacions animalístiques com propiciatòries de la caça o de la fertilitat (André Leroi-Gourhan).
El Pròxim Orient i cultures mediterrànies antigues miniatura|esquerra|Tigre i drac (1781), mampara de dues pantalles, obra japonesa a Institut d'Arts de Detroit. Representacions d'animals són també freqüents a l'art de les civilitzacions que es van desenvolupar en l'Antic Orient Pròxim des del naixement de la història a Sumèria i l'antic Egipte. Per al període que precedeix l'Art antic grecoromà, s'ha assenyalat el significatiu fet que les arts figuratives de la major part d'aquestes civilitzacions -amb les excepcions de l'art minoic i l'art etrusc-, van tenir a la representació de les figures humanes rígides convencions de frontalitat, rigidesa i hieratisme, mentre que les representacions animalístiques van gaudir d'una major llibertat, arribant a un extraordinari realisme de l'art mesopotàmic. Per contrast, el denominat període orientalitzant estès per diferents zones de la conca del Mediterrani a la primera meitat del primer mil·lenni, es va caracteritzar per una gran estilització i fantasia, també en les representacions animalístiques. A totes les civilitzacions de la regió, també a l'extrem del mediterrani occidental s'ha detectat la influència de la difusió cultural de formes originades a les civilitzacions del mediterrani oriental, tant dels denominats pobles colonitzadors grecs i fenicis, com d'altres no presents in situ, com els hitites.
Egipte miniatura|Els quatre vasos canopis. Dinastía XIX. Museu de Berlín A les arts figuratives egípcies la representació d'animals era molt freqüent, en ser part essencial de la iconografia dels seus déus –falcons, ibis, serps, cocodrils, xacals, gats, bous, etc.–), així com de l'escriptura jeroglífica. Provinents dels rituals de momificació, es conserven a les sepultures habitualment els quatre vasos canopis, tres dels quals reproduïen caps d'animals (babuí, falcó i xacal).
El príncep Nefermaat podria haver estat fill de Snefru, primer faraó de la quarta dinastia, a la seva tomba de Meidum, una mastaba compartida amb la seva esposa Itet, una de les imatges és una escena de caça amb xarxa, i les famoses «Oques de Meidum», que són especialment sorprenents pels tons naturals aconseguits en la pintura, aplicada sobre una capa d'estuc; plantes d'un verd clar, i flors vermelles, representen el paisatge de les ribes d'un estany. El fris, on es troba la famosa pintura de les «Oques» té una longitud d'1,73 m i una alçadade 28 cm, es conserva al Museu Egipci El Caire. L'art pictòric durant l'Imperi Antic prestava la màxima atenció als detalls d'animals i plantes, tant que també avui dia és possible identificar les espècies d'oques d'aquesta pintura, des del plomatge estilitzat de l'oca riallera grossa a l'espècie oca pradenca o l'oca de coll roig: els ocells de l'esquerra són gansos campestres seguint un de pic negre, mentre que a la dreta es poden observar oques de coll vermell. center|750px|miniatura|Les Oques de Meidum, provinents de la tomba de Nefermaat i Itet (cap a 2550 aC).
Grècia i Roma miniatura|Detall de cavalls de l'Altar de Pèrgam miniatura|Antic lleó d'El Pireo al Arsenal de Venècia A l'escultura grega, malgrat ser la figura humana el tema predilecte, no van faltar representacions d'animals, especialment de cavalls, com els de bronze que acompanyaven l'Auriga de Delfos dels que solament es conserven fragments o les talles en marbre de l'Acròpolis, obra de Fídies. Part d'anatomia equina tenien les representacions de centaures. Els sàtirs es representaven amb part de l'anatomia de les cabres. Altres bèsties quimèriques es formaven per addició de parts d'animals reals, com l'Esfinx o Pegàs. Pel que fa a animals reals van ser molt freqüents els lleons, entre els grecs i els romans el lleó era l'animal per excel·lència per guardar temples, fonts i portes, per aquest motiu és fàcil trobar la seva presència en aquests monuments com els de la Terrassa dels Lleons al Santuari d'Apol·lo a Delos (segle VII aC) i els que apareixen a diferents cicles mitològics: el Lleó de Nemea que va vèncer Hèracles, o el que ajuda els déus en la gigantomàquia. Una de les més grans representacions escultòriques amb més de cent escultures que mostren les lluites dels déus contra els gegants es troba a l'Altar de Pèrgam, entre totes aquestes representacions es troben tot tipus d'animals, sobre l'entaulament es van col·locar una sèrie d'acroteris que representaven junt amb els déus, centaures, grius i cavalls.
miniatura|esquerra|Lleó en una moneda de Velia (segle IV aC) Les metamorfosis de Zeus en toro per raptar a Europa, en cigne per seduir Leda, van obligar a la representació animalística als artistes plàstics grecoromans i, segles més tard, als recreadors d'escenes mitològiques de l'Edat moderna.
Per a Roma, la Luperca –la lloba que va alimentar Ròmul i Rem– i l'àguila que entre els ocells va ocupar el lloc més prestigiós per la seva mida, força, la seva vista i el seu vol majestuos va ser de les més representades la van portar com a estendard a l'aquilífer de cada unitat militar, hi eren entre els més importants motius animalístics. Altres es van utilitzar també d'elements arquitectònics, com els bucranis.
Temes amb representacions animalístiques molt demandats per la clientela dels decoradors de villae eren els calendaris agrícoles, les escenes de caça o les venatio –lluita de gladiadors amb tota classe d'animals, en alguns casos com a mètode d'execució- i les competicions hípiques del circ. Les representacions del mite d'Orfeu, especialment de l'escena en què calma als animals amb la seva música, o dels treballs d'Hèrcules amb animals, apareixen abundantment en el mosaic romà. La serp apareix com a aplicació ornamental, envoltant el cap de Medusa, com si fos un braçalet emprat des de l'antic Egipte o com a nansa en atuells ceràmics del renaixement, o en parella com a atribut de Mercuri.
Les quadrigues de les escenes de Triomf romà van ser de característica representació, tant en relleu com en vult rodó, als arcs de triomf. Els relleus han sobreviscut, però les quadrigues de bronze que coronaven els arcs van ser tornats a utilitzar com a material de fosa al llarg del temps.
Civilitzacions orientals miniatura|Placa d'or escita (segle IV aC Museu de l'Ermitage) miniatura|Quetzalcoatl al Temple Major de Tenochtitlán. Les representacions animalístiques són molt importants a l'art de l'Índia, donat l'aspecte animal d'alguns dels més importants déus del panteó hinduista (Hánuman -mona-, Ganesha -elefant-). La figura d'un lleó remataels pilars d'Aixoca, i és fins i tot actualment un símbol de l'Índia.38 Les il·lustracions del Panchatantra (un text fabulístic molt divulgat pel món musulmà i cristià medieval -Bacanarda i Dimna-) inclouen lleons, guillots, conills, elefants, etc.
L'art figuratiu xinès i japonès té representacions animalístiques, tant d'animals mitològics especialment el drac– com reals.
Des d'Europa Oriental fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia central, un conjunt nombrós i enigmàtic de pobles –tracis, escites, parts, cimmeris, huns, pobles turquesos–, compartien a grans trets una forma de vida nòmada basada en la ramaderia i la muntura del cavall; el que va fer de les representacions animalístiques una part central de les seves arts figuratives, amb una gran abundància de joies zoomorfes; fins al punt que es parla d'un «estil animal». Un dels exemples més característics és una placa d'or escita del , per decorar un escut o pectoral amb la forma de cérvol i modelatge en relleu, crida l'atenció la representació de les banyes realitzatdes mitjançant una sèrie d'espirals al llarg de tot el llom del seu cos. Quasi tots els animals efectuats apetites joies o en relleus destinats a les seves armes o per la decoración de cavalleries era bèsties salvatges lleopards o altres grans felins, cérvols i llops.
Civilitzacions americanes precolombines Les cultures precolombines van desenvolupar arts figuratius que inclouen tota mena de representacions animalístiques, especialment en escultura, orfebreria i ceràmica. El símbol totèmic dels asteques, que es representa actualment a la bandera de Mèxic, era una àguila que menja una serp sobre una figuera de moro. Molt difosa va estar la iconografia de serp emplomallada, amb el nom asteca de Quetzalcoatl o el maia de Kukulkan. Les línies de Nazca Van ser creades entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes.
Edat mitjana miniatura|Foli del Beatus de la Seu d'Urgell.