Louis Fleury (Lió, 24 de maig de 1878 — París, 1926)(en) Edward Blakeman, «Fleury, Louis» [archive], sur Grove Music Online (consulté le 8 mai 2021) fou un compositor i flautista francès.

Biografia Deixeble de Paul Taffanel al Conservatori de París, Fleury va obtenir un primer premi de flauta l'any 1900. El 1902, es va unir a la Société Moderne d'Instruments à Vent i es va fer càrrec de la seva direcció quan Georges Barrère va marxar el 1905.(en) Edward Blakeman, «Fleury, Louis» [archive], sur Grove Music Online (consulté le 8 mai 2021)

Molt preocupat pel repertori de flauta, contribueix al redescobriment d'obres de l'època barroca i encarrega noves peces als seus contemporanis. El 1913, per exemple, va interpretar el solo de flauta Syrinx de Claude Debussy, que li està dedicat.(en) Edward Blakeman, «Fleury, Louis» [archive], sur Grove Music Online (consulté le 8 mai 2021) A Fleury li van dedicar moltes altres partitures,«Category:Fleury, Louis» [archive], sur IMSLP (consulté le 8 mai 2021) en particular la peça "Krishna" de la col·lecció "Joueurs de Flûte " Op. 27 d'Albert Roussel, que va interpretar per primera vegada l'any 1925.Anne-Charlotte Rémond, «1925, Albert Roussel: Création de "Joueurs de flûte"» [archive], sur France Musique, 26 février 2019 (consulté le 8 mai 2021)

L'any 1904, la compositora francesa Mel Bonis li va dedicar la seva "Sonata per a flauta i piano ",Jardin 2020, p. 74. que va interpretar diverses vegades.Jardin 2020, p. 173. El 1908, va participar en la creació francesa de les melodies de la compositora britànica Ethel Smyth. El 1921, el compositor britànic Cyril Rootham li va dedicar la "Suite en tres moviments per a flauta i piano". L'any 1924, Jacques Ibert li va dedicar la seva obra "Jeux-Sonatina per a flauta i piano".Jacques Ibert (1890-1962), Jeux. Flûte, piano. L 22, 1923 (disponible en línia [arxiu])

És coautor, amb Paul Taffanel, de l'article dedicat a la flauta a l'Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire de Lavignac i La Laurencie.(en) Edward Blakeman, «Fleury, Louis» [archive], sur Grove Music Online (consulté le 8 mai 2021)

La seva dona fou la pianista Gabrielle MonchablonJardin 2020, p. 121. i la seva filla Antoinette Fleury.Jardin 2020, p. 168.

Referències

Bibliografia Paul Taffanel et Louis Fleury, « La Flûte », dans Albert Lavignac et Lionel de la Laurencie, Encyclopédie de la musique et dictionnaire du conservatoire, vol. 2.3 : Deuxième partie. Technique, esthétique, pédagogie. Technique instrumentale, Paris, Delagrave, 1927 (disponible en línia [arxiu]), p. 1483-1526. Étienne Jardin (dir.), Mel Bonis (1858-1937): Parcours d'une compositrice de la Belle Époque, Actes Sud / Palazzetto Bru Zane, 2020 (, présentation en ligne [archive]).

Categoria:Flautistes francesos Categoria:Compositors lionesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a París Categoria:Persones del Roine Categoria:Nascuts el 1878 Categoria:Morts el 1926 Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX