Les llengües wintun (també Wintoon, Copeh, Copehan) són una família de llengües parlades a la Vall de Sacramento, al nord de Califòrnia, Estats Units, pels wintun.
Totes les llengües wintun estan en greu perill de desaparició. John Wesley Powell és qui va identificar per primera vegada aquesta família lingüística. La família wintun es parlava a l'oest de la vall del riu Sacramento i a àrees adjacents a l'oest.
Classificació Classificació interna S'han documentat 5 llengües wintu:Golla, 1997, p. 158 I. Wintun septentrional 1. Wintu. Uns 5 parlants actius i uns altres 45 passius (2000).Ethnologue report for language code: Wintu És el millor documentat dels cinc. 2. Nomlaki (també anomenat Noamlakee, o Wintu Central) (†) II. Wintun meridional 4. Patwin. Quedava un únic parlant de Patwin en 1997.Mithun, Marianne, ed. (1997). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. 5. Patwin del Sud o Suisun (†)
Pitkin (1984) considera les llengües wintu molt relacionades entre si, de manera similar al que ocorre amb les llengües romàniques. Pot ser que hagin evolucionat d'una llengua comuna fa uns 2000 o 2500 anys,Whistler 1980, p. 17. amb una divergència similar a l'existent entre les llengües romàniques.
Relacions amb altres llengües La família wintun era part de l'anomenada llavor californiana de l'originàri idioma penutià, segons proposta de Roland B. Dixon i Alfred Kroeber. Aquesta proposta només és una hipòtesi.
Fonologia A. Sheperd (2005) ha reconstruït recentment el proto-wintun amb bastant detall, l'inventari de consonants reconstruït és:A. Sheperd, 2005, p. 5-7 Labial Alveolar Palatal Velar Post-velar Glotal obstruent no-contínua fricativa nasal aproximant El sistema vocàlic està format per cinc vocals breus i cinc vocals llargues .
Gramàtica Les llengües wintun són llengües flexives de tipus fusionant. El nom sol portar marques de cas morfològic explícites i el verb a més de les categories habituals expressa la categoria abstracta d'evidencialitat.
Referències
Bibliografia Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1903). The native languages of California. American Anthropologist, 5, 1-26. Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). Relationship of the Indian languages of California. Science, 37, 225. Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1913). New linguistic families in California. American Anthropologist, 15, 647-655. Dixon, Roland R.; & Kroeber, Alfred L. (1919). Linguistic families of California (p. 47-118) Berkeley: University of California. Golla, Victor (1997): The Alsea-Wintuan Connection, International Journal of American Linguistics, Vol. 63, No. 1 (Jan., 1997), p. 157-170. Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. . (Online version: http://www.ethnologue.com). Grant, Anthony. (1997). Coast Oregon Penutian. International Journal of American Linguistics, 63, 144-156. Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Pitkin, Harvey. (1984). Wintu grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 94). Berkeley: University of California Press. . Pitkin, Harvey. (1985). Wintu dictionary. University of California publications in linguistics (Vol. 95). Berkeley: University of California Press. . Shepherd, Alice. (1989). Wintu texts. Berkeley: University of California Press. . Shepherd, Alice. (2005). Proto-wintu. Berkeley: University of California Press. . Whistler, Kenneth. (1980). Proto-Wintun kin classification: A case study in reconstruction of a complex semantic system. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley). Pitkin, Harvey. “A Bibliography of the Wintun Family of Languages.” International Journal of American Linguistics, vol. 28, no. 1, 1962, p. 43–54.
Enllaços externs
Paral·lelismes morfològics entre Klamath i Wintu Wintu (Wintun) Vocabulari Wintu
Wintun