Deepwater Horizon era una plataforma petroliera semisumergible de posicionament dinàmic d'aigües ultraprofundes propietat de Transocean. Construïda l'any 2001 a Corea del Sud per Hyundai Heavy Industries, la plataforma va ser encarregada per R&B Falcon, que més tard es va convertir en part de Transocean, registrat a Majuro, Illes Marshall i arrendada a BP a partir de 2001 fins a setembre de 2013. Al setembre de 2009 va perforar el pou petrolier més profund de la història, a una profunditat vertical de 35.050 peus (10.683 m) i a una profunditat mesurada de 35.055 peus (10.685 m) en el camp de petroli Tíber en el bloc Keathley Canyon 102, aproximadament 250 milles (400 km) al sud-est de Houston, a 4132 peus (1259 m) d'aigua.
El 20 d'abril de 2010, mentre perforava el pou exploratori al jaciment de Macondo, una explosió en la plataforma causada per una rebentada petrolífera va matar 11 membres de la tripulació i va encendre una bola de foc visible a partir de 35 milles (56 km) de distància. El foc resultant no podia ser extingit i, el 22 d'abril de 2010 la plataforma Deepwater Horizon es va enfonsar, deixant el pou que brolla en el fons del mar i causant el vessament més gran de petroli en alta mar en la història dels EUA estimat en 779000 t de cru. Els primers danys van afectar les maresmes de la desembocadura i el delta del Mississipi i el dany es va estendre a l'àrea de Louisiana i altres sectors de Florida i Cuba.
L'accident miniatura|esquerra|DeepWater en flames després de l'explosióA les 9:45 PM del 20 d'abril de 2010 la plataforma Deepwater Horizon operada per la British Petroleum Company (BP), durant les fases finals de la perforació del pou exploratori a Macondo, un guèiser d'aigua va entrar en erupció i va provocar la pujada del mar en la plataforma de 240 peus (73 m) en l'aire, a això li va seguir una altra erupció de fang, gas metà i aigua combinats. Aquesta mescla fangosa ràpidament es va convertir en un estat completament gasós i llavors es va encendre provocant una sèrie d'explosions i després una tempesta de foc. Es va fer un intent per activar el mecanisme de prevenció de la fuita, però va fracassar.
Després de la crema durant aproximadament 36 hores, la plataforma Deepwater Horizon es va enfonsar en aigües profundes. Les restes de la plataforma es troben en repòs en el jaç marí al voltant de 5.000 peus (1500 m) de profunditat en aquest lloc, i prop de 1.300 peus (400 m) al nord-oest del pou. El vessament de petroli resultant va continuar fins al 15 de juliol gràcies a diversos pous de socors que van ser utilitzats per segellar permanentment el pou, i va ser declarat "efectivament mort" el 19 de setembre de 2010.Deepwater Horizon#Explosion and oil spill
Efectes del petroli
El petroli és un líquid viscós amb una olor forta i molt característica. Té una densitat menor que la de l'aigua, pot variar entre 0,615g/ml i 0,994g/ml, i és insoluble en ella, per això flota. El seu color pot variar entre el groc i negre amb reflexos verds i és fluorescent. http://www.slideshare.net/acambientales/qumica-orgnica-petroleo És extret de la superfície terrestre, ja que es forma a partir de la transformació de la matèria orgànica acumulada en sediments del passat geològic. S'utilitza com a principal font d'energia dels països desenvolupats.Petroli
El cru de petroli és una substància formada principalment per hidrocarburs, és a dir, formada per compostos orgànics d'hidrogen i carboni; encara que també conté altres compostos orgànics com són els compostos de nitrogen (0,2%) i sofre (entre 0-2%). http://www.info-petroleo.com/composicion.html Fins i tot pot tenir petites quantitats (de l'ordre de parts per milió) de compostos inorgànics, és a dir, metalls com el ferro, níquel, crom, vanadi, plom i cobalt. En els compostos orgànics predominen les parafines, naftalens i compostos aromàtics. http://www.monografias.com/trabajos11/cuadun/cuadun.shtml
- Les parafines i naftalens són hidrocarburs cíclics saturats (sense enllaços dobles), on molts d'ells contenen grups metil.
- Els compostos aromàtics són hidrocarburs cíclics insaturats (amb enllaços dobles), on molts deriven del benzè.
A més podem classificar els diferents components del petroli segons siguin més pesants o no, és a dir, segons el nombre de carbonis pels quals estiguin formats.
El petroli abocat es va estenent en una superfície cada vegada major fins a arribar a formar una capa molt extensa, de molt poc gruix (es calcula que en mitja hora, 1m³ de petroli pot arribar a formar una taca de 100 m de diàmetre i 0,1 mm de gruix). http://www.buenastareas.com/ensayos/Pertoleo/3671993.html
Podem fer una classificació sobre el petroli abocat, segons l'estat físic dels components, i de com contribueixen a la contaminació cadascun: http://www.greenpeace.org/mexico/Global/mexico/report/2012/1/impactos_ambientales_petroleo.pdf miniatura|Quitrà 1. Les parts més volàtils del petroli s'evaporen (un 60%), i la majoria són descompostos per foto-oxidació en l'atmosfera. O gasos, com el metà, que es troben en el subsòl a pressions enormes. http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/11CAgu/160VerPe.htm#Efectos de la contaminación con Petróleo
L'exposició a aquests components volàtils produeix diferents efectes en l'home, ja que són tòxics: irritació de la pell i dels ulls, provoquen nàusees, dolors de cap o marejos. La inhalació d'aquests olis pot arribar a provocar fins i tot pneumònia o la mort.
Els més perillosos o de més preocupació per ser els més tòxics són el benzè, toluè i xilè.
2. Una part del cru que queda a l'aigua també pateix la foto-oxidació i l'altra es dissol en l'aigua (la part més perillosa des del punt de vista de la contaminació dels éssers vius).
És la part més perillosa des del punt de vista de la contaminació dels éssers vius, ja que en dissoldre’s en aigua afecta directament al fitoplàncton, peixos i altres éssers de l'oceà i, per tant, indirectament a tots els altres éssers de la cadena alimentària alterant així l'equilibri de l'ecosistema.
3. Per acabar, la part que queda, forma una mousse, una emulsió gelatinosa d'aigua i oli que es converteix en boles de quitrà denses i semisòlides.
És un problema greu sobretot per a les algues, que els impedeix dur a terme la fotosíntesi perquè no els arriba la llum del sol, però també afecta altres éssers vius com els ocells, que queden impregnats d'aquesta substància impedint-ne així el moviment i obstruint-ne la respiració.
Però també existeix un problema greu de contaminació ambiental quan es crema el petroli, quan es produeix una combustió d'aquest. En la reacció d'oxidació es presenta a continuació:
CxHy + O₂ → CO₂ + H₂O Com es pot observar es forma CO₂, un dels gasos de l'efecte hivernacle, i el principal culpable de l'escalfament global. L'efecte hivernacleEfecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera terrestre pot mantenir una temperatura elevada a la superfície terrestre que possibilita la vida perquè permet l'entrada de la radiació solar visible però impedeix la sortida de la radiació infraroja emesa pel planeta (bloqueja la convecció). El CO₂ no és el principal gas de l'efecte hivernacle (és l'aigua), i la quantitat existent en l'atmosfera és molt més petita que la de l'aigua mateixa. Però el CO₂ té els màxims d'absorció on no els té l'aigua ni els altres gasos de l'efecte hivernacle, per això un augment d'aquest pot ser molt perjudicial, com s'ha pogut comprovar, que és el principal culpable de l'escalfament global.
Com que la combustió no és perfecte s'observa una gran fumarada negra que contamina l'aire. Aquest fum negre està format per partícules que no arriben a cremar-se (soot), per falta d'oxigen i perquè a baixa temperatura la combustió no és del tot eficient, o partícules que no es poden cremar (cendres), com partícules inorgàniques o partícules que no reaccionen amb l'oxigen.
El petroli no està format només per carbonis i hidrògens, de manera que també es formen altres gasos com òxids de sofre, SOx, o nitrogen, NOx perquè conté altres elements. Aquests gasos, tant SOx com NOx , quan pateixen certes oxidacions, formen l'àcid nítric (HNO₃) i l'àcid sulfúric (H₂SO₄) que són els causants de la pluja àcida.
A més, els gasos NOx destrueixen la capa d'ozó, O₃, que es troba a l'estratosfera i això és un problema, ja que l'ozó ens protegeix de les altes radiacions UV del sol (absorbeix totalment la radiació UV-C, 100-280 nm, i part de la UV-A i UV-B, 280-400 nm). Aquests gasos, tot i que tenen un temps de vida curt (NOx 4 dies), poden arribar a l'estratosfera i allà catalitzar la descomposició de l'ozó. La majoria d'aquests catalitzadors segueixen un mecanisme general (on X és el catalitzador) que és:
X + O₃ → XO + O2 (Semireacció 1)
O + O₃ → 2 O2 (Reacció global) A més es desprèn el metà que es troba emmagatzemat en el subsòl a altes pressions, que també contamina l'atmosfera, ja que és un altre dels gasos de l'efecte hivernacle i a més a més destrueix la capa d'ozó.
Efectes sobre el medi ambient 200x133px|miniatura|La captura de tortugues joves impregnades de pretoli de 20 a 40 milles de la costa per la rehabilitació; 14 juny 2010 La magnitud de l'impacte ambiental es va intuir, ja que no hi havia antecedents equiparables que servissin per predir que passaria. La tragèdia va ser doble, la combinació del petroli vessat en l'oceà i el dispersant Corexit, utilitzat per revertir el vessament, va provocar que les partícules disperses de petroli s'absorbissin més fàcilment per la fauna marina i per tant, ingressessin a la cadena alimentària sense cap mena de filtre. http://revoluciontrespuntocero.com/a-tres-anos-del-peor-derrame-petrolero-de-la-historia-deepwater-horizon-infografia/
Són molts els impactes negatius del vessament de petroli sobre les aigües marines del Golf de Mèxic. En primer lloc es va formar una pel·lícula sobre la superfície marina que impedia l'entrada de llum a l'aigua, impossibilitant el procés de fotosíntesi en les plantes (algues i prades marines) de les quals depenen milers d'espècies animals. http://www.carbonoybosques.org/ultimas_noticias/el_derrame_de_petroleo_en_el_golfo_de_mexico_cual_es_su_impacto_sobre_la_biodiversidad.html
També, va tenir lloc una contaminació aguda que pot portar fins i tot a la mort de molts organismes marins, perquè els contaminants dels compostos del cru són altament tòxics. Poc temps més tard de l'accident es va observar que les aigües contenien 40 vegades més hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP’s) que abans del vessament. Els HAP’s (compostos orgànics formats per diversos anells benzènics) són un grup de més de 100 substàncies químiques diferents que es formen durant a combustió incompleta de petroli, gasolina, carbó, deixalles i altres substàncies orgàniques. Aquests compostos són cancerígens i, per tant, representen diversos riscos per la salut dels éssers humans i la vida marina.http://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts69.html#bookmark2 Mol·luscs, esponges i altres espècies que s'alimenten de filtrar l'aigua, podien ingerir fàcilment aquests contaminants del petroli, entre d'altres. A més a més, els musclos, les ostres i les cloïsses són espècies extremadament sensibles al vessament de petroli. A més llarg termini, el vessament pot provocar danys en el sistema reproductiu i d'alimentació de tots els organismes de l'ecosistema marí.
Altres espècies que poden notar l'efecte del petroli són les que viuen en la part superficial del mar, com les tortugues, dofins i balenes que han de sortir a la superfície per poder respirar. En entrar en contacte amb l'abocament poden patir obturacions en les vies respiratòries.
A les aus, per exemple, se'ls poden impregnar les plomes, perdent així, la seva capacitat d'aïllament que els dona l'oli natural de les mateixes i acaben morint de
200x133px|miniatura|esquerra|Pelicà impregnat de petroli prop de Grand Isle, Louisiana