Jean Matal, que adoptà literàriament el nom de Johannes Matalius Metellus Sequanus (Poligny, ca. 1517 — Colònia (Alemanya), 1597), fou un humanista borgonyó, bon coneixedor del dret romà, la geografia, la història i les antiguitats.
Biografia Jean Matal neix a Poligny, al Franc Comtat, parent de Philibert Matal, doctor en ambdós drets i conseller de la duquessa de Lorena.Chevalier 1769: p. 413. Comença els seus estudis a Dole, per traslladar-se després a Friburg de Brisgòvia per a estudiar dret, on destaca el mestratge del jurista alemany Ulrich Zasius. Gilbert Cousin, company d'estudis a Dole i posteriorment eminent teòleg i historiador, li envia una carta l'any 1536 sobre els estudis de dret.Carta publicada a: L'any 1538 mou a Bolonya per a prosseguir els seus estudis, i entre els professors de la universitat destaca Andrea Alciato, representant de la jurisprudència humanista.Stenhouse 2005.Truman 1991-1992: p. 334
A Bolonya coneix a Antoni Agustí, company d'estudis, el qual el presenta a Jeronimo Osorio, amb qui compartirà habitatge durant dos anys. L'estreta amistat entre tots tres hi serà posteriorment commemorada per Osorio en el seu De gloria,Edició → Florence : Apud Laurentium Torrentinum, 1552. tractat dialogat on els interlocutors principals són Agustí i Matal. miniatura|upright=1.2|Mapa de Pèrsia.
Des de 1541, almenys, col·labora amb Antoni Agustí en la cerca de manuscrits inèdits de dret romà, per a col·lacionar-los i establir un text fidel a l'original. Així, acompanya Agustí a Florència, on estudien el còdex del Corpus Juris Civilis que posseïa Cosme I de Mèdici; i en el 1543 també l'acompanya a Venècia, on consulten obres de dret a la Biblioteca Marciana.Maians i Siscar 1734: p. 11-13.
Quan Agustí, l'any 1544, es trasllada a Roma per a ocupar el càrrec d'auditor del Tribunal de la Rota, Matal l'acompanya com a col·laborador i com a secretari seu, recorrent Itàlia a la cerca de manuscrits jurídics romans i establint una xarxa de corresponsals per a recopilar registres d'inscripcions clàssiques.Stenhouse 2005: p. 1374-1375.
En el decenni següent, la col·laboració amb Agustí li permet accedir al mateix cercle d'erudits que sovinteja aquell. Les seves col·laboracions durant la seva estada a Roma, tant amb Agustí com amb altres amics, són nombroses, però no publica cap llibre. El 1552, el seu amic Gilbert Cousin, el descriu com un gran jurisconsult. Ajuda a Lelio Torelli en l'edició crítica del Corpus Juris Civilis i participa en l'edició crítica feta per Benedetto Egio de la Biblioteca del Pseudo-Apollodor.Gasset i Argemi 1993: p. 43.. En aquesta obra Benedetto Egio,en els preliminars, publica una carta a Matal agraint-li l'ajut.
En aquest període romà coneix el cardenal anglès Reginald Pole, exiliat del seu país per Enric VIII. Aquesta relació continua quan acompanya l'any 1555 a Antoni Agustí, nomenat llegat apostòlic, a Anglaterra. L'admiració que transmet Matal respecte a les obres de Jeronimo Osorio afavoreix la traducció d'algunes obres d'aquest a l'anglès. A finals de 1555, acabada la legació d'Antoni Agustí, i de tornada a Roma, Matal decideix separar-se d'Agustí, i quedar-se als Països Baixos. Aquesta separació, després de disset d'amistat i treball en comú, fou traumàtica, i Agustí no volguí mantenir mai més cap mena de contacte amb ell.Truman 1991-1992: p. 335
Establert als Països Baixos al voltant de la cort de Felip II,Pastor Muñoz 1999: p. 470. entra en contacte amb George Cassander. Més tard estableix una forta amistat amb Pedro Ximenes, lingüista, i un dels principals impulsors de l'irenisme a Lovaina, i la relació entre ells, afavorida per les seves coincidents inquietuds religioses, es mantindrà al llarg de la seva vida. Tots dos formaran part d'un grup d'erudits residents a Alemanya i els Països Baixos, cristians convençuts però aliens als extremismes religiosos, format, entre d'altres, per Caspar von Niedbruck, conseller del rei Maximilià de Bohèmia, humanista i col·leccionista de manuscrits, Conrad Gesner, John Bale, Achilles Gasser, Matthias Flacius Illyricus, i Cornelius Wauters, amb interessos comuns per la religió, la història i el dret.Dekker 1998: p. 21. Tot i que viatjà amb freqüència, Colònia serà la ciutat on residirà més temps.
En 1559 segueix mantenint la relació establerta amb Antoine Perrenot, bisbe d'Arràs i conseller de Felip II, que pot haver-hi estat directa en aquests moments, per residir els dos als Països Baixos; a qui li demana ajuda per a resoldre uns problemes d'Ottavio Pantagato, amic del seu període romà.Soler i Nicolau 2000: p. 526-536.
Als anys 70 del inicia la seva col·laboració en obres geogràfiques. Participa en la Civitate Orbis Terrarum, de Georg Braun i Franz Hogenberg, amb la descripció de la ciutat de Lió en el primer volum aparegut el 1572,Edició → Coloniae Agrippinae : Typis Theodori Graminaei, 1572. i amb el pròleg del tercer volum, de 1588. I escriu un prefaci a la segona edició de l'obra de Jeronimo Osorio De Rebus Emmanuelis, publicació que apareixerà el 1575 a Colònia gràcies als contactes del mateix Matal, i on en forma d'una carta adreçada a Antoni Agustí, resumeix la relació entre tots tres i fa una extensa descripció dels descobriments espanyols i portuguesos a Amèrica, Àsia i Àfrica.Gasset i Argemi 1993: p. 44.
En 1578, gràcies a una carta de presentació enviada per Jean Matal, el cardenal Sirleto, president de la comissió pontifícia encarregada de la reforma del calendari, reb l'astròleg Albert van Leeuwen, que hi volia contribuir.Vermij 2004: p. 192.
En la darrera etapa de la seva vida comença a preparar mapes de tot el món. I sols pocs anys abans de la seva mort comencen a ésser publicats, amb l'ajut de Mathias Quad, en molts casos. L'any 1594 surt de les premses l'atles de França, Àustria i Suïssa, amb 39 mapes; l'any 1595 publica l'atles d'Espanya, amb 10 mapes; l'any 1598, ja mort Matal, es publiquen els atles d'Itàlia, amb 37 mapes, i d'Alemanya i els Països Baixos, amb 55 mapes; l'any 1600 es publiquen els atles d'Europa —recopilació dels mapes publicats anteriorment i altres de nous—, amb 163 mapes, d'Àsia, amb 12 mapes, d'Àfrica, amb 8 mapes, i d'Amèrica, amb 20 mapes; i l'any 1601 surt de la impremta l'atles dels territoris insulars, amb 60 mapes. Finalment, l'any 1602 es publica una obra que és el recull de tots els seus atles anteriors, anomenada Speculum Orbis Terrae.
Obra Io Metellus Sequanus, I. C., Antonio Augustino, episcopo ilerdensi, S. P. D. (1575) o Epistola ad Antonium Augustinum, episcopum ilerdensem, qua repertam ab Hispanis et Lusitanis navigationem in Orientis et Occidentis Indiam, et populorum eius mores ac vitus, paucis comprehindit (1576).Aquests dos títols corresponen al prefaci de l'obra de Jeronimo Osorio De Rebus Emmanuelis, regis Lusitaniae invictissimi, virtute et auspicio, annis sex ac viginti, domi forisque gestis, libri duodecim, el primer a la 2a edició → Coloniae Agrippinae : Apud Haeredes Arnoldi Birkmanni, 1575, i el segon a la 3º. edició → Coloniae Agrippinae : Apud Haeredes Arnoldi Birkmanni, 1576. Franciæ, Austrasiæ, et Helvetiæ, geographica historiaquæ tabulis Aeneis exhibita descriptio. In qua singularum cuiusquae proviciarum natura, coeli, folique constitutio, incolarum mores, civitatum oppidorumque nominis origenes, et provinciae cum externis commercia, et earum propriæ artes, una cum principum qui eis praeferunt serie ac genere, sic indicantur, ut non solum politicae rei studiosis, literatisque viris, et historicis, et iter agentibus, verum etiam mercatoribus cumprimis utilis atque necessaria videatur (1594).Edició → Coloniae : typis Bertrami Buchholtz, 1594. Hispania tabulis aeneis expressa : Tabularum dorsis nonmulla magni monenti ed ad rem geographicam historicamque provinciae, quam tabula quaeque exprimit, facientia impressi sunt (1595).Edició → 1595. Italia geographice historiceque tabulis aeneis 37 delineata (1598).Edició → Coloniae Agrippinae :typis Bertrami Buchholtz, 1598. Germania superior 38. inferior quae etiam Belgium dicitur, 16. tabulis aeneis descripta (1598).Edició → Coloniae Agrippinae : Excudebat Ioannes Christophori typographus, 1598. Europa tabulis aeneis 166 secundum rationes geographicas delineata (1600).Edició → Coloniae Agrippinae : Excudebat Ioannes Christophori typographus, 1600. Asia Tabulis Aeneis Secundum Rationes Geographicas Delineata (1600).Edició → Ursellis : ex officina typographica Cornelii Sutorii, 1600. Africa Ad Artis Geographicae Regulas, Tabulis Aeri Incisis Descripta (1600). America sive novus orbis tabulis aeneis secundum rationes geographicas delineatus (1600).Edició → Coloniae Agrippinae : Excudebat Stephanus Hemmerden typographus, 1600. Insularium: orbis aliquot insularum tabulis aeneis delineationem continens (1601).Edició → Coloniae Agrippinae : Excudebat Ioannes Christophori typographus, 1601. Speculum Orbis Terrae (1600-1602).Speculum Orbis Terrae, seu tabulae geographicae totius orbis, cum historica narratione, ab ipso authore inchoatae, quo moriente, ab alio quodam perfectae et editae sunt. 4 vol. Coloniae Agrippinae; Ursellis: [s.n.], 1600-1602 (Bauer 1775: p. 67) || Speculum orbis terrae, quo omnes eius partes usui offeruntur, Asia nempe, cum adiacentibus et insulis tabulis ... : XV, Africa insulaque circa eam sitae tabulis X, Europa autem ... tabulis 197, America denique tabulis XX. Ursellis : [Cornelius Sutorius], 1602 (cerca a Worlcat)Gasset i Argemi 1993: p. 42.
Referències i notes
Bibliografia Buonocore, Marco: Sulla Tabula Patronatus di Peltinum (CIL, IX, 3429) trasmessa da Jean Matal (Vat.lat.6034 = Vat.lat.6038). Miscellanea Bibliothecae Apostolicae Vaticanae 2005, p. 8-28. Carbonell i Manils, Joan: Epigrafia i numismàtica a l'epistolari d'Antonio Agustín, Bellaterra 1991. Carbonell i Manils, Joan: Ambientes humanísticos en Roma (1545-1555). El cenáculo de Ottavio Pantagato, Antonio Agustín y Jean Matal. A: Carme de-la-Mota, Gemma Puigvert (ed.): La investigación en humanidades, Madrid 2009, p. 47-70. Carbonell i Manils, Joan; González Germain, Gerard: Jean Matal and his annotated copy of the Epigrammata Antiquae Urbis (Vat. Lat. 8495): The Use of Manuscript Sources. Veleia. Revista de prehistoria, historia antigua, arqueologia y filologia clasicas, vol. 29, 2012, p. 149-168. Carbonell i Manils, Joan: Las supuestas siloges epigráficas de Alfonso y Gaspar de Castro. A propósito de los papeles de J. Matal y A. Agustín del Ms. Vat. Lat. 6040. A: José Maria Maestre Maestre, Sandra I. Ramos Maldonado (ed.): Humanismo y Pervivencia del Mundo Clásico: Homenaje al Profesor Juan Gil, vol. 5, Alcañiz – Madrid 2015, p. 477-495. Carbonell Manils, Joan: El corpus epigráfico de los ‘Epigrammata Antiquae Urbis' (ed. Mazochius, 1521) a raíz del estudio del ejemplar anotado por Jean Matal (ms. Vat. lat. 8495). A: Gerard González Germain (ed.): Peregrinationes ad inscriptiones colligendas. Estudios sobre epigrafía de tradición manuscrita, Bellaterra (Barcelona) 2016 (Congressos de la Universitat Autònoma de Barcelona, 14), p. 13-72. Cooper, Richard: Epigraphical Research in Rome in the Mid-Sixteenth Century: The Papers of Antonio Agustín and Jean Matal. A: Michael H. Crawford (ed.): Antonio Agustín between Renaissance and Counter Reform, London 1993 (Warburg Institute Surveys and Texts, 24), p. 95-111. Crawford, Michael H.: Appendix II: The Epigraphical Manuscripts of Jean Matal”. A: Michael H. Crawford (ed.): Antonio Agustín between Renaissance and Counter Reform, London 1993 (Warburg Institute Surveys and Texts, 24), p. 279-289. Danzi, Massimo: La biblioteca del cardinal Pietro Bembo, Geneva 2005 (Travaux d’Humanisme et Renaissance, 399). Ferrary, Jean-Louis: Les travaux d'Antonio Agustín, à la lumière de lettres inédites à Lelio Torelli. Faventia, vol. 14, núm. 1, 1992, p. 69-83. Ferrary, Jean-Louis: (ed.): Correspondance de Lelio Torelli avec Antonio Agustín et Jean Matal (1542-1553). Como 1992 (Biblioteca di Athenaeum, 19).