El terme de jerarquia de l'Església catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església catòlica romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlics. Els rangs són Bisbe, Prevere i Diaca. Si hom digués que, a l'Eshlésia Catòlica no hi ha una jerarquia instituïda per mandat diví, consistent en bisbes, preveres i ministres; que sigui anatema. (Concili de Trento, sessió XXIII, canon VI del sagrament de l'Orde). En el sentit eclesiàstic del terme, jerarquia habitualment significa el cos de persones que exerceixen l'autoritat a l'Església.1911 Encyclopaedia Britannica, article "Hierarchy" A l'Església catòlica, l'autoritat descansa inicialment en els bisbes, mentre que els preveres i els diaques serveixen com a ajudants seus, col·laboradors o assistents. Així doncs, jerarquia de l'Església catòlica també es fa servir per referir-se exclusivament als bisbes.
El 31 de desembre de 2011 l'Església catòlica estava formada per 2.834 diòcesis,Vatican, Annuario Pontificio 2012, p. 1142. cadascuna dirigida per un bisbe. Les diòcesis estan dividides en comunitats individuals anomenades parròquies, cadascuna portada per un o més preveres.Barry, p. 52 Els preveres poden estar assistits pels diaques. Tots els clergues, incloent-hi diaques, preveres i bisbes, poden predicar, ensenyar, batejar, presidir casaments i conduir litúrgies de funeral. Només els preveres i els bisbes poden celebrar els sagraments de l'Eucaristia (tot i que els diaques poden ser ministres de la Sagrada Comunió),"The minister who is able to confect the sacrament of the Eucharist in the person of Christ is a validly ordained priest alone" (Code of Canon Law, canon 900 §1). While in the English language, the word "priest" usually means someone received into the second of the three holy orders (also called the presbyterate) but not into the highest, that of bishop, the Latin text underlying this statement uses the Latin term sacerdos, which comprises both bishops and, in the common English sense, priests. To refer exclusively to priests in the more common English sense, Latin uses the word presbyter. See Dennis Chester Smolarski, The General Instruction of the Roman Missal, 1969-2002: A Commentary (Liturgical Press 2003 ), p. 24. de la Reconciliació, de la Confirmació (els preveres poden administrar aquest sagrament només si prèviament tenen l'aprovació eclesiàstica) i d'Unció dels malalts.Canon 42 Catholic Church Canon Law. Retrieved 2008-03-09.Canon 375, Catholic Church Canon Law. Retrieved 2008-03-09. Només els bisbes poden administrar el sagrament de l'Ordenació sacerdotal, que ordena algú al clergat.Barry, p. 114.
Bisbe
Els bisbes, que posseeixen la plenitud del sacerdoci, són com a cos (el Col·legi Episcopal) considerats com els successors dels ApòstolsRoman Catholicism (at "Structure of the Church: The College of Bishops"). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc. Retrieved on 2012-03-15. i estan «constituïts Pastors a l'Església, per ser mestres de doctrina, sacerdots del ministeri sagrat i ministres de govern» i per «representar l'Església».Instruction on the Ecclesial Vocation of Theologian, 19 Member of the Episcopal College by virtue of his sacramental ordination and hierarchical communion, the bishop represents his Church just as all the bishops, in union with the Pope, represent the Church universal in the bonds of peace, love, unity, and truth. El papa és un bisbe (el Bisbe de Roma), i tradicionalment fa servir el títol "Germà Venerable" quan escriu a un altre bisbe. miniatura|esquerra|Un cardenal i bisbes El paper habitual d'un bisbe és donar govern pastoral a una diòcesi. Els bisbes que realitzen aquesta funció són coneguts com a ordinaris diocesans, car compleixen el que el Codi de Dret Canònic anomena "autoritat ordinària" (és a dir, no delegada) sobre una diòcesi. Aquests bisbes poden ser coneguts com a jerarques a les Esglésies Catòliques Orientals. Es poden nomenar altres bisbes per assistir als ordinaris (com a bisbes auxiliars o bisbes coadjutors) o per realitzar alguna altra funció en un camp de servei a l'Església més ample, com a nomenaments com a Nuncis Apostòlics o com a funcionaris de la Cúria Pontifícia.
Els bisbes d'un país o regió poden formar una conferència episcopal i trobar-se periòdicament per discutir els problemes. Les decisions en certs camps, principalment en temes de litúrgia, recauen en una competència exclusiva en aquestes conferències. Les seves decisions són vinculants sobre els bisbes individuals només si són acordades per un mínim de dues terceres parts dels membres i són confirmades per la Santa Seu.
Els bisbes són habitualment ordenats a l'episcopat per un mínim de 3 altres bisbes, tot i que perquè sigui vàlid amb un n'hi ha prou i cal un mandat de la Santa Seu. L'ordenació a l'episcopat es considera l'acompliment del sagrament dels Ordes Sagrats; fins i tot quan un bisbe es retira del seu servei actiu, segueix sent un bisbe, car l'efecte ontològic de l'Orde Sagrat és permanent. Per un altre costat, títols com el d'arquebisbe o patriarca no impliquen cap alteració ontològica, car els bisbes existents que són elevats a aquests càrrecs no requereixen cap ordenació.
Entre els bisbes es distingeixen diversos rangs: el papa, com a successor de Sant Pere, és el cap de l'Església catòlica universal i de l'Església llatina. Algunes de les Esglésies Catòliques Orientals estan encapçalades per un Patriarca, un Arquebisbe Major o un Metropolità. A l'Església Llatina, a més, les diòcesis estan normalment agrupades formant províncies eclesiàstiques, en les que el bisbe d'una seu particular té el títol d'Arquebisbe Metropolità, amb una certa autoritat limitada sobre les altres diòcesis, que són conegudes com a seus sufragànies.
El papa
miniatura|El papa Francesc, anterior cap de l'Església catòlica El que més distingeix l'Església catòlica dels altres grups cristians és el lligam entre els seus membres i el papa. El Catecisme de l'Església catòlica, citant el document del Concili Vaticà Segon, senyala que «El papa, bisbe de Roma i successor de Sant Pere, "és el principi perpetu i el fonament cvisible de la unitat, tant dels bisbes com de la multitud dels fidels."»
El papa és citat com el Vicari de Crist i el Suprem PontífexRoman Catholicism (at "Structure of the Church: The papacy"). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc. Retrieved on 2012-03-15. de l'Església Universal. A vegades també pot fer servir títols menys formals com ara "Servent dels Servents de Déu". Aplicar-li el terme "absolut", però, podria fer una falsa impressió: no és lliure de publicar decrets. En canvi, aquesta càrrega el "lliga", per una obligació d'estricta fidelitat a l'ensenyament transmès i desenvolupat durant els segles per l'Església, encara més que a la resta de bisbes, tot i que és l'àrbitre final del que constitueix la fidelitat a aquests ensenyaments.
Segons la teologia catòlica, el bisbe que és el successor de Sant PereRoman Catholicism (at "Structure of the Church: Apostolic Succession"). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc. Retrieved on 2012-03-15. a la seu episcopal de Roma és vist com el cap del Col·legi de Bisbes, igual que Sant Pere era el cap dels Apòstols, i la comunió amb ell és considerada essencial per a l'existència del col·legi de bisbes. Té autoritat directa sobre tota l'Església.
El títol de "Papa", derivada d'un mot grec que significa "Pare"Que Homer ja fa servir a l'Odissea 6:57 és el títol més habitual pel Bisbe de Roma i, per a la seva signatura oficial es fa servir l'abreviatura llatina tradicional "PP", com per exemple "Benedictus PP XVI". El títol honorífic que precedeix el nom és "Sa Santedat".
La primacia Papal, que es refereix també a l'autoritat petrina o funció, inclou la Infal·libilitat papal, però només «quan, en exercici del seu càrrec om a pastor i mestre de tots els cristians, en virtut de la seva suprema autoritat apostòlica, defineix una doctrina relativa a la fe o la moral per ser complida per tota l'Església.Primer Concili Vaticà "Primera Constitució Dogmàtica sobre l'Església", capitol 4, 9
El catecisme de l'Església catòlica diu que «el Romà Pontífex, cap del col·legi episcopal, sempre que proclama com a definitiva una doctrina de fe o de moral, en qualitat de pastor i mestre suprem de tots els cristians, els seus germans, els quals ha de confirmar en la seva fe (...). La infal·libilitat promesa a l'Església resideix també en el Cos episcopal, quan exerceix el suprem Magisteri juntament amb el successor de Pere, sobretot en el Concili ecumènic. Aquestes són les dues maneres mitjançant les quals els pastors de l'Església exerceixen el carisma de la infal·libilitat en materia de fe i costums, i també s'ordena a vetllar perquè el poble de Déu es mantingui en la veritat que allibera».
El papa resideix a la Ciutat del Vaticà, un estat independent situat a Roma, establert el 1929 mitjançant els Pactes del Laterà entre la Santa Seu i Itàlia. Els ambaixadors estan acreditats no a l'estat de la Ciutat del Vaticà, sinó a la Santa Seu, que era un subjecte al dret internacional abans de la institució de l'estat. El cos de funcionaris que assisteixen el papa en el govern de l'Església com a conjunt és conegut com a Cúria romana. El terme "Santa Seu" és emprat només pel papa i la Cúria, car el codi de Dret Canònic, que s'ocupa del govern de l'Església llatina com a conjunt i no com a afers interns de la seu de Roma, necessàriament fa servir el terme en el seu sentit tècnic.
Les normes vigents relatives a l'elecció d'un papa es troben a la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis. Tracta dels poders, durant el període entre la mort d'un papa i l'anunci de l'elecció del seu successor, dels cardenals i dels departaments de la cúria romana; amb les disposicions del funeral del papa difunt; i del lloc, moment i manera de votació de les trobades dels cardenals electors, trobada coneguda com a conclave.El nom deriva del llatí "com-" (junts) i "clavis" (clau), i es refereix a l'allunyament dels participants de les influències exteriors, una mesura que inicialment es va prendre com a mitjà per obligar-los a prendre una decisió
El papa té l'opció de dimitir. Els casos més coneguts són els de Celestí V el 1294, Gregori XII el 1415 i Benet XVI el 2013.
Patriarques Els caps d'algunes Esglésies particulars autònomes (en llatí sui iuris), consistents en diverses esglésies locals (diòcesis) tenen el títol de Patriarca. El papa era també anomenat "Patriarca d'Occident", un títol actualment en desús, per indicar la seva relació amb l'Església Llatina. Els patriarques orientals són elegits per un sínode de bisbes de les seves esglésies particulars.
Els Patriarques que encapçalen Esglésies particulars autònomes són: El Patriarca Maronita d'Antioquia (Església maronita)Ronald Roberson, CSP (2006). "The Maronite Catholic Church" , The Eastern Christian Churches: A Brief Survey (6th edition). El Patriarca Catòlic Copte d'Alexandria (Església catòlica copta)Ronald Roberson, CSP (2006). "The Coptic Catholic Church" , The Eastern Christian Churches: A Brief Survey (6th edition). El Patriarca de l'Església catòlica siríaca (Església catòlica siríaca)Ronald Roberson, CSP (2006). "The Syrian Catholic Church" , The Eastern Christian Churches: A Brief Survey (6th edition). El Patriarca Melquita d'Antioquia, Alexandria i Jerusalem (Església catòlica melquita)Ronald Roberson, CSP (2006). "The Melkite Catholic Church" , The Eastern Christian Churches: A Brief Survey (6th edition). El Patriarca de Babilònia Catòlic Caldeu (Església catòlica Caldea)Ronald Roberson, CSP (2006). "The Chaldean Catholic Church" , The Eastern Christian Churches: A Brief Survey (6th edition).