Hume Blake Cronyn OC (London, Ontario, Canadà, 18 de juliol de 1911 − Fairfield, Connecticut, Estats Units, 15 de juny de 2003) va ser un actor i guionista canadenc. http://dvdtoile.com/Filmografia.php?id=2785
Biografia El seu nom complet era Hume Blake Cronyn, i va néixer a London (Ontario), Canadà. Cronyn va tenir quatre germans, i els seus pares eren Hume Blake Cronyn, un home de negocis i membre de la Cambra dels Comuns del Canadà en representació del districte electoral de London, i Frances Amelia Labatt, hereva de la companyia cervesera Labatt Brewing Company. El seu avi patern, Verschoyle Cronyn, era el fill de Benjamin Cronyn, clergue anglicà que va ser el primer Bisbe de la diòcesi anglicana d'Huron, i fundador de l'Huron University College, germen de la Universitat Western Ontario. A més, Cronyn era també cosí del productor teatral Robert Whitehead i de l'artista Canadenc-Britànic Hugh Verschoyle Cronyn (1905 - 1996).
Entre 1917 i 1921 Hume Cronyn va ser el primer intern de l'Elmwood School d'Ottawa. Després de deixar Elmwood, Cronyn va anar al Ridley College, a St. Catharines (Ontario), i a la Universitat McGill de Mont-real, on va formar part de la fraternitat The Kappa Alpha Society.
A més, en els seus inicis Cronyn va ser boxejador aficionat de pes ploma, sent nominat per formar part de l'equip olímpic canadenc el 1932.
A la seva família li hauria estimat que es dediqués a l'advocacia però després de graduar-se en el Ridley College, Cronyn va decidir estudiar art dramàtic a la Universitat McGill, continuant els seus estudis posteriorment amb Max Reinhardt i en la American Academy of Dramatic Arts.
El 1934 va debutar com a actor teatral en el circuit de Broadway interpretant un conserge a l'obra Hipper's Holiday, i destacant gràcies a la seva versatilitat, que li facilitava encarnar diferents personatges teatrals. Com a actor teatral, el 1986 va guanyar un Drama Desk Special Award, i el 1990 va rebre la Medalla Nacional de les Arts.
La seva primera pel·lícula a Hollywood va ser L'ombra d'un dubte, dirigida per Alfred Hitchcock el 1943. Posteriorment va treballar en un altre film de Hitchcock, Lifeboat (1944), i va participar en els guions de Rope i Under Capricorn ambdues també dirigides per Hitchcock. Va ser nominat a l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a The Seventh Cross , i va guanyar el Premi Tony pel seu paper de Poloni en el Hamlet de Richard Burton (1964).
Cronyn va comprar el guió What Nancy Wanted a Norma Barzman - posteriorment inclosa en la llista negra al costat del seu marit, Ben Barzman - amb la idea de produir la pel·lícula i que la protagonitzés Tandy. Tanmateix, va vendre el text a RKO Pictures, que més endavant la va rodar amb el títol de The Locket (1946).
Cronyn també va actuar per a la televisió. Entre els programes en què va intervenir figuren The Barbara Stanwyck Show, Alfred Hitchcock Presents (episodi "Kill With Kindness", 1956) i Hawaii Five-O , en els capítols "Over Fifty Steal" (1970) i "Odd Man In" (1971).Cronyn-Tandy Collection at the Biblioteca del Congrés dels Estats Units
Cronyn es va casar amb l'actriu Jessica Tandy el 1942, actuant amb ella en moltes de les seves més destacades interpretacions, tant dramàtiques com cinematogràfiques o televisives. Entre les quals poden citar-se The Green Years, The Gin Game, Foxfire, '*batteries not included, Cocoon i Cocoon: The Return.
La parella va protagonitzar una sèrie radiofònica de curta durada, The Marriage (1953-1954), basada en l'obra que van representar a Broadway, The Fourposter, i treballant al costat de Denise Alexander. Estava previst traslladar el xou a la televisió, sota producció i interpretació del mateix Cronyn. Tanmateix, Tandy va patir un avortament i el projecte es va suspendre.
El matrimoni va tenir una filla, Tandy, i un fill, Christopher. Cronyn i Tandy van viure a Children's Bay Cay (Bahamas), en una propietat a Pound Ridge, Nueva York i, finalment, a Easton Connecticut, en una casa colonial holandesa.Gussow, Mel, "At Home With: Hume Cronyn and Jessica Tandy; The Driven Mr. and Mrs. Daisy", 'New York Times', May 26, 1994, Jessica Tandy va morir el 1994, a causa d'un càncer d'ovari quan comptava amb 85 anys.
Cronyn va estar inclòs en la llista negra de Hollywood durant un temps – no a causa de les seves pròpies activitats polítiques, sinó per contractar, sovint sense preocupar-se en absolut de les seves idees polítiques, persones que apareixien en la llista negra.
Després d'enviduar de Tandy, Cronyn es va casar amb l'autora Susan Cooper el juliol de 1996. El 1991 es va publicar la seva autobiografia, A Terrible Liar ().
El 1988 Cronyn va ser nomenat Oficial de l'Orde del Canadà, i el 1999 el van posar al Passeig de la Fama del Canadà.
Hume Cronyn va morir el 2003 a Fairfield, Connecticut, a causa d'un càncer de pròstata. Tenia 91 anys.
Filmografia
1943: Shadow of a Doubt: Herbie Hawkins 1943: Phantom of the Opera: Gerard 1943: The Cross of Lorraine: André Duval 1944: El bot salvavides (Lifeboat): Stanley Garrett ("Sparks") 1944: The Seventh Cross: Paul Roeder 1944: Blonde Fever: Diner at Inn 1945: Main Street After Dark: Keller 1945: The Sailor Takes a Wife: Freddie 1946: Ziegfeld Follies: Monty 1946: The Green Years, de Victor Saville: Papa Leckie 1946: The Postman Always Rings Twice: Arthur Keats 1946: A Letter for Evie: John Phineas McPherson 1946: The Secret heart: Dinner Party Convidat (veu) 1947: The Beginning or the End: Dr. J. Robert Oppenheimer 1947: Brute Force: Capità Munsey 1948: The Bride Goes Wild: John McGrath 1949: Top o' the Morning: Hughie Devine 1951: People Will Talk: Prof. Rodney Elwell 1954: The Marriage (sèrie TV): Ben Marriott 1956: Crowded Paradise: George Heath 1956: Chrysler Festival (sèrie TV): Host 1959: Casa de nines (A Doll's House) (TV): Nils Krogstad 1959: The Moon and Sixpence (TV): Dirk Stroeve 1960: Juno and the Paycock (TV) 1960: Sunrise at Campobello: Louis Howe 1963: Cleopatra: Sossigène 1964: Hamlet: Polonius 1969: Chicago, Chicago (Gaily, Gaily): Tim Grogan 1969: El compromís (The Arrangement): Arthur 1970: El dia dels tramposos (There Was a Crooked Man...): Dudley Whinner 1974: Conrack: Mr Skeffington 1974: The Parallax View: Bill Rintels 1981: The Gin Game (TV): Weller Martin 1981: Disbauxa a l'autopista (Honky Tonk Freeway): Sherm 1981: Una dona de negocis (Rollover): Maxwell Emery 1982: El món segons Garp (The World According to Garp): Mr Fields 1984: Impulse: Dr. Carr 1985: Brewster's Milions: Rupert Horn 1985: Cocoon: Joseph Finley 1987: Foxfire (TV): Hector Nations 1987: Els nostres meravellosos aliats (*batteries not included): Frank Riley 1988: Cocoon: The Return: Joseph Finley ("Joe") 1989: Day One (TV): James F. Byrnes 1989: Age-Old Friends (TV): John Cooper 1991: Christmas on Division Street (TV) 1992: Broadway Bound (TV): Ben 1993: To Dance with the White Dog (TV): Robert Samuel Peek ("Mr Sam") 1993: L'informe pelicà (The Pelican Brief): cap Suprem de la Cort de Justícia Rosenberg 1994: Camilla: Ewald 1995: People: A Musical Celebration (TV): Avi 1996: Marvin's Room: Marvin 1997: 12 Angry Men (TV): Jurat n°9 1997: Alone (TV): John Webb 1998: Angel Passing 1999: Seasons of Love (fulletó TV): Lonzo 1999: Sea People (TV): Mr John McRae 1999: Santa and Pete (TV): Saint Nick 2000: Yesterday's Children (TV): Sonny Sutton 2001: Off Season (TV): Sam Clausner 2004: A Separate Peace (TV): Professor Carmichael
com a guionista 1948: Rope 1949: Under Capricorn 1984: The Dollmaker (TV) com a productor 1950: Actors Studio (sèrie TV)
Premis i nominacions Premis 1990: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o especial per Age-Old Friends 1992: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o especial per Broadway Bound 1994: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o especial per To Dance with the White Dog Nominacions 1945: Oscar al millor actor secundari per The Seventh Cross 1984: Primetime Emmy al millor actor en sèrie o especial per The Dollmaker 1986: Saturn Award al millor actor per Cocoon 1988: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o especial per Foxfire 1990: Saturn Award al millor actor per Cocoon: The Return 1992: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o especial per Christmas on Division Street 1993: Globus d'Or al millor actor secundari en sèrie, minisèrie o telefilm per Broadway Bound 1998: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per 12 Angry Men
Referències
Categoria:Actors d'Ontario Categoria:Persones de London (Ontario) Categoria:Actors de cinema canadencs Categoria:Actors de teatre canadencs Categoria:Actors de sèries de televisió canadencs Categoria:Guionistes de cinema canadencs Categoria:Alumnes de l'American Academy of Dramatic Arts Categoria:Alumnes de la Universitat McGill Categoria:Honorats pel Centre Kennedy Categoria:Guanyadors del Premi Tony Categoria:Morts a Connecticut Categoria:Morts de càncer de pròstata Categoria:Actors de teatre estatunidencs Categoria:Actors de sèries de televisió estatunidencs Categoria:Actors de cinema estatunidencs Categoria:Escriptors d'Ontario Categoria:Morts de càncer als Estats Units d'Amèrica Categoria:Escriptors canadencs del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XX Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XXI Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Actors canadencs nascuts al segle XX Categoria:Actors canadencs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors canadencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1911