Chilopsis és un gènere monotípic de plantes amb flor. La seva única espècie és Chilopsis linearis. És un petit arbre natiu del sud-oest dels EUA i nord de Mèxic. És comú veure-les a corrents i riberes fins a una altitud de 1500 metres.
Descripció Arriba a mesurar des d'1,5 a 8 m d'alçada, i pot tenir l'aparença general d'un altre arbust o petit arbre. Les fulles lineals i corbades mesuren entre 10 i 26 cm de longitud i entre 2 i 4 mm d'amplitud, i són caducifòlies.
Les flors ocupen una panícula terminal o raïm. Tenen de 2 a 4 flors que s'obren al mateix temps. Els sèpals són de color porpra, mentre que la corol·la mesura de 2 a 5 cm. Varien de color lavanda a rosat. El fruit conté nombroses llavors.
Hi ha dues subespècies: Chilopsis linearis subsp. linearis . Utah, Arizona, Nou Mèxic, oest de Texas, Mèxic. Chilopsis linearis subsp. arcuata . Nevada, Califòrnia, Baixa Califòrnia.
Chilopsis està estretament relacionada amb el gènere Catalpa i poden aconseguir híbrids dels dos gèneres. Aquest híbrid entre Chilopsis linearis i Catalpa bignonioides ha estat anomenat Chitalpa tashkentensis. Com el seu nom suggereix, aquest híbrid es va realitzar per primera vegada al jardí botànic de Taixkent a l'Uzbekistan.
Cultiu És originària del sud-oest dels Estats Units. Es propaga per llavors fresques i madura (germina en 5-15 dies, no se n'han d'ajuntar moltes ni s'han d'enfonsar a la terra), també per esqueixos semimadurs a l'estiu o madurat a finals de tardor. Creix ràpidament, tolera la sequedat, la calor, la salinitat, vents i temperatures de fins a -15 °C.
Té preferència pel sòl porós, sorrenc, humit, amb molt bon drenatge, entre Sol i ombra o a ple sol. Tolera malament l'excés d'aigua i de fertilitzants. Cal regar-la a l'estiu, de tant en tant, de manera intensa. Al principi d'estiu és necessari proporcionar abonament nitrogenat a les plantes joves, en petites quantitats.
Propietats Indicacions: La infusió de flors s'usa contra la tos i com a estimulant en afeccions cardíaques.
Referències
Bibliografia Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1-1881. The University of Texas at Dallas, Richardson. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York. Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop. 25(2): 1–370. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1-1392. University Press of Kansas, Lawrence. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1-1086. University of California Press, Berkeley. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1-1681. University of California Press, Berkeley. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
Enllaços externs
Jepson Flora Project: Chilopsis linearis Summary of medicinal properties
Categoria:Bignoniàcies Categoria:Plantes medicinals lamials