La miniaturització és la creació de dispositius mecànics, òptics o electrònics i els seus complements a escala més petita. L'inici de la miniaturització va començar amb la producció de transistors, a finals dels anys 1940, que van reemplaçar els tubs de buit i a finals de la dècada del 1950, els circuits integrats. En la seva miniaturització, els dispositius sovint passen per les etapes de: Fix Portàtil Portable A l'espatlla, a la part posterior o al cinturó, per exemple: ordinador portàtil; A la butxaca, exemples: calculadora de butxaca, rellotge de butxaca, telèfon mòbil, càmera fotogràfica; Al canell o al turmell, exemples: rellotge de polsera, grillet electrònic.
Exemples Telèfon: El primer telèfon portàtil va ser inventat el 1919. Es componia d'una antena de tres cilindres de coure, cadascuna d'una alçada superior a 50 cm, amb una carcassa, un auricular i un receptor.Science&Vie, Numéro spécial 100 ans, 1913-2013 : Science&Vie, témoin d'un siècle où tout a changé El primer telèfon mòbil va ser introduït en el mercat per NTT el 1978. Ordinador: els primers ordinadors construïts en la dècada del 1940, l'ENIAC i Manchester Mark I, va omplir una habitació de diversos metres quadrats, pesaven diverses tones i s'incloïen milers de tubs d'electrònics. Des de llavors, els ordinadors s'han convertit en estacions de treball col·locats en un escriptori, en portàtils i en dispositius de butxaca. Receptor de ràdio Projector de vídeo > miniprojector Llum fluorescent > Làmpada fluorescent compactaEclairage, la lumière à bon marché, Gérard MORICE, Science&Vie N°948, Setembre de 1996, pàgina 120
Avantatges La miniaturització permet la reducció de l'espai ocupat: els elements que ocupen menys espai són més desitjables que els elements que són més voluminosos, ja que són més fàcils de portar, fàcils d'emmagatzemar i molt més còmodes d'utilitzar; del pes; del consum d'energia i del consum de materials. També permet la producció de dispositius multifuncionals: la miniaturització dels components electrònics permet que els telèfons adquirireixin funcions que anteriorment estaven reservades per als ordinadors.
Limitacions Mida de les tecles d'un teclat miniatura|Diferents llapis òptics, d'esquerra a dreta: PalmPilot Professional, Fossil Wrist PDA, Nokia 770, Audiovox XV6600, Jornada 520, Zaurus 5500, Fujitsu Lifebook P-1032 Per garantir la facilitat d'ús, les tecles d'un teclat han de tenir una determinada mida mínima. En molts casos (com els telèfons mòbils), aquest límit és gairebé obsolet. Les possibles solucions són:
Els teclats plegables (per a alguns ordinadors portàtils, càmeres digitals, etc.) L'ús de les tecles en miniatura amb un llapis òptic Múltiples usos de la mateixa clau L'ús dels teclats virtuals que es poden mostrar en les pantalles tàctils
Mida de la pantalla Per treballar durant molt de temps, la pantalla ha de tenir una diagonal d'almenys de 10 a 12 cm. Per a les càmeres, han de ser d'uns 5 cm. Alguns fabricants han portat a la miniaturització al fet que la part posterior de l'aparell està ocupat principalment per la pantalla.
Galeria
Referències
Categoria:Electrònica Categoria:Processos industrials