La redundància informàtica és una repetició tendent a fer intel·ligible o més fàcilment intel·ligible un missatge, des del punt de vista de la teoria de la Informació. Hi ha redundància quan un conjunt de dades digitals conté errors que en fan més complicada la lectura, però normalment, gràcies al context podem esbrinar quina és la informació que falta.
Tots els sistemes de detecció d'errors informàtics estan basats en la idea d'afegir redundància en la informació on es detecta l'error, és a dir, es cerca en el context la informació que aclareix l'error i es repeteix. Com en el llenguatge, la redundància és la repetició d'informació que es podria evitar degut a que ja s'entén per context.
Tot i ser beneficiosa per la detecció i correcció d'errors informàtics, la eliminació d'informació redundant és crucial per a la compressió d'informació, ja que la informació és repetida i evident en el set context, la podem eliminar per tal de minimitzar l'espai que ocupa aquesta informació.
Categories de redundància Redundància total: S'observa aquesta mena de redundància en situacions a les quals es repeteix tant la funcionalitat com elements d'interacció. Podríem pensar en un cercador que ens dona "x" resultats per a una mateixa paraula i que en aquest context comunicatiu a la xarxa es repeteix la informació en moltes pàgines web.
Redundància funcional: S'observa quan tan sols es repeteix la funcionalitat.
La redundància és la diferència entre la informació que realment transmet un missatge i la informació màxima que podria transmetre amb el mateix nombre de símbols si tots els símbols aparegueren amb la mateixa probabilitat. La redundància assegura les condicions de transmissió d'un missatge contrarestant el soroll, és a dir, les pertorbacions o distorsions no intencionades que afecten al canal (el sistema físico-tècnic que serveix de vehicle als senyals).
Referències
Categoria:Informàtica teòrica