La Palma: quinzenari humorístich, literari é ilustrat va ser una publicació de la «Societat La Palma» de caràcter festiu i literari que va sortir a Reus de l'1 d'agost de 1899 fins al 29 d'octubre de 1900.
Història Al cap de mig any de la desaparició de Lo Lliri, una revista del Grup modernista de Reus, Pere Cavallé que n'havia estat el director, va iniciar la publicació d'aquesta revista, que portava també de subtítol «portaveu de la societat de dit nom», cosa que es fa evident a cada número, on comentava extensament l'activitat de la entitat. Portava articles, poesies i tenia alguna secció fixa. En els textos publicats es veu molt la mà del seu director, que signava amb el seu nom, les seves inicials o amb pseudònims coneguts de tothom (Claudi Montanya, etc.). Com a col·laboradors hi apareixienen «J. Staransa», «Surisenti» (pseudònim de Ramon Suriñach), col·laboradors humorístics habituals, i Abelard Coma, Antoni Isern, Plàcid Vidal, Ricard Pallejà, Xavier Gambús i Jaume Sardà i Ferran. En la seva presentació ja expressava clarament que seria el portaveu de l'entitat recreativa, però que el seu màxim interès serien els articles literaris: «Donchs bueno; trobarse en aytals condicions y com mes amunt ja he dit és bastant amiga de la literatura […] tots los aficionats […] puguin desarrollar lo seu ingeni y al mateix temps perqé sigui lo seu portanveu». Diu l'historiador de la premsa satírica reusenca, Marc Ferran: «Amb tot ens trobem davant d'un diari més festiu que no pas literari». L'últim número va ser un número extraordinari amb textos de Güell i Mercader, Francesc Gras i Elias, Eugeni Mata, Josep Déu Francesch, Josep Carbonell Alsina, Domènec Sugranyes, Miquel Barberà, Josep Thous Puey i el mateix Pere Cavallé. El sol fet d'escriure en català ja era un acte reivindicatiu, i comportava moltes crítiques dels sectors conservadors de la ciutat. Llegim: «Tots los que escrivim en català estem en perill, perquè'ls que hi escrivim es senyal de que estimem a Catalunya y'ns interessem per la seva prosperitat, y com qu'avuy això es un crim, la veritat, tenim por».
Aspectes tècnics Tenia la capçalera il·lustrada per Hortensi Güell, que no va arribar a veure publicada la revista, ja que es va suïcidar abans, «dibuixada no massa feliçment», segons l'erudit reusenc Joaquim Santasusagna. Amb quatre pàgines i format foli. Publicava fotografies de les seves activitats, normalment a la primera pàgina. La redacció era al carrer de Jesús número 1, cal Cardenyes, seu de la Societat La Palma, i s'imprimia a la Impremta de Celestí Ferrando.
Localització Una col·lecció a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Una col·lecció a la biblioteca del Centre de Lectura i a la Biblioteca de Catalunya.
Digitalització La Palma Els 18 exemplars conservats a l'hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Referències
Vegeu també La Premsa a Reus 1813 - 1939
Categoria:Premsa històrica de Reus en català Categoria:Premsa humorística de Reus en català