miniatura|Mapa de la trajectòria de la Llarga Marxa La Llarga Marxa (xinès tradicional: 長征, xinès simplificat: 长征, pinyin: Chángzhēng), també anomenada Gran Marxa, fou el viatge a través de l'interior de la Xina que van seguir les tropes del Partit Comunista de la Xina entre els anys 1934 i 1935, fugint de l'exèrcit de la República de la Xina. No va haver-hi una única Llarga Marxa, sinó una sèrie de marxes, en escapar diferents exèrcits del sud cap al nord i l'oest. La més coneguda és la marxa des de la província de Jiangxi, que va començar l'octubre de 1934. L'Exèrcit del Primer Front de la República Soviètica de la Xina, dirigit per una comissió militar inexperta, estava a punt de ser anihilat per les tropes de Chiang Kai-shek al seu reducte de Jiangxi, al sud del país. Els comunistes, liderats finalment per Mao Zedong i Zhou Enlai, van fer una retirada en cercle cap a l'oest i el nord. En total es van fer 12.500 quilòmetres durant 370 dies.Zhang, Chunhou. Vaughan, C. Edwin. (2002). Mao Zedong as Poet and Revolutionary Leader: Social and Historical Perspectives. Lexington books. . pg 65. La ruta va passar per terreny molt difícil fins a arribar a la província de Shaanxi, una zona remota que es trobava també sota control comunista.
Amb la Llarga Marxa va començar l'ascensió al poder de Mao Zedong, a causa del seu lideratge durant la retirada, que li va valdre el suport dels membres del Partit. La duresa de la Llarga Marxa, que només va ser completada per una desena part de la força que va sortir de Jiangxi, va fer-ne un episodi prominent en la història del Partit Comunista de la Xina, i va consolidar el prestigi personal de Mao i els seus partidaris com a nous líders del partit per les dècades següents.
Situació prèvia a la Llarga Marxa L'Exèrcit Roig el 1934 Encara que la traducció literal del xinès Cháng Zhēng és “Llarga Marxa”, les publicacions oficials de la República Popular Xina parlen de "la Llarga Marxa de l'Exèrcit Roig" (xinès tradicional: 紅軍長征, xinès simplificat: 红军长征, pinyin: Hóngjūn Chángzhēng). Normalment, la Llarga Marxa es refereix al trasllat del grup principal del Primer Exèrcit Roig, que incloïa els líders del Partit Comunista de la Xina, des de Yudu, a la província de Jiangxi, cap a Yan'an a Shaanxi. En aquest sentit, la Llarga Marxa va durar des del 16 d'octubre de 1934 fins al 19 d'octubre de 1935. En un sentit més ampli, la Llarga Marxa també va incloure dues altres forces que es retiraven sota la pressió del Kuomintang: el Segon Exèrcit Roig i el Quart Exèrcit Roig. La retirada de tots els exèrcits no va ser completa fins al 22 d'octubre de 1936, quan les tres forces es van ajuntar a Shaanxi.
Les divisions de l'"Exèrcit Roig dels Treballadors i Pagesos Xinesos" (紅軍) rebien el seu nom segons les circumstàncies històriques, de vegades de forma no consecutiva. Les unitats comunistes del principi sovint es formaven a partir de la deserció de forces preexistents del Kuomintang, i mantenien les seves designacions originals. A l'època de la Llarga Marxa, moltes unitats petites s'havien organitzat en tres grups unificats, el Primer Exèrcit Roig (紅一方面軍/红一方面军/Hóng Yī Fāngmiàn Jūn), el Segon Exèrcit Roig (紅二方面軍/红二方面军/Hóng Èr Fāngmiàn Jūn) i el Quart Exèrcit Roig (紅四方面軍/红四方面军/Hóng Sì Fāngmiàn Jūn).Peoples Liberation Army Daily (14 d'agost, 2006) Notes Consultat el 17-2-2007 Algunes traduccions es refereixen a aquestes mateixes unitats com a "l'Exèrcit Roig del Primer Front", "Exèrcit Roig del Segon Front", i "Exèrcit Roig del Quart Front", per distingir-los de les seves antigues divisions organitzatives. El Primer Exèrcit Roig es va formar a partir dels grups Primer, Tercer i Cinquè del sud de Jiangxi sota el comandament de Bo Gu i Li De (nom adoptat per Otto Braun). Quan es va formar el Quart Exèrcit Roig sota Zhang Guotao a la frontera entre Sichuan i Shaanxi, a partir de diverses unitats més petites, no hi havia cap nomenclatura estàndard dels exèrcits del Partit Comunista: a més, durant la guerra civil xinesa, el control central dels diferents enclavaments separats controlats pels comunistes dins de la Xina era limitat. Després de l'organització d'aquestes dues forces principals, es va crear el Segon Exèrcit Roig a l'est de Guizhou en unificar els grups Segon i Sisè de l'exèrcit sota He Long i Xiao Ke. Un “Tercer Exèrcit Roig" era dirigit per He Long, que va establir la seva àrea central a la frontera entre Hunan i Hubei; cap a 1932, les seves forces van patir una derrota severa i l'octubre de 1934 es van combinar amb el Sisè Cos de l'Exèrcit dirigit per Xiao Ke per formar el Segon Exèrcit Roig. Els tres exèrcits mantindrien la seva designació històrica com a Primer, Segon i Quart Exèrcits Roigs fins que les forces militars comunistes es van integrar en l'Exèrcit Revolucionari Nacional, formant el Vuitè Exèrcit Expedicionari i el Nou Quart Exèrcit, durant la Segona Guerra Sinojaponesa entre 1937 i 1945.
Guerra civil miniatura|esquerra|El Generalíssim Chiang Kai-shek va envoltar els comunistes a Jiangxi el 1934. El Partit Comunista de la Xina (PCX), fundat el 1921 per Chen Duxiu amb suport soviètic, va col·laborar al principi amb el Partit Nacionalista Xinès o Kuomintang (KMT), fundat pel republicà i revolucionari Sun Yat-sen. Després de la mort inesperada de Sun el març de 1925, la lluita pel poder dins del KMT va acabar amb la victòria de Chiang Kai-shek, les forces del qual van aconseguir d'arrabassar el control de grans àrees de la Xina als cabdills locals, establint un govern unificant a Nanjing l'abril de 1927. Al contrari dels altres líders nacionalistes, com Wang Jingwei, Chiang era contrari a continuar col·laborant amb els comunistes. Aquest període inicial de cooperació per unificar la Xina contra els cabdills feudals i l'Imperi Japonès va acabar de sobte l'abril de 1927 quan Chiang Kai-shek va atacar els comunistes. El fracàs de les insurreccions urbanes de Nanchang, Wuhan i Guangzhou i la supressió del Partit Comunista a Xangai i d'altres ciutats va portar finalment a molts comunistes cap a reductes rurals com el soviet de Jiangxi, organitzat per Mao Zedong. Cap a 1928, desertors i unitats senceres del Kuomintang, completades amb pagesos dels soviets rurals comunistes, van formar l'Exèrcit Roig dels Treballadors i Pagesos Xinesos. La confrontació ideològica entre el PCX i el KMT va desembocar aviat en la primera fase de la guerra civil xinesa.
miniatura|Bandera de la República Soviètica Xinesa a Jiangxi Cap a 1930, l'Exèrcit Roig Comunista havia establert el soviet de Jiangxi a les províncies de Jiangxi i Fujian al voltant de la ciutat de Ruijin, incloses instal·lacions industrials.Ruth Rogaski, PhD, a Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006: Mao Zedong, III. Rise to Power (Consultat el 25 de novembre de 2006). 1-11-2009. Entre 1930 i 1933, forces dirigides per Mao van rebutjar quatre intents de Chiang de derrotar els comunistes. Malgrat aquests èxits, la Unió Soviètica i els líders del partit, influïts pel Comintern, es malfiaven de les idees de Mao, que sostenia que la base del Partit Comunista eren els pagesos xinesos rurals, i no el proletariat urbà. El setembre de 1933, l'Exèrcit Revolucionari Nacional de Chiang Kai-shek va acabar d'encerclar completament Jiangxi, amb els consells i l'ajuda tàctica del seu assessor alemany, Hans von Seeckt.The German Military Mission to China: 1927-1938, per Arvo Vercamer (Consultat el 23 de novembre de 2006) Les forces de Chiang van establir un perímetre fortificat, i Jiangxi fou assetjat en un intent de destruir les forces comunistes que hi havien quedat atrapades. El juliol de 1934, els líders del partit, dominats pels "Vint-i-vuit bolxevics", un grup militant format a Moscú per Wang Ming i Bo Gu, van forçar l'expulsió de Mao del Politburó del Partit Comunista a Ruijin i el van posar per poc temps sota arrest domiciliari. Mao fou substituït per Zhou Enlai com a líder de la comissió militar, i l'Exèrcit Roig Xinès va passar a ser dirigit per un comitè militar de tres homes, que incloïa un assessor militar alemany, Otto Braun (anomenat Li De, 李德, en xinès), l'assessor militar del Comintern Bo Gu, i Zhou. El comitè va abandonar la tàctica de guerra mòbil de Mao contra les forces del Kuomintang. Els enfrontaments directes contra l'exèrcit Nacionalista aviat van provocar baixes nombroses i pèrdues de material i territori. Més endavant, Mao va escriure sobre aquest període:
"Cap al maig de 1928, els principis bàsics de la guerra de guerrilles, de natura simple i apropiats per les condicions del moment, ja s'havien desenvolupat...Però a partir del gener de 1932... els vells principis ja no es podien considerar normals, sinó que s'havien de rebutjar com a "guerrillisme". L'oposició al "guerrillisme" va regnar durant tres anys sencers".
L'agost de 1934, amb l'Exèrcit Roig exhaust pel llarg conflicte, un espia col·locat per Zhou Enlai al quarter general de l'exèrcit del KMT de Nanchang va donar la notícia que Chiang Kai-shek estava preparant una ofensiva important contra la capital comunista, Ruijin. La direcció comunista va decidir fer una retirada estratègica per reunir-se amb altres unitats comunistes i evitar l'anihilació. El pla original era ajuntar-se amb el Segon Exèrcit Roig comandat per He Long, que creien que es trobava a Hubei cap a l'oest i el nord. Les comunicacions entre els grups dividits de l'Exèrcit Roig havien estat interrompudes per la campanya del Kuomintang, i durant la planificació de l'evacuació de Jiangxi, el Primer Exèrcit Roig no era conscient que les altres forces comunistes també s'estaven retirant cap a l'oest.
Retirada i batalles El Primer Exèrcit Roig Els primers moviments de la retirada van ser endegats per forces dirigides per Fang Zhimin, travessant les línies del Kuomintang el juny de 1934. Encara que les tropes de Fang Zhimin van ser destruïdes al cap de poc temps, aquests moviments van sorprendre el Kuomintang, que tenia superioritat numèrica respecte als comunistes i no esperava un atac contra el seu perímetre fortificat.
Els primers moviments de tropes eren de fet una maniobra de diversió per permetre que els líders més importants es retiressin de Jiangxi. El 16 d'octubre de 1934, una força de 130.000 soldats sota Bo Gu i Li De van atacar la línia de posicions del Kuomintang a prop de Yudu. Més de 86.000 soldats, 11.000 administratius i milers de bastaixos civils van aconseguir trencar el setge; la resta, bàsicament soldats ferits o malalts, van continuar lluitant per guanyar temps després que la força principal hagués marxat, i després es van dispersar pel camp.Mao Zedong, On Tactics...: Nota 26 consultat el 17-2-2007 Alguns membres importants del Soviet Xinès que es van quedar enrere foren capturats i executats pel Kuomintang després de l'ocupació de Ruijin el novembre de 1934, incloent Qu Qiubai i el germà més petit de Mao Zedong, Mao Zetan.
Al principi, el Primer Exèrcit roig, que arrossegava dirigents del partit, documents, reserves de moneda i d'altres pertinences de la República Soviètica Xinesa exiliada, va aconseguir travessar uns quants punts de control del Kuomintang mal defensats, travessant el riu Xinfeng i la província de Guangdong, al sud de Hunan i entrant a Guangxi. Al riu Xiang, Chiang Kai-shek havia reforçat les defenses del KMT. En dos dies de lluita sagnant, el 30 de novembre i l'u de desembre de 1934, l'Exèrcit Roig va perdre més de 40.000 tropes i tots els bastaixos civils, i encara hi havia línies defensives nacionalistes fortament defensades més endavant. Les pèrdues de vides i material després de la batalla del riu Xiang van afectar la moral de les tropes i van començar les desercions. Cap al 12 de desembre de 1934, durant una reunió de líders del Partit a Tongdao, es va fer palesa la insatisfacció amb Bo Gu i Otto Braun i Mao Zedong va començar a prendre un paper més actiu en la direcció.
L'ascensió de Mao Zedong