Anaxímenes (en ; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia que pertany a l'escola de Milet, fundada per Tales i el seu deixeble Anaximandre. La tradició manuscrita no ha conservat cap obra seva, de manera que solament es coneix a partir de citacions d'altres autors, i les seues idees són conegudes només gràcies a les referències d'Aristòtil, Teofrast, Plutarc i altres, que el presenten com a astrònom ocupat en estudiar la natura, a més de la forma i el moviment dels cossos celestes.

Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una manera de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants.

Pensament filosòfic El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses (l'arque) és l'aire (en , aither 'èter'; el mot , aer, era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles). Cercà el principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions empíriques que aquest principi era l'aire, del qual havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, i la rarefacció pel foc).

Cosmologia Anaxímenes creia que la Terra era plana «com una fulla», i que s'havia format per la condensació de l'aire; els cossos celestes també eren plans i havien nascut a partir de la Terra per una rarefacció del seu pneuma ('exhalació'). Aquests astres són de foc (aire rarificat) i cavalquen sobre l'aire, girant al voltant de la Terra «com gira una gorra de feltre al nostre cap». A més, existeixen altres cossos, sòlids i invisibles, que servirien per a explicar els meteorits i els eclipsis.

Pel que fa als fenòmens meteorològics, va considerar que els terratrèmols passen en períodes de sequera o bé en períodes de molta pluja, perquè quan la terra està seca s'esquerda i amb l'excés d'humitat es desfà aquest procés.Aristòtil,Meteors, B7 365b6. Els llamps, els trons i els llampecs es formen pel vent que talla els núvols; la pluja, quan els núvols es condensen, les calamarses quan la pluja se solidifica i la neu quan s'afegeix el vent.

Un fragment molt discutit d'Anaxímenes diu: «així com la nostra ànima, que és aire, ens manté units, de la mateixa manera el pneuma o aire envolta el cosmos». Podria indicar una determinada correlació entre l'ésser humà i el món, atès que tots dos tenen una exhalació (pneuma) i estan coberts per l'aire protector. Aquesta idea seria la base de la popular homologia posterior entre l'ésser humà i el món, que tant es va fer servir en l'antiga medecina.

Obres Va escriure una obra, intitulada Sobre la natura (en ), que no ha arribat als nostres dies, però de la qual tenim constància gràcies a Diògenes Laerci, qui va dir d'Anaxímenes que «va escriure en dialecte jònic en un estil senzill i concís».

Segons esmenta Plini el Vell en la seva Història Natural (II, 76), Anaxímenes va ser el primer a analitzar el còmput geomètric de les ombres per mesurar les parts i divisions del dia, i va fer un rellotge de sol, al qual va anomenar esciotèric ().

Llegat Malgrat que es provés que l'aire no funcionava com a cap arque, la seva idea que els canvis qualitatius són en darrera instància canvis quantitatius (més o menys aire o més o menys condensació produeixen diferents elements i propietats) influí en teories científiques de conservació de la matèria. S'han trobat igualment semblances entre la teoria platònica de la matèria i la d'Anaxímenes.

Referències

Bibliografia

Categoria:Filòsofs presocràtics Categoria:Astrònoms de l'antiga Grècia Categoria:Morts a Turquia Categoria:Astrònoms turcs Categoria:Filòsofs milesis Categoria:Científics grecs de l'antiga Àsia Menor Categoria:Escriptors milesis Categoria:Escriptors antics en grec de tradició indirecta Categoria:Grecs del segle VI aC