Agustí Monguilod i Andreu (Torroella de Montgrí, 30 de setembre del 1918 - 4 de maig del 2005) va ser un músic, excel·lent instrumentista de tenora i de violí que tocà a la cobla-orquestra Els Montgrins durant trenta-cinc anys (1944-1979).

Biografia Procedia de família de músics, com el seu oncle RicardRicard Monguilod va ser músic, instrumentista de fiscorn i trombó, cadiraire de professió. Tocà (1924-1927) amb "la Principal de Bordils", d'on breument passà a "la Lira" de Torroella abans de tocar (1928-1930) amb "els Rosinyols" de Castelló d'Empúries, amb l"Emporitana" de Verges (1930-1935), i amb la Principal de la Bisbal (1936-1939). S'exilià en acabada la guerra i s'establí a la Catalunya del Nord, on tocà en diverses formacions, com la "cobla Perpinyà". que tocà el fiscorn a cobles de tanta anomenada com "La Principal de la Bisbal" i la "cobla Perpinyà". L'Agustí rebé les primeres lliçons de música d'un convilatà, Vicenç Bou, i les amplià estudiant violí amb els mestres Vallespí i Poch. El seu instrument principal, però, fou la tenora, que li ensenyà el cervianenc Lluís Cotxo i Güell.

Començà a tocar el violí i el clarinet en un tercet que acompanyava les sessions de cinema mut a Rupià. Acabada la guerra civil espanyola, amb el futur compositor Martirià Font i altres joves músics fundà el conjunt «La Victòria», a Verges. Poc després, i com ja havia fet el seu oncle, l'Agustí s'incorporà a l'«Emporitana» de Verges (1936-1937), on tocà el violí i la tenora. Després de tocar a la cobla Caravana (1942-1947), fou sol·licitat per entrar als Montgrins, on tocà la resta de la seva carrera fins a plegar-ne el 1979. De la famosa cobla-orquestra en fou primer tenora i violí primer durant dècades, fins que el rellevà un altre gran músic, Josep Gispert; també, i fins al 1967, l'Agustí s'encarregà de l'arxiu i no es retirà de la cobla sense abans haver tocat un temps el flabiol. Amb tot, no es jubilà pas en fer els seixanta anys: tocà a la cobla «Màxims» d'Amer cinc anys, de 1979 a 1983, feu tres anys més a la cobla «Baix Empordà» (1984-1986), uns mesos a la cobla-orquestra «Perpinyà» i els darrers tres anys de carrera els feu a la cobla "la Pirinenca", de la Catalunya del Nord; un cop jubilat, amb 73 anys encara tocava la tenora a «la Principal del Rosselló». Alternà les actuacions en cobla amb la direcció de la coral de Rupià (1988-1996), la "Coral del Recer" de Torroella (1992-2004) i, fent de solistes amb Ricard Parés, actuacions a l'Orquestra Simfónica de Girona que dirigia Lluís Albert i a l'Orquesta de Cambra de Girona fins al 1999.

Va ser també professor de música, amb diversos deixebles, com el futur violinista Joan Calsina. Finalment, en les seves hores lliures fabricava canyes per a embocadures de tenora, tible i gralla.

Per les seves qualitats com a solista, en Ramon Vilà li va dedicar la sardana obligada de tenora Adéu, Genís, de què en Monguilod en va fer una autèntica creació i un motiu d'orgull per als Montgrins. En reconeixement de les seves qualitats i la seva carrera, l'ajuntament de Torroella el distingí el 1999 amb la Medalla del Montgrí, i la ciutat de Girona li dedicà un homenatge el 1999, definint la seva obra com

El seu fill, Juli MonguilodJuli Monguilod i Porqueras (Torroella de Montgrí, 28 de gener del 1946) va ser instrumentista de violí, guitarra i tible () Estudià solfeig i violí amb el seu pare, per després continuar fent-ho amb en Forcada i en Joaquim Vallespí, de Torroella. Cursà harmonia amb un membre de la família Cassú de Bordils i sobretot, amb Josep Viader, de Girona. Amb el mestre Josep Saurina, de Salt, estudià saxo. Va formar un conjunt amb el també torroellenc Adrià Anglada, el "Duo Radiant's" (1964), amb què van gravar . Posteriorment, en Juli va tocar amb "Els Vampirs" de Palafrugell, "Los Comodines" (1969-1973) i "Slalom", de Lleida (anys 70 i 80) i, durant vint-i-cinc anys, a l'Orquestra Maravella (fins a la jubilació, 2011). i la seva neta Cèlia PallíCèlia Pallí i Monguilod (Torroella de Montgrí, 1984) és filla de Titon Monguilod (germana de Juli Monguilod), i va cursar el batxillerat internacional i estudià música al "Hunter College" de Toronto, on obtingué la llicenciatura i feu un postgrau amb excel·lents qualificacions. Posteriorment es doctorà a la UAB al Ha cantat amb grups com "Cafe Ole" i "Plan C", i des del 2009 (i encara al 2013) va fer de vocalista de suport de la cantant Nelly Furtado. Al 2013, a més, sortí de telonera d'aquesta a la gira europea "The Spirit Indestructible Tour" () i publicà un disc auto-editat. La Cristina té una germana, Clara Pallí i Monguilod (Tarragona, 1978), han fet també carrera com a músics.

Enregistraments de lluïment d'Agustí Monguilod A la tenora Adéu Genís, de Ramon Vilà Ref. 3L14003 Francesca, de Joaquim Vallespí Ref 3L14005 Quan l'amor neix, de Narcís Costa, i Adéu, Genís Ref. DM-48802 Blau

Al violí Ref. 211311 Conté Andante cantabile i Minuet, d'Antoni Soler; Impressions simfòniques, fragment final, de Juli Garreta; Zailan, d'Albert Cotó; Valèria, d'Antoni Agramont; Gavota-Pizzicato, d'Enric Masana; Suite clàssica catalana, de Lluís Albert

Notes

Referències

Categoria:Músics catalans del sud contemporanis Categoria:Músics torroellencs Categoria:Tenores Categoria:Morts a Torroella de Montgrí Categoria:Nascuts el 1918 Categoria:Morts el 2005