Baccharis salicina és una espècie de planta de la família de les Asteràcies.

Característiques És un arbust que mesura en 0,8 i 2 m d'alçada, amb el fullatge enganxós. La seva tija és llenyosa i granulosa. Les fulles són allargades i rectes, laxes, d'entre 10 a 15 cm de longitud, podent ser dentades. Té petites flors roses o vermelles tenyides de blanc. Les flors són masculines i femenines de 5 a 7 mm d'ample disposades en tres sèries amb forma semiesfèrica i fruits semblants a una nou, color cafè blanquinós. El període de floració inicia al juliol i conclou al gener de l'any següent.

Distribució i hàbitat És típica del desert del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic, trobant-se també per les tres zones sub-continentals d'Amèrica, incloent al centre de l'Argentina i Xile. Es troba distribuït a la major part de les zones semi-humides de Mèxic i es troba als estats d'Oaxaca, Nayarit, Puebla, Jalisco i Colima. Habita a llocs humits com les vores dels rius i rierols.

Propietats El seu principal ús és contra la infecció i el dolor d'estómac; com a tractament s'empra la planta restregada sobre el ventre, o la seva cocció es beu en dejú.

S'empra també contra bonys causats per cops o caigudes, en els que pot o no haver-hi dolor. Per a curar-los s'apliquen sobre aquests fulles picades en alcohol. També s'usa per a tractar la dermatitis (que es desenvolupa per romandre molta estona a la calor o per la picadura d'algun animal), i la varicel·la. En aquest cas s'apliquen banys amb la cocció de la tija i la flor, més un grapat de carbonat.

La composició química de la resina que produeix conté:Martinez, Máximo (2005): Las plantas medicinales de México. Tomo I. México, Ediciones Botas. pp.11. Metílics Èters Camferol

Taxonomia Baccharis salicina va ser descrita per Torr. i A. Gray i publicada a A Flora of North America: containing... 2(2): 258. 1842.

Etimologia Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, Déu del vi, per a una planta amb una arrel fragant i reciclat per Linné.Baccharis a Calflora. salicina: epítet llatí que significa "com un salze".salicina a Epítetos botánicos.

Sinonímia Baccharis pingraea f. angustissima DC. Baccharis pingraea var. longipes (Kunze ex DC.) Heering Baccharis viminea var. viminea Baccharis viminea var. atwoodii S.L. Welsh Pingraea viscosa (Ruiz & Pav.) F. H. Hellwig Pingraea marginalis (DC.) F. H. Hellwig Pingraea salicifolia (Ruiz & Pav.) F. H. Hellwig Baccharis marginalis var. viminea Heering Baccharis marginalis var. araucana (Phil.) Heering Baccharis marginalis var. linifolia Heering Baccharis marginalis var. longipes (DC.) Heering ex Reiche Baccharis marginalis var. marginalis Baccharis marginalis var. longipes (Kunze ex DC.) Heering Baccharis glutinosa var. glutinosa Baccharis glutinosa var. incisa Heering Baccharis serrulata var. subscandens Kuntze Baccharis medullosa var. medullosa Baccharis medullosa f. medullosa Baccharis medullosa f. gracilis Heering Baccharis salicifolia var. salicifolia Baccharis salicifolia var. mocoafluminis (Cuatrec.) Cuatrec. Molina parviflora Ruiz & Pav. Molina salicifolia Ruiz & Pav. Molina viscosa Ruiz & Pav. Baccharis viscosa var. viscosa Baccharis viscosa var. nigricans Kuntze Baccharis cuervi Phil. Baccharis emoryi A. Gray Baccharis iresinoides Kunth Baccharis longipes Kunze ex DC. Baccharis kraussei Heering Baccharis subpenninervis Sch. Bip. Baccharis pallida Heering Baccharis purpurascens Heering Baccharis glutinosa Pers. Baccharis parviflora Less. ex Schltdl. & Cham. Baccharis salicina Rothr. Baccharis farinosa Pers. ex Spreng. Baccharis linifolia Phil. Baccharis medullosa DC. Baccharis lanceolata Kunth Baccharis alamanii DC. Baccharis parviflora Ruiz & Pav. Baccharis marginalis DC. Baccharis viminea DC. Baccharis viscosa (Ruiz & Pav.) Kuntze Baccharis parviflora (Ruiz & Pav.) Pers. Baccharis longifolia DC. Baccharis corymbosa Meyen Baccharis araucana Phil. Baccharis salicifolia Nutt. Baccharis huydobriana Baccharis chilquilla DC. Baccharis coerulescens DC. Baccharis subpingraea f. borealis Heering Baccharis linifolia DC. Baccharis subpingraea f. punctulata Heering Baccharis salicifolia (Ruiz & Pav.) Pers.«Baccharis salicina» a EOL. Data consulta: 31 de març de 2014.

Referències

Bibliografia Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional (2011): Azumiate (en línia) Consultat el dia 11 de novembre de 2011. Covas, Guillermo. Plantas Pampeanas. F.E.P: Santa Rosa, La Pampa, 1999. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 7: Asteraceae, part 2. 20: i–xxii + 1-666. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, Nova York. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ . Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1-1400. University of California Press, Berkeley. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newsl. 37: i–iii, 1–84. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.

Enllaços externs

Jepson Manual Treatment Galeria de fotos

Categoria:Astereae Categoria:Plantes medicinals asteròidies