és un antic pilot de motociclisme català que va guanyar dos campionats del món (el de 125cc el i el de 500cc el ). En guanyar el títol de 500cc va esdevenir el primer català a guanyar un mundial en la "categoria reina" i aquest èxit li va valdre el guardó d'Esportista català de l'any el mateix 1999 i la Creu de Sant Jordi el 2002. El 2015 va ser nomenat MotoGP Legend.

Carrera esportiva Primers anys Nascut al si d'una família acomodada (el seu avi i el seu pare eren constructors immobiliaris) i amb molta afició pel motociclisme (el seu germà Josep va arribar a córrer a les 24 Hores de Montjuïc), Àlex Crivillé va aprendre a conduir motos a quatre anys tot practicant amb la Cota 25 de les seves cosines. La seva primera moto va ser una Cota 49 que li compraren el 1983. De ben jove va mostrar interès per la mecànica i practicava sovint al garatge familiar. Crivillé va estudiar FP-1 a La Salle de Manlleu i durant la setmana s'estava a Vic, a casa del seu germà Josep.

El 1984, Crivillé va debutar en competició amb resultat de victòria a les 2 Hores de resistència de ciclomotors d'Hostalets de Balenyà. El 1986, a quinze anys, encoratjat per Josep, Crivillé es presentà a unes proves que havia convocat Honda Taulé a Calafat per a seleccionar un pilot per al proper Critèrium Solo Moto. Com que calia l'autorització paterna i els germans Crivillé no havien demanat permís a casa, Josep falsificà la signatura del pare. Àlex va fer-hi un bon paper i va resultar ser l'escollit. Amb l'Honda Hurricane de Taulé, preparada per Paxau, Crivillé va guanyar el Critèrium a la tardor. El premi per al guanyador era disputar el Campionat d'Europa de 80cc l'any següent amb una Derbi oficial.

80cc Derbi (1987–1988) 1987 Crivillé va començar la seva carrera internacional el amb l'equip oficial de Derbi, inicialment competint al Campionat d'Europa de 80cc al costat de Julián Miralles. El valencià va acabar guanyant el Campionat i Crivillé hi acabà tercer. Pel que fa al campionat del món de 80cc, Crivillé hi va participar esporàdicament com a tercer pilot del potent equip de la marca vallesana, encapçalat pels valencians Aspar i Champi Herreros, els quals acabaren el mundial d'aquell any com a campió i subcampió respectivament. Al seu primer Gran Premi, a Jerez, Crivillé es va classificar sorprenentment tercer als entrenaments i va acabar la cursa en segon lloc, a més de marcar-hi la volta ràpida. Després va participar en dos Grans Premis més, a Assen i el Jarama, però es va haver de retirar en ambdues curses. Finalment, va acabar el campionat en l'onzena posició, a 117 punts d'Aspar i a 74 d'Herreros.

1988 El , Crivillé va continuar sorprenent. Als Grans Premis d'Espanya i de l'Expo, celebrats al Jarama i Jerez respectivament, va acabar tercer dues vegades consecutives, marcant la volta ràpida a la primera cursa. Al va acabar-hi quart, però va aconseguir un segon podi al (un segon lloc). Al es va retirar, però va acabar el mundial obtenint sengles tercers llocs al i al . Amb tot això, el català va acabar el campionat com a subcampió, a 47 punts del campió Aspar.

125cc Derbi (1988) A més dels 80cc, el 1988 Crivillé va competir també en la categoria de 125cc, especialment als Grans Premis on no hi havia cursa de 80cc. Al es va retirar, al hi va anotar els seus primers punts en acabar novè però ja no en va aconseguir més punts en retirar-se del i acabar dissetè al de Txecoslovàquia. Aquell any va acabar el campionat en la trenta-unena posició, a 190 punts del campió Aspar.

JJ Cobas (1989) miniatura|esquerra|La JJ Cobas amb què va guanyar el seu primer campionat del món en la categoria de 125cc el 1989

De cara al 1989, Crivillé va passar a l'equip JJ Cobas, on pilotà la moto amb motor Rotax creada pel reputat tècnic Antonio Cobas. Mentre que l'equip va optar per saltar-se la primera ronda, el , Crivillé va aconseguir victòries consecutives a Austràlia i Espanya, aconseguint finalment la seva primera victòria a Phillip Island. Es va retirar al , tot i que hi va enregistrar la volta ràpida. Tot seguit va obtenir una altra victòria a la cinquena ronda, Alemanya, un tercer lloc (i la volta ràpida) a Àustria i un segon lloc també als Països Baixos.

Crivillé es va tornar a retirar al , però tot seguit va encadenar dos segons llocs consecutius a França i Gran Bretanya i dues pole positions a les dues darreres curses de la temporada, Suècia i Txecoslovàquia, que va guanyar. Finalment, es va proclamar campió del món amb 166 punts davant els 152 de Hans Spaan. A l'edat de 19 anys, 5 mesos i 23 dies, Crivillé esdevingué el campió del món de motociclisme més jove de la història en aquells moments. Aquell va ser el primer i únic títol de 125cc de la seva carrera, ja que l'any següent va passar als 250cc.

250cc Yamaha (1990) El , Crivillé va passar a la categoria de 250cc amb la de l'equip de Giacomo Agostini. Es va saltar la primera ronda al Japó per segon any consecutiu i va començar la seva temporada amb una retirada als Estats Units. A la següent ronda, a Espanya, va acabar-hi setè, abans de tornar-se a retirar al Gran premi de les Nacions. Va acabar onzè a Alemanya, però es va tornar a retirar a Àustria. Va acabar setè a Iugoslàvia, però va encadenar dues noves retirades a les rondes d'Assen i Spa-Francorchamps.

Crivillé va poder acabar la temporada amb bona nota en anotar una gran quantitat de punts a les rondes finals: vuitè a França i Gran Bretanya, novè a Suècia, setè a Txecoslovàquia (el seu millor resultat de la temporada), cinquè a Hongria i sisè a Austràlia. Finalment, fou onzè al campionat, a 147 punts del campió John Kocinski.

JJ Cobas (1991) miniatura|esquerra|La JJ Cobas que va pilotar a la categoria de 250cc el 1991 Després d'una temporada poc brillant amb Yamaha el 1990, el Crivillé va tornar a l'equip de JJ Cobas. No va començar bé la temporada, retirant-se dues vegades seguides al Japó i Austràlia. Només a la tercera ronda, als Estats Units, va aconseguir els seus primers punts amb un vuitè lloc. Van encadenar dues noves retirades a Espanya i Itàlia, seguides d'un setè lloc i un de novè a Alemanya i Àustria.

Al i al dels Països Baixos es va tornar a retirar. A França hi va acabar setè i després va encadenar dues retirades més a Gran Bretanya i San Marino. El seu millor resultat de la temporada fou el cinquè lloc que obtingué al Gran Premi de Txecoslovàquia. Es va tornar a retirar al -la novena retirada de l'any- i va acabar sisè a la ronda final, el .

Crivillé va acabar tretzè al campionat, a 186 punts del campió Luca Cadalora. Aquell any va protagonitzar nou retirades, la quantitat més alta de la seva carrera, i durant els seus dos anys a la classe de 250cc no hi va aconseguir cap victòria ni cap podi.

500cc Honda (1992–2001) 1992

Després de dues fluixes temporades als 250cc, el Crivillé va passar a la categoria de 500cc en entrar a l'equip Honda Pons, acabat de crear per Sito Pons, on disposà d'una Honda NSR500. Es va retirar a la primera ronda, al Japó, però va aconseguir els seus primers punts a la segona cursa, a Austràlia, amb un setè lloc. Al Gran Premi de Malàisia, la seva tercera cursa als 500cc, Crivillé va aconseguir el seu primer podi en la categoria per darrere de Mick Doohan i Wayne Rainey.

A la següent cursa, a Espanya, va protagonitzar la seva primera retirada de la temporada, però va aconseguir més punts a Itàlia en acabar-hi vuitè. Va seguir una altra retirada al Gran Premi d'Europa, però a Alemanya va acabar en quarta posició després de lluitar amb Wayne Gardner pel tercer lloc.

A Assen, Crivillé va fer història en guanyar la cursa, esdevenint el primer català a guanyar-ne una en la categoria dels 500cc. Després d'una lluita amb John Kocinski i Alex Barros a les darreres voltes, Crivillé va aconseguir mantenir-se al capdavant i creuar la línia 0,762 segons per davant de Kocinski. A la següent ronda, Hongria, Crivillé va ser desqualificat per haver entrat a boxes per a canviar de moto en estar-se assecant la pista, cosa que no estava permesa en aquell moment. Van seguir dues retirades més a les rondes francesa i britànica més un sisè i setè lloc al Brasil i Sud-àfrica respectivament.

Crivillé va acabar vuitè al campionat, a 81 punts del campió Wayne Rainey.

1993 miniatura|upright|Crivillé amb Sito Pons a la primera ronda de 1993, Austràlia, on va acabar sisè El , Crivillé va continuar a l'equip Honda Pons. En les tres primeres curses de la temporada -Austràlia, Malàisia i Japó- va acabar sisè una vegada i cinquè dues. A la quarta ronda, a Espanya, va aconseguir el seu primer podi de la temporada en acabar-hi tercer.

La seva primera retirada de la temporada va arribar a Àustria, seguida d'un quart lloc a Alemanya i un tercer lloc als Països Baixos, el mateix circuit on va guanyar la seva primera cursa un any abans. Tot seguit va encadenar tres retirades consecutives, concretament als Grans Premis d'Europa, San Marino i Gran Bretanya. Les quatre darreres rondes van ser més positives per a ell i va acabar vuitè a la República Txeca, sisè a Itàlia, setè als Estats Units i quart a l'última cursa de la temporada, el .

Crivillé va tornar a acabar vuitè al campionat, aquest cop a 131 punts del campió Kevin Schwantz.

1994 De cara a la temporada de , Crivillé va passar a l'equip de fàbrica d'Honda com a company de Mick Doohan i Shinichi Ito, esdevenint el primer català a pilotar per a l'equip Factory Honda.

Crivillé va començar bé la temporada en obtenir punts a les primeres rondes: sisè a Austràlia, vuitè a Malàisia, setè al Japó i cinquè a Espanya. Malgrat tot, es va situar lluny de Doohan, qui ja havia guanyat dues curses i obtingut un segon lloc. A la cinquena prova de la temporada, a Àustria, Crivillé va aconseguir el seu primer podi de la temporada en acabar-hi tercer. A Alemanya va acabar quart però va aconseguir un altre tercer podi als Països Baixos.

La seva primera retirada va arribar a Itàlia, però va aconseguir el seu tercer i últim podi de l'any a França. A les dues següents rondes (Gran Bretanya i República Txeca) va ser sisè i quart respectivament. No va poder córrer al a causa d'una lesió a la mà que va patir durant els entrenaments. A les dues últimes rondes -Argentina i Europa- va acabar-hi setè i quart.

Crivillé va acabar sisè al campionat, a 173 punts del campió i company d'equip Mick Doohan.

1995 El , Crivillé va continuar a l'equip Factory Honda, que acabava de trobar un nou patrocinador principal: Repsol. Va començar bé la temporada en obtenir dos podis consecutius en forma de tercers llocs, a la primera ronda a Austràlia i a la segona a Malàisia. Al Japó, es va retirar per primera vegada aquesta temporada, mentre que el seu company d'equip Mick Doohan va ocupar el segon lloc. A Espanya va aconseguir un altre tercer lloc. A Alemanya va acabar en quarta posició i a Itàlia cinquè, mentre que el seu company d'equip Doohan va guanyar la cursa. A la setena ronda, als Països Baixos, Crivillé va obtenir la seva primera pole position de 500cc dissabte i diumenge va lluitar durament amb el seu company Doohan i Alberto Puig en els trams finals de la cursa. A l'última volta, Crivillé va avançar Puig i va passar del tercer lloc al segon. Tanmateix, no va poder atacar a Doohan i va creuar la meta 0,114 segons darrere seu. Després del seu segon lloc a Assen, Crivillé es va retirar una vegada més a França. A la Gran Bretanya va aconseguir el seu quart tercer lloc de l'any. A les següents rondes de la República Txeca i Rio de Janeiro fou sisè i a l'Argentina, quart.

miniatura|esquerra|Crivillé a la setena ronda de 1995, Assen, on va perdre per poc la victòria davant del seu company Doohan