Hanuman (en sànscrit: हनुमान्,; IAST Hanumān) és una divinitat hindú amb aspecte de mico antropomòrfic, company i devot del rei déu Rama segons la mitologia hindú. El seu nom en sànscrit significa 'el que té unes grans mandíbules'.
És un personatge central de l'epopeia del Ramaiana, on ajuda a Rama a trobar la seva dona Sita i a lluitar contra l'exèrcit del dimoni Ravana. També apareix esmentat a molts altres textos, com el Mahabharata, a diversos Puranes i en alguns textos jainistes. Alguns d'aquests el presenten com una encarnació del déu Xiva.
Posseeix un poder i una força extraordinàries, i és capaç d'aixecar muntanyes i matar dimonis. La seva principal característica és la fidelitat completa al déu Rama (que és un avatar de Vixnú). És doncs la imatge del deixeble perfecte. Se'l representa amb una maça i és el protector dels enamorats, símbol de lleialtat, valor, fidelitat, abnegació i amistat. En l'hinduisme modern és una deïtat molt popular.
Biografia Naixement Segons les llegendes hindús, Hanuman va néixer d'Anjana i el seu pare Kesari. També es diu que Hanuman és fill de la deïtat Vayu (déu del vent), a causa de les llegendes associades al paper de Vayu en el naixement de Hanuman. Una història esmentada en Eknath's Bhavartha Ramayana (s.XVI dC) afirma que quan Anjana adorava Xiva, el Rei Dasharatha d'Ayodhya, també estava duent a terme el ritual de Putrakama yagna per tal de tenir fills. Com a resultat, va rebre algun puding sagrat (anomenat payasam), per a ser compartit per les seves tres dones, propisciant els naixements de Rama, Lakshmana, Bharata i Shatrughna. Per ordre diví, un milà va arrabassar un fragment d'aquell budell i el va deixar caure mentre sobrevolava el bosc, on Anjana es dedicava a pregar. Vayu, la deïtat del vent, va lliurar el budell que va caure a les mans esteses d'Anjana i la va consumir. Com a resultat, Hanuman va néixer.
El Ramayana localitza el lloc del naixement de Hanuman a Kishkinda. Anjeneri Anjanadri (a prop de Hampi), al districte de Gangavathi Taluk Koppal. Karnataka és doncs un dels llocs que diuen ser la ubicació de Kishkinda. esquerra|miniatura|Cap de Hanuman, fusta tallada i policromada, procedent de Tailàndia.
Infància Segons el Ramayana de Valmiki, un matí de la seva infantesa, Hanuman tenia fam i va veure el sol creixent de color vermell. Confonent-la amb una fruita madura, va saltar per menjar-se-la. En una versió de la llegenda, el rei dels déus Indra va intervenir i va colpejar Hanuman amb el seu tro. Va donar-li un cop a la mandíbula, i va caure a terra mort i amb la mandíbula trencada. El seu pare Vayu (aire), segons Ramayana (secció 4.65) es va molestar i es va retirar. La manca d'aire va crear un immens sofriment a tots els éssers vius. Això va portar al senyor Shiva, a intervenir i reanimar a Hanuman, fet que va impulsar Vayu a tornar entre els éssers vius. Com a error que va cometre el déu Indra, concedí a Hanuman el desig que el seu cos fos tan fort com el de vajra d'Indra i que aquest no el pogués perjudicar. Juntament amb Indra, altres déus també li van regalar desitjos, com per exemple el déu Agni li va concedir que el foc no el perjudiqués, el déu Varuna que l'aigua no li fes mal, el déu Vayu que sigués tan ràpid com el vent i que aquest no el ferís de cap manera. Brahma també li va concedir que es pogués moure en qualsevol lloc i que no el poguessin detenir enlloc. Per acabar, Vishnu també va donar-li una arma, gada, que ell mateix havia demanat. Per tant, aquests desitjos fan a Hanuman immortal, amb uns poders força únics.
En una altra versió de la llegenda de la seva infància, on Lutgendorf afirma que és probable que sigui més antiga i que també es troba en textos jaines com el Dhurtakhyana del , el salt de Hanuman cap el sol resulta fatal, es crema esdevenint cendres conseqüència de la proximitat amb el sol. Les seves cendres cauen sobre la terra i els oceans. Després, els déus recullen les cendres i els seus ossos de la terra i, amb l'ajuda dels peixos i de l'aigua, el poden recomposar. Són capaços de trobar totes les parts del cos excepte un fragment de la seva mandíbula. El seu besavi per part de mare demana a Surya que li restitueixi la vida. Surya el retorna a la vida, però Hanuman es queda amb una mandíbula desfigurada. Es diu que passà d'aquesta manera la seva infància a Kishkindha. Temps després d'aquest esdeveniment, Hanuman comença a utilitzar els seus poders sobrenaturals sobre persones innocents, com a simples bromes, fins que un dia li fa una mala passada a un savi meditant. Furiós, el savi maleeix Hanuman per oblidar la gran majoria dels seus poders.miniatura|Hanuman agafant l'anell de la deessa Sita (Temple de Hampi, Karnataka)
Edat adulta Hi ha molta variació entre el que passa a la seva infància i els esdeveniments del Ramayana, però la seva història es torna molt més sòlida al relat que ens fa el Ramayana. Després que Rama i el seu germà Lakshmana, a la recerca de la dona segrestada de Rama, Sita, arribin a Kishkindha, el nou rei i el nou aliat de Rama, el rei mico Sugriva, accepta enviar els exploradors en les quatre direccions per buscar la dona desapareguda. Al sud, Sugriva envia a Hanuman i alguns altres, entre ells, el gran os Jambavan. Aquest grup viatja fins a l'extrem més meridional de l'Índia, on es troben l'oceà i l'illa de Lanka (l'actual Sri Lanka) visible a l'horitzó. El grup vol investigar l'illa, però cap d'ells sap nedar ni saltar (era habitual que aquests poders sobrenaturals fossin comuns entre els personatges d'aquestes èpiques). Tanmateix, Jambavan sap per fets anteriors, que Hanuman solia ser capaç de fer aquesta gesta amb facilitat, així que aixeca la maledicció.
Havent-se desfet de la maledicció, Hanuman recorda tots els seus poders divins. Es diu que es transforma en la mida de la muntanya i que vola per l'estret canal fins a Lanka. En aterrar, descobreix una ciutat poblada pel malvat rei Ravana i els seus seguidors de dimonis, de manera que es redueix a la mida d'una formiga i s'enfonsa a la ciutat. Després de buscar la ciutat, descobreix a Sita en un bosquet, vigilat per dimonis guerrers. Quan tots s'adormen, es reuneix amb Sita i discuteixen com ha pogut ell trobar-la. Sita revela que Ravana la va segrestar i que ara l'obligarà a casar-se aviat. S'ofereix a rescatar-la, però Sita s'hi nega, afirmant que és el seu marit qui ha de fer-ho, segons les creences de l'Índia antiga).
El que passa després no se sap amb certesa, però diu una llegenda que després de visitar a Sita, comença a destruir el bosquet, provocant la seva captura. Independentment de la versió del relat, acaba capturat a la cort de Ravana, que riu quan Hanuman li diu que Rama vindrà a endur-se a Sita. Ravana ordena als seus servents que encenguin la cua de Hanuman al foc, com a tortura per haver amenaçat la seva seguretat. Tanmateix, cada vegada que remullen un drap en l'oli per cremar, la cua li creix més de manera que cal afegir-hi més draps. I així continuen fins que Ravana n'ha tingut prou i ordena que l'enllumenat comenci. No content amb la mofa que ha fet fins llavors, quan la cua està encesa, redueix dràsticament la seva mida, deslliurant-se també d'allò que l'immobilitzava amb la seva força sobrehumana. De sobte, salta per una finestra i comença a saltar de terrat en terrat, cremant tots els edificis per on va passant fins que la major part de la ciutat queda en flames. En veure que ha guanyat, decideix retornar cap a l'Índia. esquerra|miniatura|Hanuman mostrant el contingut del seu cor on hi trobem a Rama i Sita, postal (The Baroda Art Museum, Gujarat)Al seu retorn, explica al seu grup tot el que ha passat i decideixen retornar cap a Kishkindha, on Rama els estava esperant. Al sentir que Sita estava fora de perill i que l'esperava, Rama va recollir l'exèrcit de Sugriva i va marxar cap a Lanka. Així comença la llegendària Batalla de Lanka.
En tota la llarga batalla, Hanuman va tenir un paper de general a l'exèrcit. Durant una intensa lluita, Lakshmana, el germà de Rama, va resultar ferit de mort. De fet, el final pot ésser funest sense l'ajuda d'una herba d'una muntanya de l'Himàlaia. Hanuman era l'únic que podia fer el viatge ràpidament, així que va ser enviat cap a les muntanyes. En arribar, va descobrir que hi havia moltes herbes semblants i tenia por d'equivocar-se. A fi d'evitar cap error, Hanuman va créixer fins a tenir la mida d'una muntanya, va arrencar la muntanya de la terra i la va fer volar cap a la batalla. Aquest acte és potser el més llegendari de la mitologia hindú.
Finalment, Rama revela els seus poders divins i es mostra com l'encarnació del déu Vishnu. Així mata a Ravana i a la resta de l'exèrcit demoníac. Un cop tot ha acabat, Rama torna a la seva llar d'Ayodhya per esdevenir rei. Després de beneir a tots els que el van ajudar a la batalla i oferir-los-hi regals. Hanuman agafa el que li pertocava i el llença. Molts cortesans, perplexos, s'enfaden. Hanuman els respon que, no necessita cap regal per recordar a Rama, ja que sempre estarà al seu cor. Alguns cortesans, encara molestos, li demanen una prova i Hanuman s'obre el pit, i al cor s'hi pot veure a Rama i Sita. Així, doncs, Hanuman es presenta com un autèntic devot; Rama el guareix i el beneeix amb la immortalitat, però Hanuman s'hi nega, només demanant un lloc als seus peus per adorar-lo. Colpit pels actes de Hanuman, Rama li concedeix la immortalitat igualment, que segons la llegenda, durarà només mentre Rama estigui viu. miniatura|Escultura de pedra de Hanuman (Buddha Park Vientiane, Laos). Segles després dels esdeveniments del Ramayana i durant els esdeveniments del Mahabharata, Hanuman es presenta com un semidéu gairebé oblidat que viu la seva vida en un bosc. Un dia el seu germanastre Bhima buscant flors per a la seva dona passà prop d'en Hanuman. Aquest últim se n'adona i decideix donar-li una lliçó, ja que Bhima presumia de la seva força sobrehumana. Val a dir, a més que en aquest moment els poders sobrenaturals eren molt més rars que en el Ramayana, si bé encara se'n podien trobar. Bhima es troba a Hanuman estirat a terra, feble. Li demana que es mogui, però no ho fa. Trepitjar a algú era considerat extremadament irrespectuós, per tant Hanuman li suggereix que li aixequi la cua per poder passar per sota. Bhima ho intenta, però no se'n surt de cap manera.
Bhima, humiliat, s'adona que el mico feble és una divinitat i li demana que reveli la seva identitat. Hanuman es mostra, per sorpresa de Bhima, i aquest l'abraça. Hanuman va profetitzar que Bhima es trobaria aviat formant part d'una terrible disputa, la que serà la guerra de Kurukshetra, i promet al seu germà Bhima que ell s'asseurà sobre la bandera del seu carro per cridar debilitant així el cor dels seus enemics. Satisfet amb la trobada, Hanuman es despedeix del seu germanastre i després de profetitzar la guerra èpica que es relata al Mahabharata, no se'l torna a veure més.
Desenvolupament històric Arrels vèdiques